“Si tu fossis nat
a la seva terra
la tristesa d'ell
podria ser teva”
a la seva terra
la tristesa d'ell
podria ser teva”
Joana Raspall “Podries”
Chip Heath i Dan Heath en un article basat en el seu darrer llibre (vegeu http://behavioralscientist.org/dont-just-ask-whats-matter-ask-matters/)
parlen sobre el fet de prendre decisions
ajustades a les necessitats reals de les persones. Com bé expliquen, el
problema, en la majoria de casos i de situacions, ve del fet que com a
humans tenim tendència a pensar les coses des del nostre punt de vista.
Tots els processos de decisió estan tenyits per les nostres pròpies
necessitats. I, en moltes ocasions, no coincideixen amb les de la persona a la
que suposadament volem ajudar.
Volem ser bons amics? Tenir una
bona família? Ser una bona parella? Fer-ho el millor possible amb els nostres
fills? Prestar un bon servei professional (com a venedors, professionals de la
salut, de l’ensenyament, etc.)? Així,
hauríem de tenir en compte les tres àrees de “responsivitat”, el que s’ha
de valorar per a decidir si estem davant una bona connexió: comprensió,
validació i cura.
Com
explica Harry T. Reis,
·
la comprensió ve del fet de sentir que la persona
amb la que tractem entén quines són les nostres necessitats i el que és important
per a nosaltres;
·
la validació prové de sentir que la persona amb la
que tractem ens respecta a nosaltres i al que volem;
·
la cura es demostra perquè la persona pren un paper
actiu per tal d’ajudar en l’assoliment de les nostres necessitats i ens dóna
tot el suport possible.
La comprensió dependrà del temps
que dediquem a intentar entendre a l’altra persona. Li hem demanat el que sent i el que vol? Hem abordat directament
els seus sentiments? Hem tingut en compte el seu temperament, la seva història?
Hem escoltat amb atenció quan ens ha parlat? O ens hem perdut en suposicions fetes
a partir del que pensem o sentim nosaltres?
La validació dependrà de la
nostra capacitat per a entendre persones diferents a nosaltres mateixos (és a dir, gairebé tothom, d’una manera o altra!). Aquesta habilitat
no resulta fàcil, en el sentit que suposa acompanyar a persones estimades o amb
les que ens veiem amb la necessitat de tractar, encara que nosaltres no faríem
mai el mateix. Tens un amic que surt amb una persona que no t’agrada? El teu
fill pensa estudiar coses a les que tu no veus sortida? La teva parella està
molt interessada en coses que tu no entens? Validar no és el primer que et
ve al cap quan creus que tu vas bé i que l’altra hauria de tenir en compte el
que penses...
La cura suposa invertir temps en
l’altra persona, donant suport, ajudant amb el que sigui. La cura inclou qüestions logístiques (què podem fer per ajudar?)
i qüestions emocionals (com podem fer sentir a l’altra persona que estem
disponibles de la manera que necessiti?).
Per
tant, si el que vols és millorar les teves relacions per tal que tinguin la
profunditat que dóna el màxim de beneficis físics i psicològics (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/07/la-veritat-sobre-lamor.html)
o vols assegurar-te de fer la feina el millor possible, atura’t un moment i
pensa:
·
He
dedicat prou temps a escoltar a la persona que m’interessa? Li he fet preguntes
significatives sobre el que vol, el que sent, el que necessita?
·
He
respectat el seu punt de vista, encara que no hi acabés d’estar d’acord? Som
capaç de fer-li sentir que estic al seu costat, encara que no acabi de veure
cap a on va?
·
He
pensat en com fer sentir millor a la persona, en com ajudar-la a aconseguir els
seus objectius, en com donar-li suport en el seu dia a dia?
Bona
reflexió!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada