“M’agradaria formar part de la teva vida, que seguissis contant-me coses, que em comuniquessis les teves inquietuds, que em passessis recomanacions sobre el que he d’escoltar o mirar... M’agradaria que sabessis que enriqueixes la meva vida, cada vegada que tinc el privilegi de veure una petita part del món a través dels teus ulls. M’agradaria agrair-te la teva gratitud: cada vegada que em dones les gràcies em fas sentir bé pensant en totes les vegades que podràs donar-les a altres persones en altres situacions.” https://benestaremocional.blogspot.com/2018/10/molts-danyspau.html
“Eres preciós. I “nostre”. L’enamorament que ens va envair ens va fer fàcil estimar-te. Eres una caixa de sorpreses, despert, viu, curiós, aprenent... Vam compartir històries, músiques, cançons, contes... Vam aprendre a adaptar-nos a tu i tu et vas anar sentint part de la nostra família.” https://benestaremocional.blogspot.com/2019/10/molts-danys-pau.html
“Els “burritos” estarien bé, però com podrien competir amb el teu camí cap a l’amabilitat, la generositat, el perdó? He pogut veure com anaves desplegant habilitats que, no només feien de tu una persona agradable i feliç, sinó que aconseguien que aquest benestar s’encomanés a la gent que t’envolta. M’he convertit, per molts ninets i adolescents, en “la mare d’en Pau”, cosa que, quan les mares ho deien als nins, feia aparèixer un somriure que il·luminava el seu rostre i la seva mirada passava de la curiositat a veure’m com una potencial cosa bona...”
“Sempre hi seré. I, sobretot, en els moments foscos. Miraré de saber entendre quan m’he d’alegrar del que t’alegri, de quan m’he de guardar les meves pors, de quan m’he d’abstenir de no dir-te el que opino (entre d’altres coses, perquè segurament no t’ajudaria gens i, a més, només és el producte de les casualitats que m’han condicionat a la vida, és a dir, tonteries...). No serà fàcil, tot això. Però em comprometo, si em deixes, a ser-hi.” https://benestaremocional.blogspot.com/2017/10/o-hawai-o-burritos-o-molts-danys-pau.html
L’any 1992 es van fer les Olimpíades a Barcelona i el teu pare i jo vam anar al Nou Estadi de Montjuic al setembre, un mes abans que sortissis al món, per veure els Paralímpics. Aquest mateix any, Bruce Springsteen va treure dos àlbums: Lucky Town i Human Touch. Feia un any que s’havia casat amb la seva companya, guitarrista a la seva banda, i dos que havien tingut el seu primer fill. Nosaltres en feia uns quants que els dos érem fans de la seva música i teníem un cassette gravat amb el seu “The River”.
En la llista de les millors 100 cançons de The Boss, al número 28 hi trobem una cançó preciosa, “The Rising”, la història d’un bomber que va pujant, enmig del fum per fer un salvament; podem sentir el que fa, el que pensa, el que li passa pel cap... Una reflexió sobre el sentit de tot plegat.
Les portades de la revista Rolling Stone d’aquell octubre van ser per na Sinead O’Connor i per Bono (el cantant d’U2) i, exactament el dia 15, van treure una edició especial pel seu 25 aniversari. Vam canviar-nos de pis al setembre i també aquest mes, amb els diners que ens van regalar els padrins Vicens Bauzá, vam comprar el nostre primer aparell de música, en previsió del que seria una criatura musical, tu. L’excusa era que si havíem d’estar sols moltes estones tu i jo era un estri imprescindible.
Entre les millors 50 cançons de tot el temps, en la llista de Rolling Stone en surt una de l’any 1992, en el lloc 37, fent un mescla de rap, hip hop i funk, Dr. Dre, 'The Chronic'. A l’Estat Espanyol, dels números 1 de les llistes dels “cuarenta”, podríem salvar un LP de Celtas Cortos, “Cuéntame un Cuento” (un petit homenatge a en Kiko), el “Nevermind” de Nirvana, els “Human Touch” i “Lucky Town” de Bruce Springsteen, i, finalment, R.E.M. amb el seu gran “Automatic for The People”.
L’any 1992 Bill Clinton va guanyar les eleccions a USA i, més important, els Chicago Bulls de Michael Jordan van aconseguir, per segona vegada, l’anell de campions de l’NBA. El Barça, per la seva banda, entrenat per Johann Cruiff i amb un Guardiola jovenet, guanyava la seva primera Champions a Wembley. La ciutat de Barcelona canviava la seva fesomia, gràcies als canvis fets de cara a les Olimpíades. En la meva vida s’acabava un cicle: acabava la formació clínica i presentava la Tesi Doctoral (encara que amb un mes i mig de retràs per l’avís de que sortiries abans d’hora).
A finals de setembre va començar a fer fred. Havia estat un estiu suau. No va fer calor fins a finals de juliol. I vaig poder passejar la meva panxa enorme per Mallorca sense patir massa. Es va obrir Euro Disney a França. L’any 93 na Caterina hi va anar i et va dur una camiseta blanca amb les lletres de colors brodades que vas dur dos estius.
L’any 1992 va ser un “any horrible” per a la monarquia britànica: el príncep Andrew es va separar i la princesa Diana, que ja s’havia separada abans, va escriure un llibre “escandalós”. A més, es va aprovar al Parlament que la reina pagués impostos. L’Església d’Anglaterra va nomenar dones com a capellans per primera vegada. Bosnia i Hezergovina es van declarar repúbliques independents, generant un daltabaix en la política europea i una guerra sagnant. La Unió Europea va passar a existir oficialment, gràcies al Tractat de Maastricht. A Sudàfrica es va votar el final de l’apartheid. En Tarantino va firmar la seva primera gran producció, el seu “Reservoir Dogs”, que a Filmaffinity té una puntuació de 8,1. N’Eric Clapton va publicar el seu “Unppluged” i va guanyar 6 grammys.
Al gener, en Boris Yeltsin i el George Bush havien firmat un acord nuclear pel qual deixaven d’apuntar amb les seves armes a les ciutats de l’altre país. L’ONU havia iniciat una comissió per tal d’evitar el Canvi Climàtic (!!!). El Papa Joan Pau II va eliminar l’edicte de la Inquisició contra Galileo-Galilei per la seva idea de que la Terra no era el centre del sistema solar. La cantant Sinéad O´Connor va estripar una foto seva, del Papa, en una actuació en Saturday Night Live com a protesta pels abusos sexuals comesos per integrants de l’Església Catòlica. L’Església no va fer cap reconeixement sobre el tema fins 9 anys després.
Robin Dunbar, un antropòleg britànic, aquest mateix any va proposar el número de 150 persones com el límit cognitiu humà (podem tenir relacions estretes amb aquest número de persones). El 3 de desembre es va enviar el primer missatge de text electrònic, deia “Merry Christmas”. Nosaltres feia dos anys que teníem el primer ordinador portàtil. Per comprar el bitllet que ens duria a Mallorca per Nadal, vaig haver d’anar a una agència de viatges.
El teu pare un any abans havia presentat la seva Tesi Doctoral i en la Introducció es parlava del que seria el futur: el Comunicador Personal, un aparell tecnològic que duríem a sobre i que ens permetria cridar per telèfon i no sé quantes coses més. A pesar d’haver escrit jo mateixa aquesta part, no podia imaginar el que realment se’ns vindria a sobre.
I, avui, des d’aquestes línies penjades a la xarxa, aquesta que no podíem encabir dins el nostre capet, vull celebrar el teu naixement i desitjar poder fer-ho molts d’anys encara. Sempre és un privilegi recordar, ara que ets gran, que vas ser dues cèl·lules fusionades que es van convertir en un nadó i que va créixer fins a ser un adult fantàstic.
Molts d’anys, estimat Pau!
Besades de ta mare que t’estima...
