“ Estimada Laura, Avui que en fas trenta-un, et desitjo que la teva vida segueixi plena de R eptes, Llibres, Entrenaments, Dinars de feina, Trobades amb amigues, Partides de pàdel, Cursos d’actualització, Viatges, Sopars a la Plaça I de totes les coses que fan que sentis que la teva vida està plena de vida…” https://benestaremocional.blogspot.com/2025/10/molts-danys-laura-avui-en-fas-31.html Estimada Laura, Ara que en fas 32, vull donar-te les gràcies per tots els moments compartits, per les converses profundes dels sopars dels dijous, per les discussions que ens fan replantejar la nostra perspectiva de les coses, per les vegades que has confiat en mi, per les històries que anam seguint juntes… Tenc molta sort de tenir-te a la meva vida i esper que sàpigues com n’estic, d’agraïda. Estimada Laura, Ara ja fa més de 10 anys que ens trobam gairebé cada setmana i que hem anat construint una complicitat feta de confiança i de respecte. Ara ja fa més de 10 anys que saps que som aquí, al...
“Enmig de la fosca sempre hi ha alguna llum i quan creus que no podràs, l’energia retorna i la força empeny endavant... Els humans som supervivents. De les nostres pròpies batalles. De les nostres pròpies limitacions. El dolor és alguna cosa viva que només et mata quan no l’acceptes, quan hi vols lluitar. El dolor passa, igual que qualsevol altra cosa. La pena, no, la pena és una cosa mutant, que passa del buit més ferotge als records més dolços.” https://benestaremocional.blogspot.com/2018/08/7-coses-que-he-apres-des-que-no-hi-ets.html A na Tonyi, per totes les vegades que va permetre'm no ser normal Una desgràcia es converteix en una cosa pitjor quan no saps encarar-la de manera estoica. Aquesta era la teoria de la meva padrina Paula. Bé, les seves paraules eren, més aviat: «No ploreu, que ningú no n’ha de fer res, de les nostres penes». Així, a casa, quan les coses venien mal dades, vivíem molts moments d’una serenor zombi. I això va marcar moltes de les meves transicions vitals...