dissabte, 26 de novembre de 2011

Canvi, creixement emocional, lideratge

La crisi ens remet a la necessitat de tenir en compte el moment de canvi per tal de generar oportunitats de creixement personal. I aquestes oportunitats passen per tenir en compte el benestar emocional de les persones implicades i la possibilitat de generar dinàmiques positives i creatives.

Tal com explicava David  Bornstein en el seu llibre “Cómo cambiar el mundo”, un dels elements clau de les organitzacions que promouen un canvi social és que es cerquen formes de donar responsabilitat als nins i als joves en la resolució de problemes i en la presa de decisions. Això desperta entusiasme en ells i les ajuda a desenvolupar habilitats i confiança en ells mateixos. Aquest col·lectiu pot transformar la dinàmica de la comunitat: es tracta de crear una massa crítica que possibiliti aquest canvi.

Bornstein descriu quatre pràctiques de les organitzacions innovadores:

1.     Institueixen i formalitzen sistemes i orientacions per escoltar als seus usuaris.
2.     Estan oberts als resultats excepcionals; saben que les idees més innovadores provenen de la informació considerada excepcional o inesperada.
3.     Dediquen una gran quantitat de temps a pensar com aconseguir que els usuaris usin els seus serveis.
4.     Dediquen un gran esforç a la selecció del personal i donen prioritat, sobretot, a l’afabilitat, a la capacitat de connectar. També es preocupen per la satisfacció del personal.

A més, identifica sis qualitats bàsiques en els emprenedors d’èxit:

1.     Tenen una gran capacitat d’autocrítica; una tendència a autocorregir-se, donant més importància a l’objectiu que a un mètode o pla concret.
2.     Es centren en el canvi, no en el reconeixement personal. Comparteixen els mèrits.
3.     Mostren independència de les estructures dominants, el que els permet una distància que origina una gran llibertat d’actuació.
4.     Creuen i aposten per la transdisciplinarietat: creen noves disposicions socials, combinen noves idees, experiències, habilitats i recursos d’altres persones.
5.     Dediquen temps a aconseguir el seu objectiu, amb tranquil·litat i fermesa.
6.     Tenen una forta motivació ètica que tenyeix totes les seves activitats  que dóna sentit a tot el que fan.

Els emprenedors socials, en definitiva, aconsegueixen crear un sentit per la seva vida; un sentit que aconsegueix no veure’s vençut per forces que emanen de les imatges amb les que ens bombardegen diàriament: riquesa, poder, fama i bellesa. Aconsegueixen una coherència entre els seus interessos, les seves capacitats i les seves creences i actuen per tal d’aconseguir canvis que tenen sentit.

diumenge, 20 de novembre de 2011

Motivació i necessitats bàsiques

Les persones estem dominades per la recerca del plaer i l'evitació del dolor. Aquesta és l'herència dels mamífers, com també ho són els dos sistemes vitals bàsics que, de forma automàtica, sustenten aquestes conductes, les organitzen i les canalitzen. Aquests dos sistemes serien:

·       El sistema d’inhibició conductual orientat cap a l’evitació. La seva principal tasca seria protegir l’organisme dels problemes per la via d’inhibir qualsevol conducta que pogués portar a sentir dolor, malestar o qualsevol altra conseqüència indesitjable. Un dels seus components seria el denominat Afecte Negatiu, una dimensió que representaria la tendència a experimentar estats emocionals negatius, com la por, la ràbia, la tristesa, la culpa, el rebuig i la repugnància.
·       El sistema de facilitació conductual orientat cap a l’aproximació. La seva tasca principal seria encaminar l’organisme cap a situacions i experiències que potencialment oferissin plaer i recompensa. Aquest sistema és adaptatiu en el sentit que assegura l’obtenció de recursos (aliments, afecte, companyia, cooperació, etc) que són essencials per a la supervivència de l’individu i de l’espècie. Un dels seus components seria l’Afecte Positiu, una dimensió que representaria la tendència a experimentar estats emocionals positius, com l’alegria, l’interès, la confiança i els sentiments d’energia (alertness).

Des d’aquest plantejament, una persona que experimentés dolor o que es trobés amb una configuració estimular associada a haver patit dolor, veuria activat de forma immediata el sistema d’inhibició conductual. Aquest sistema, com veurem després al considerar la resposta de patiment, estaria organitzat en base a les denominades vies d’estrès i tindria com a mecanisme principal d’actuació, l’evitació. A més, la persona entraria dins el domini de l’Afecte Negatiu, de manera automàtica i com a part de la mateixa resposta del sistema, i sentiria tristesa, ràbia/hostilitat o por/ansietat.

Per altra banda, una persona que experimentés plaer o que es trobés amb una configuració estimular associada a haver sentit plaer, veuria activat, de forma immediata, el sistema d’aproximació conductual. Aquest sistema, com analitzarem després en la resposta de relaxació, estaria lligat al sistema dopaminèrgic mesolímbic i tindria com a mecanisme principal d’actuació la facilitació conductual, l’aproximació. A més, la persona entraria dins el domini de l’Afecte Positiu, amb una major activació de la zona prefrontal esquerra, i experimentaria estats emocionals positius d’alegria, satisfacció, interès, energia i confiança.

L’objectiu final com a éssers vius és el de la supervivència amb benestar. Si, seguint el model que presenta Antonio Damasio en els seus diferents llibres, imaginem l’organisme com un arbre, en els nivells més bàsics (les arrels, el tronc) hi trobaríem la regulació metabòlica, els reflexos bàsics i les respostes immunològiques. Per sobre d’aquest nivell (amb la primera ramificació) veuríem els comportaments de dolor i plaer, que es diversificarien en més branques, en forma d’instints i motivacions. Finalment, arribaríem al fullatge, amb les emocions i, a dalt de tot, els sentiments. Amb els sentiments, i la nostra capacitat d’integrar una gran quantitat d’informació, apareix el sentit del jo, possibilitant que ens orientem d’una manera efectiva cap a resoldre els problemes de la vida, és a dir, de la supervivència i de la consecució del benestar.

Aquesta aparició del jo, ens permet rompre certes predeterminacions i regular l'activació automàtica del sistema d’inhibició conductual i del sistema de facilitació conductual. Des d'aquesta perspectiva, el benestar emocional provendria d'aconseguir respondre de manera congruent amb els propis valors i objectius, evitant deixar-se dur per reaccions que ens allunyarien d'una vida amb sentit.

dimecres, 16 de novembre de 2011

Relaxació i emocions positives

Segons Barbara Fredrickson, una estudiosa de la positivitat, les tècniques o teràpies de relaxació són efectives perquè cultiven o posen en marxa l’emoció de satisfacció (contentment). Aquesta emoció condueix a canvis cognitius que focalitzen l’atenció de la persona en fruir del moment present i integrar el que s’està experimentant en una sensació positiva del propi lloc en el món. Els exercicis de relaxació provocarien l’aparició d’un o més dels elements claus d’aquest estat emocional i, a través d’aquesta operació, crearien les condicions per experimentar aquesta emoció positiva.

Les diferents tècniques de relaxació es basen en centrar-se en les situacions (com els exercicis d’imaginació guiada), en experimentar determinades configuracions musculars (com en el cas de la relaxació progressiva) o en arribar a una completa consciència del moment present (com en el cas de la meditació, de l'atenció plena, mindfulness, o de determinades tècniques basades en la respiració). Cada un d’aquests elements, per separat, poden elicitar l’emoció positiva de satisfacció. Aquesta emoció, per la seva banda, com en el cas de les emocions positives en general, dóna lloc a increments en els recursos físics, intel·lectuals i socials dels que disposa la persona (segurament, gràcies a l’activació de les vies dopaminèrgiques cerebrals).

La inducció  d’emocions positives té uns marcats efectes fisiològics; per exemple, les emocions positives actuarien directament sobre la recuperació de la resposta cardiovascular, gràcies a l’activació del brancal parasimpàtic del SNA. Els estudis demostren que si s’indueix una emoció positiva després d’haver experimentat una emoció negativa, l’activació cardiovascular  retorna més ràpidament a valors normals.

Així com les emocions negatives, per exemple la por, estan relacionades amb una limitació forçada del repertori cognitiu i conductual (posant en marxa pautes d’acció concretes i mantenint l’atenció conscient centrada en la situació; veure, per exemple, els estudis de Joseph LeDoux), l’efecte de les emocions positives que es treballen en la resposta de relaxació és invers: possibiliten una major varietat de maneres de pensar i d’actuar, millorant l’afrontament i afavorint la resistència davant l’adversitat (resilience). Aquests canvis, per la seva banda, fan que la persona tingui més experiències futures d’emocions positives. 

Tots aquests efectes ocasionen una espiral positiva de forma que les experiències d’emoció positiva generen recursos psicològics duradors i empenyen a la persona cap a un creixement del seu benestar emocional futur.