Estimat Francesc,
Ara que en fas divuit,
el petit de la família, vull dir-te que t’estimem. Ja sé que ho saps, però
hi ha coses que mai fa nosa dir-les...
Ara ja fa més de dos
mesos que vas anar-te’n a Lleida i he de dir-te que els dinars del diumenge no
són el mateix sense tu. Les teves “baralles”
amb na Júlia ja formaven part del ritual del dia, amb tothom opinant sobre com
s’havien de manejar. “Feia falta que algú
et renyés?” “Na Júlia havia de pegar-te “una pinya”?” “Estàveu construint una
coreografia de “ara te dic, ara te toc, ara te faig i després tornem a començar”?”...
La veritat és que t’enyorem.
Encara que, al mateix temps, estem supercontents de que facis el que vols fer i
que te’n surtis.
Avui, però, que en fas
divuit, vull dedicar-te una entrada especial. Una entrada personalitzada,
seguint els consells del teu pare, el que et va anar dient sobre la vida, sobre
què fer, sobre com fer les coses...
1.-
“Has de ser agraït”
El
teu
pare deia que això és molt important. És una de les bases principals per a
construir una família sòlida, per a consolidar amistats, per a compartir
objectius amb altres persones... I, el padrí afegiria, s’ha d’expressar...
2.- “Troba la teva
passió”
Sempre que recordis el teu pare, l’has de recordar fent una cosa que li
agradava. Gairebé tot el que feia, ho feia amb passió. Sempre esperant
millorar. Posant-hi tota la seva atenció. Parlant-ne. Compartint
l’experiència amb els altres. I això feia que fos una persona amb carisma, una
persona íntegra, consistent amb el que pensava...
3.- “Recorda
sempre que el teu pare estava orgullós de tu”
El teu pare,
Francesc, estava orgullós de tu. Estava orgullós del que havies aconseguit, del
que havies lluitat, de la teva capacitat de compromís... Estava orgullós de com
t’havies comportat en situacions difícils, amb dignitat, amb molta més dignitat
de la que havien mostrat persones amb més edat i més responsabilitat...
4.- “Estima la
teva germana”
“Els germans són
molt importants”, deia el teu pare. Era
un dels seus principis vitals i el seguia escrupolosament. Fins al darrer moment, els germans vam formar
part del seu camí. Fins al darrer alè, la darrera força, va poder agrair el fet
de tenir-nos. Ens va confiar les seves darreres voluntats, els seus darrers desitjos,
les seves darreres peticions pensant en el dia en el que ell ja no hi seria.
5.- “Sigues
coherent amb el que penses”
La integritat és molt important. Al final, ets l’única persona amb la
que viuràs tota la vida, i, encara que els humans ens autoenganem contínuament,
haver de creure’t les teves pròpies mentides et posa en una situació difícil,
bàsicament perquè suposa gastar molt per no aconseguir massa cosa.
6.- “Si fas tot el
que pots, no estàs obligat a més”
El teu pare sempre
deia que no exigia resultats; exigia i esperava esforç. Els resultats no
depenen de nosaltres, el procés sí. En el procés hi posem les nostres energies,
aprenem com fer-lo més eficient, descobrim les fórmules per tal d’aconseguir
objectius... És el que podem controlar.
7.- “Respecta a la
gent que estimes, no les diguis el que han de fer”
Si estimes algú i
el respectes, voldrà dir que comences a entendre perquè fa el que fa, perquè
pensa el que pensa, perquè vol el que vol. Si respectes algú, et resultarà molt
difícil dir-li el que ha de fer amb la seva vida. El fet d’entendre que la seva
posició és diferent de la teva, et farà molt difícil pensar que li pots dir el
que faries tu.
8.- “Mira d’estar
a prop de qui et fa feliç”
Estar amb la gent
que ens estima suposa deixar-nos estimar. Es tracta de tenir temps per parlar,
per estar pendent i donar temps als altres perquè puguin fer el mateix. Les
relacions s’han de cuidar. I necessiten temps, com els arbres necessiten aigua
i llum. I el teu pare ho sabia...
9.- “Cuida de la
padrina”
El teu pare va
demanar moltes vegades que cuidéssiu la padrina. Ells dos podien parlar de
qualsevol cosa. Es contaven la vida. Compartien històries. Es discutien per
versions de problemes familiars. Feien niu. El teu pare es preocupava molt per
qualsevol cosa que li passés. Tu saps que estava molt pendent. Inclús quan ja
no es trobava gaire bé...
10.- “Vés a totes
les festes familiars, cuida del clan”
Una de les coses
que defineixen a la família Vicens és que ho celebrem tot. I, això, sempre ha
generat trobades entre germans i cosins que han donat la possibilitat de crear
vincles forts i estables. El teu pare trobava que aquesta característica dels
Vicens s’havia de mantenir. I ho tenia clar. I ho va demanar a tothom: a
vosaltres, a la padrina, als germans...
11.- “Sigues amic
dels teus amics”
“Has sabut triar bé”, et va dir el teu
pare. I tenia raó, Francesc. Tens la capacitat de no deixar-te dur pel que
diuen els altres. Per no deixar que t’enganin amb embulls o històries. Tu expliques
que vas amb compte. I es nota. “Amics, pocs i bons”, dius. El teu pare
estava molt content d’aquesta part de tu.
12.- “Llegeix,
molt...”.
Llegeix, estimat,
que diria el teu pare. Ell va llegir com ho feia tot en aquesta vida,
intensament, com si fos una de les coses més importants a fer, amb passió. Però
que sàpigues que no és només per alguna causa snob que volia que llegissis. Ho
volia, bàsicament, perquè llegir és una porta a altres móns, a compartir
experiències, a trobar maneres de comunicar i compartir coses...
13.- “No me siguis
tarambana...”
Encara que aquesta
frase te la digués moltes vegades, has de recordar-la com el que era: una prova d’amor.
I pensar que el mateix que et retreia a tu, ho feia ell quan tenia la teva
edat...
14.- “No donis
creu”
Aquesta va ser una
de les darreres lliçons de ton pare. No volia donar creu. Independentment de
com es trobava, es preocupava per tenir humor, per estar pendent dels altres, de
la gent a la que estimava. Ens va demostrar que la vida es viu bé si estàs bé
amb la gent que estimes i mires de fer que la vida dels altres sigui més
agradable.
15.- “No t’estalviïs
de dir t’estim”
El teu pare ens va
deixar la penyora de demostrar que ens estimàvem. Ell ho va fer sempre. I hem
de seguir amb el seu camí. El teu pare voldria que tinguessis el màxim de
persones possibles a les que poder dir “t’estim” durant la teva vida.
Ara ja n’hi ha unes quantes. Demostra-ho, Francesc. Expressa-ho, que diria el
padrí Francesc.
16.- “Has de saber
dir “no” quan toca”
El teu pare sabia
que molta gent arribava a viure una vida trista perquè no havien sabut dir
“no”. “No” a una casa més gran, però que els condemnava a treballar sense temps per
fer altres coses. “No” a una feina que donava més diners que una altra però que
no els agradava. “No” a una persona que no els feia feliços perquè tenien por a
estar sols. “No” a una situació injusta perquè no trobaven el coratge. El teu
pare et diria que has de lluitar pel que vols, pel que t’agrada.
17.- “Heu de ser
forts”
Francesc, hem de
ser forts. Però part de la nostra fortalesa es demostra quan ens mostrem
vulnerables, quan parlem amb les persones que estimem i compartim el nostre
dolor. Hem de ser forts, però empàtics. Hem de ser-hi pels altres, pels que
pateixen com nosaltres. El teu pare va decidir ser fort per viure el que li
quedava fent el que trobava que havia de fer. I va saber que també vosaltres ho
seríeu.
18.- “Mira sempre
d’omplir la vida de vida”
Aquesta és una de
les coses que ens va deixar més clares el teu pare: la vida, perquè sigui bona,
ha d’estar plena de vida. Hi ha persones que perden la vida queixant-se de la
seva mala sort, com si hi hagués algú que pogués respondre a les nostres
reclamacions. Hi ha persones que senten que la seva malaltia, la seva dissort,
les dóna dret a no fer res més que recordar a tothom com estan. El
missatge del teu pare, però, era molt clar: les coses venen i s’han de dur de
manera pragmàtica, s’ha de fer el que es pot i de la millor manera possible. La
vida, per ser plena i rica, s’ha de fer en companyia de les persones que
estimem, de les coses que ens agraden...
Molts d’anys, Francesc!!!
Fantàstic Paula, simplement fantàstic!
ResponEliminaMoltes gràcies!!!
ResponElimina