Benestar emocional

“ Si tu fossis nat  a la seva terra  la tristesa d'ell  podria ser teva ” Joana Raspall “ Podries ” “Gawande  explica que les preguntes que ens poden ajudar en aquest procés, cada vegada que ens caigui a sobre una malaltia greu o una lesió i el nostre cos o la nostra ment fallin, són: Quina creus que és la teva situació i com pot acabar? Quines són les principals pors i quines són les teves esperances? Quins sacrificis estàs disposat a fer i quins no? Quina línia d’actuació creus que s’ajusta més a com veus les coses?” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/11/afrontar-les-pors-per-poder-viure-les.html Chip Heath i Dan Heath en un article basat en el seu darrer llibre (vegeu http://behavioralscientist.org/dont-just-ask-whats-matter-ask-matters/ )   parlen sobre el fet de prendre decisions ajustades a les necessitats reals de les persones . Com bé expliquen, el problema, en la majoria de casos i de situacions, ve del fet que com a humans ten

“Que la teva cançó [ritual] estigui plena de colors i que puguis seguir estimant a la persona que ja no hi és” Kim Bateman En un article publicat recentment (vegeu https://ideas.ted.com/grieving-the-people-weve-loved-and-lost/ ), Kim Bateman defensa la importància dels rituals per tal de poder superar els dols . Comença amb una història sobre una dona anomenada Nictea (“de la nit”) i evoca l’esperit de l’òliba.   La feina de Nictea és protegir el que està en perill de perdre’s en l’oblit i la seva cova està plena d’ossos de tot tipus: de ratolí, de coiot, de serp, de falcó...; però els més apreciats són els de l’òliba. Després de pujar muntanyes i travessar rius per tal de recollir-los d’un en un i dur-los a la cova, pacientment va reconstruint l’esquelet complet de l’òliba. Quan ho ha aconseguit, s’asseu a la vora del foc i pensa en la cançó que ha de cantar, En aquest moment tranquil d’amor, el batec del seu cor es pot sentir. El ritme genera una cançó i ella la c

Estimat Francesc, Ara que en fas divuit, el petit de la família, vull dir-te que t’estimem. Ja sé que ho saps, però hi ha coses que mai fa nosa dir-les... Ara ja fa més de dos mesos que vas anar-te’n a Lleida i he de dir-te que els dinars del diumenge no són el mateix sense tu. Les teves “ baralles ” amb na Júlia ja formaven part del ritual del dia, amb tothom opinant sobre com s’havien de manejar. “Feia falta que algú et renyés?” “Na Júlia havia de pegar-te “una pinya”?” “Estàveu construint una coreografia de “ara te dic, ara te toc, ara te faig i després tornem a començar”?”. .. La veritat és que t’enyorem. Encara que, al mateix temps, estem supercontents de que facis el que vols fer i que te’n surtis. Avui, però, que en fas divuit, vull dedicar-te una entrada especial. Una entrada personalitzada, seguint els consells del teu pare, el que et va anar dient sobre la vida, sobre què fer, sobre com fer les coses... 1.- “Has de ser agraït” El teu pare deia qu

“les pràctiques basades en el Ioga representen una manera efectiva de desenvolupar estratègies per a afrontar experiències estressants mentre es cultiva una sensació interior de calma. La meta final, evidentment, és la de generalitzar aquestes habilitats a les situacions de la vida diària” http://journal.frontiersin.org/article/10.3389/fnhum.2015.00235/full “La fortalesa i la potència del Ioga prové del fet que, a més, del treball físic, es treballen els recursos necessaris per tal d’aconseguir el que els psicòlegs anomenem autoconeixement i regulació emocional. Aquesta última, al final, sembla ser el resultat de l’harmonia entre els processos més corporals (respiració, sensacions i moviments) i els processos més mentals (atenció, emoció i pensaments). ” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/11/les-bases-cientifiques-de-com-funciona_19.html Arati Yoga ha crescut i ha anat a viure a un altre local més gran. La història va començar ara fa quatre tem