diumenge, 29 de gener de 2023

L'art de la felicitat

 

“Ningú dubti a filosofar pel fet de ser jove ni per ser vell se’n cansi. Ja que ningú és jove o vell per a la salut de l’ànima”

“L’adquisició de riqueses rarament s’aconsegueix sense servir a les multituds i als poderosos”

“L’amistat balla pel món cridant-nos a reconèixer l’alegria”

Epicur

 

“No tinguis por de Déu,

no te preocupis per la mort.

El que és bo és fàcil d’aconseguir,

el que és terrible és fàcil de suportar”

(tetrafarmakos o el remei quàdruple)

“El més important a la vida és la qualitat d’aquesta, no la seva durada”

Filodem

 

 

 

 

 


 

 

 

La filosofia pot ser terapèutica, afirmava Epicur  el segle IV a.c. Filosofar és vetllar per la salut de l’ànima. Així, el concepte d’higiene de l’ànima, de salut mental, apareix per primera vegada a la història en aquesta escola filosòfica, l’epicureisme, contemporània de l’estoica i, en molts sentits, també complementària.

La clau de la felicitat és que la ment arribi a estar tranquil·la. Per això, s’han d’aprendre a dur bé les frustracions relacionades amb desitjos que no es compleixen i les angoixes davant la incertesa del futur. Tot això ens explica John Sellars en el seu llibre “Lecciones de Epicureismo. El arte de la felicidad”.

A finals dels anys 50, el psicòleg Albert Ellis va fundar la Teràpia Racional Emotiva, inspirant-se en l’epicureisme, l’estoïcisme i el budisme. El patiment emocional, afirmaven aquestes filosofies, és el resultat de la nostra visió equivocada del món. En concret, Epicur considerava que entendre el món ens permetria tenir una visió correcte que ens permetria l’acceptació i l’acció correctes. Epicur creia que, en primer lloc, s’han d’identificar les causes de les nostres preocupacions i, a continuació, s’han de trobar els arguments que demostrin que aquestes no tenen fonament.

L’origen de tot el que fem, considera Epicur, està en cercar el plaer i evitar el dolor. El problema resideix en l’anticipació del dolor, que després resulta que no és tanta cosa i que ens porta al dolor mental de la preocupació. A més,  no tenim en compte que els plaers físics són breus i efímers. La solució estaria en sospesar els diferents plaers i dolors per tal de tenir una visió de conjunt realista. Així, hem de recordar que encara que el plaer no sigui en principi dolent, pot portar-nos més problemes que satisfaccions. Per altra banda, hem de tenir en compte que podem suportar dolor si pensem que ens permetrà aconseguir un plaer a mig termini o que evitarem dolors futurs.

Què necessitem per tenir una bona vida? Necessitem cobrir les nostres necessitats bàsiques de beure, menjar i tenir posada. Podem, a més, aspirar a que aquestes necessitats passin a ser plaents. El que és “antinatural i innecessari” és el luxe i l’ostentació, ens diu Epicur. No ens hauríem de deixar atrapar pel “cercle viciós de l’hedonisme”, el que anomenaríem avui materialisme (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/12/com-el-materialisme-ens-fa-infelicos.html), perquè “res és suficient per algú que considera que el que basta és insuficient”. La solució per a poder sortir de tot això, seria adoptar un cert ascetisme i, quan puguem fruir de determinats plaers, practicar la gratitud que ens permet valorar les coses en la seva justa mesura.

Necessitar poc ens porta a no dependre de gairebé res i a saber agrair el que ens vingui de més i a compartir-lo amb qui ens envolta. “Una vida lliure no pot obtenir moltes riqueses”, afirma Epicur. Per ser ric i famós has de servir a les multituds i als poderosos, ens recorda. I pots perdre de vista el que és realment important: l’amistat autèntica.

Un amic és una persona en què podem confiar. L’amistat ens permet sentir el lligam amb altres éssers i desdibuixa l’angoixa de la solitud. S’ha d’anar en compte amb les exigències excessives, ens adverteix Epicur; però hem de recordar, però, que un amic que no demana mai o accepta ajuda ens pot semblar distant. L’amistat és el resultat d’un flux recíproc de recolzament pràctic i moral (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2022/12/tenir-amics.html). Per tant, s’ha de considerar la seva fragilitat pel fet de ser el resultat d’un complex joc d’equilibris a partir del que suposem que podem compartir amb l’altra persona. Si el recolzament és unidireccional, l’amistat segurament no durarà.

L’amistat era molt important en el marc de l’epicureisme. En primer lloc, pel lligam de suport mutu que comportava. En segon lloc, pel que suposava per a la comunitat. Epicur pensava que la política a l’ús, basada en un pacte entre persones que es preocupen per no perjudicar als demés i per no ser perjudicades, es fonamentava en la desconfiança i en la por. En canvi, una comunitat de persones que s’inspirés en la idea epicúria de l’amistat tindria com a base el tenir cura i el recolzament mutus. I suposaria estar més a prop de la felicitat, gràcies als vincles creats i al plaer psicològic de compartir temps i recursos amb els altres. De totes les coses que contribueixen a la nostra felicitat, Epicur insisteix que l’amistat és la més important.

Les altres coses que poden contribuir a la nostra felicitat són la cerca del coneixement i l’acceptació de la nostra mortalitat. Tot el que existeix, explica Epicur, està fet d’àtoms que conviuen en un buit infinit. Tot es va formar seguint un procés aleatori. I, el fet de comprendre això ens pot protegir de les supersticions i dels prejudicis, elements que generen molta infelicitat. El coneixement ens servirà per arribar a la serenitat. Epicur no negava l’existència dels déus, però creia que es mantenien al marge de la gestió quotidiana de l’univers. En el que passa a l’univers, no hi ha tragèdies, ni catàstrofes, ni càstigs; només matèria desapassionada en moviment.

El problema amb la mort, segons Epicur, està en la nostra incapacitat per assimilar la idea de la nostra inexistència. De fet, mai estarem morts, perquè després de morir no estarem de cap manera. Si la mort és l’absència de sensació, llavors no conté ni plaer ni dolor i, per tant, segons l’epicureisme, no és ni bona ni dolenta. Som éssers materials, formats per àtoms que es dispersen quan els nostres cossos moren. Superar la por a la mort, explica Epicur, ens permetrà superar les nostres pors relacionades amb el dolor: a la fam, a la pobresa, a la malaltia, a la violència. Si el pitjor que pot passar-te és morir i no ho tems, ja no et preocuparàs tant per les altres coses. Centra’t en “aprofitar el dia com si fos l’eternitat, va escriure un altre autor anomenat Filodem. Només podem viure el moment present, afirmava Epicur.

Carpe diem.

Que visquis una vida senzilla i plena de serenitat.

diumenge, 22 de gener de 2023

600



 


 

 

 

600 vegades gràcies!

Una de les maneres de viure el present i de fruir del que ens ofereix és aprendre a donar les gràcies. La gratitud ens permet posar les coses en perspectiva i ser conscients del nostre lloc en el món. I, per això, avui, en l’entrada número 600, vull donar-vos les gràcies de tot cor.

Escriure el que vas aprenent pensant en com fer-ne un present pels altres és un privilegi. Escriure et centra i t’obliga a posar paraules als pensaments. Els pensaments són com llavors lleugeres i volàtils que es van perdent en cercles i espirals, despertant emocions, vivències i records, fins que fan nusos que necessiten esponjar. I aquest és un dels espais on l’ordre intenta imposar-se, pensant en el sentit que pot tenir el que ens regalen els investigadors a l’hora d’aplicar-ho a la nostra vida.

La frase que em va donar força per encetar tot això va ser “viure una vida amb sentit, entrega i passió”. Aquest és el meu desig per a tothom. I el camí que penso que ens hi pot conduir, està fet de presència. Hem de ser presents a la nostra pròpia vida, alerta a les ones que ens empenyen en direccions laberíntiques, aquelles que s’alimenten de pressió social, de comparació amb els altres, d’angoixa per guanyar estatus...

Oberta, conscient i activa. Aquesta és la fórmula que es proposa des de la Teràpia d’Activació i Compromís per tal de no quedar enganxat en els cicles viciosos negatius. També és, en el fons, la proposta dels estoics i d’altres escoles filosòfiques, les preocupades per definir i trobar les eines per una bona vida. I és el meu lema. Obrir-me a les meves emocions i als meus pensaments. Acceptar-los de manera conscient. Fer el que depengui de mi per tal de ser congruent amb els meus valors.

He de confessar que no me n’acabo de sortir del tot. El meu camí està fet d’esforç i de rectificacions. Cada vegada que perd el sentit de direcció, he de reunir-me amb mi mateixa i trobar la forma de tornar a començar. El secret està en aprendre a perdonar-te cada vegada més aviat, de manera que puguis reprendre el camí sense massa nafres, amb les mínimes pertinents...

La meva proposta és seguir. Explorar el món de les eines emocionals. Reflexionar sobre els obstacles que, com a humans, ens trobarem dia sí, dia també. Cultivar la compassió, la consciència, la gratitud. Trobar la manera de que tot això formi part de la nostra quotidianitat.

I, gràcies a tot aquest esforç, ser capaç d’estimar bé. Els jocs relacionals són complicats. Moltes vegades ens perdem en les nostres pròpies necessitats, en “l’arbre que no deixa veure el bosc” i deixem passar moments potencials de ressonància compartida, allò que passa en l’espai que ens separa quan ens sincronitzem i, per un moment, ens sentim part d’un “nosaltres”.

600 vegades gràcies!

Seguim en contacte

 

diumenge, 15 de gener de 2023

10 llibres per llegir i pensar (II)

“Les històries que anem reunint durant la nostra vida ens defineixen i apuntalen la nostra realitat. Els familiars, amics i companys de feina comparteixen històries que els uneixen. Els rivals i enemics tenen relats que els separen. Al nostre voltant hi trobem llegendes i anècdotes, mites i crues veritats, minimitzacions i exageracions. Escoltar ens ajuda a separar els fets de la ficció i a aprofundir la nostra comprensió de les situacions i personalitats complexes amb les que ens topem a la vida.”

Kate Murphy, “No me estàs escuchando”

 

 

 

 


 

 

 

Llibre 6:

Robert Kolker “Els nois de Hidden Valley Road”

Aquesta és la història d’una família i també de la malaltia que van manifestar la meitat dels seus fills. Repassant la visió canviant de l’esquizofrènia al llarg de la història, dels seus tractaments, dels efectes sobre els malalts i les seves famílies, Kolker ens fa reflexionar sobre la vida, sobre la ciència, sobre les malalties mentals, sobre les modes mèdiques i terapèutiques...

“La nostra cultura veu les malalties com un problema a resoldre. (...) Massa sovint, els científics es perden en el seu propi aïllament, convençuts que la seva teoria funciona i exclou tots els altres. Tant si es tracta dels freudians com dels kraepelinians, o dels especialistes en dinàmiques familiars, la reticència a col·laborar fa que tothom sigui vulnerable al biaix de confirmació, a una visió estreta.”

“Cada any que passa queda més demostrat que hi ha tot un espectre de la psicosi, amb nous estudis genètics que evidencien el solapament entre l’esquizofrènia i el trastorn bipolar i entre el trastorn bipolar i l’autisme”

“La inaccessibilitat de l’esquizofrènia és pot ser el seu tret més destructiu, allò que impedeix que moltes persones connectin amb aquells que tenen la malaltia.

Però l’error -la temptació, sobretot si ets familiar del malalt- és confondre aquesta inaccessibilitat amb una pèrdua de la identitat”

“Som humans perquè les persones que ens envolten ens fan humans.”

 

Llibre 7:

Ryan Holiday i Stephen Hanselman “Diario para estoicos. 366 reflexiones sobre la sabiduria, la perseverancia y el arte de vivir”

Aquest llibre té un format de calendari, amb una petita lectura d’un filòsof estoic acompanyada per un comentari dels autors. Així:

“1 de gener. Control i elecció.

En això consisteix la tasca principal de la vida. Distingeix les coses, posa-les per separat i digués: “L’exterior no depèn de mi, l’albir depèn de mi. On cercaré el bé i el mal? En l’interior, en les meves coses.” Epictet, Dissertacions per Arrià.”

“6 d’abril. Prepara’t per a la negativitat.

Quan surti el sol, pensa tots els dies: avui em toparé a una persona qualsevol que tingui alguna d’aquestes faltes: que sigui indiscreta, una ingrata, una insolent, una mentidera, una envejosa, una egoista. Els desgraciats tenen aquests defectes perquè no distingeixen els bens vertaders i els mals vertaders. Però jo, que he après que el bé vertader consisteix en el que és honest i el mal vertader en el que és vergonyós, que conec la naturalesa de qui comet la falta, que sé que és el meu germà, no de sang i carn, però de la nostra comú participació en un mateix esperit que prové dels déus, no puc sentir-me ofès de part seva, ja que res de quan faig me podria avergonyir.” Marc Aureli, Dissertacions

“12 d’octubre. Sempre l’amor.

“Diu Hecató: “Jo et descobriré una manera de provocar l’amor sense filtre màgic, sense herbes, sense encanteris de fetillera: si vols ser estimat, estima.” Sèneca, Epístoles morals a Lucili”

Una joia per tal de practicar l’estoïcisme.

 

Llibre 8:

David J. Epstein, “Amplitud” (“Range: Why Generalists Triumph in a Specialized World”)

(Comentat a l’entrada https://benestaremocional.blogspot.com/2022/09/dotze-coses-que-he-apres-sobre-educacio.html i https://benestaremocional.blogspot.com/2022/09/especialistes-o-generalistes-i-ii.html)

“La pregunta del milió en el món de l’aprenentatge i de l’educació és com aconseguir formar persones que tinguin la capacitat de resoldre problemes nous i seguir aprenent durant tota la vida. El que sobta, però, és que les reformes educatives que van planant sobre la vida dels educadors són un caramull d’especificacions teòriques i de pràctiques reglades que aquests, mestres i professors, han d’aplicar sense haver rebut la formació adequada i sense acabar d’entendre el quid de la qüestió. Al final, el que acaben per dir els estudiosos del tema, i els resultats de les proves internacionals, és que la cosa no acaba d’anar. Les puntuacions dels nostres estudiants en tota una sèrie de destreses no milloren.”

“en la majoria d’aules del món, sigui quin sigui el nivell educatiu, sempre s’acaba parlant de “com es fa això”, “com ho he de fer per donar la resposta correcte” (...) “els països en els que els professors acompanyen els alumnes en el malestar davant la incertesa d’haver de lidiar amb els conceptes, deixant temps i fent preguntes addicionals, són els que tenen un millor rendiment. El nostre país, evidentment, no està en el segon grup.”

 “La clau [d’arribar a la saviesa] rau en el treballar eines com les del pensament en analogies (cercant les característiques estructurals d’una situació, “la visió des de fora”), estudiar els errors en les prediccions, no tancar els protocols d’actuació i mantenir clara la seva lògica per tal que es puguin anar millorant gràcies als errors, aprendre a tolerar l’ambigüitat de saber que sempre estem en procés, mantenir les organitzacions entre la cohesió a la visió del grup i les aportacions de cada un dels individus, diferenciar entre la cadena de comandament i la cadena de comunicació (la primera està tancada, la segona està oberta a la intervenció de tots), aprendre a veure les coses amb nous ulls i des de perspectives noves...”

 

Llibre 9:

Kate Murphy “No me estàs escuchando”

(Comentat a les entrades https://benestaremocional.blogspot.com/2022/03/lart-descoltar-i.html , https://benestaremocional.blogspot.com/2022/03/lart-descoltar-ii.html i  https://benestaremocional.blogspot.com/2022/03/lart-descoltar-iii.html)

“Saber escoltar és aclarir què passa en la ment d’una altra persona i demostrar que ens importa prou com per desitjar saber-ho”

“La lliçó més valuosa que he après com a periodista és que tot el món és interessant si fas les preguntes adequades. Si algú sembla insípid o sense interès, la culpa és teva”

“La gent és fascinant perquè és imprevisible. L’única certesa que s’obté de no escoltar-la és la d’avorrir-se i acabar sent un avorrit pel fet de no aprendre res nou”

 “Cada persona atrapa el missatge i el modela amb les seves percepcions per després tornar a passar-lo. Factors com l’educació, la raça, el gènere, l’edat, la relació amb l’altra persona, el caràcter, les connotacions verbals i les distraccions influeixen en la manera de modelar el fang [el significat de la conversa]”

“els estudis assenyalen que els grups més productius són aquells en els què els seus membres s’escolten millor i en els què tots parlen en igualtat de condicions en els torns que es donen en les seves conversacions. L’intercanvi d’informació i idees sempre es dona millor en el que els psicòlegs anomenen un ambient amb “seguretat psicològica””

“La “sensibilitat conversacional” és la capacitat de prestar atenció a les paraules que es diuen i també a com es diuen. El to i els matisos a l’hora de dir les coses informen de les diferències de poder i fan possible la detecció de les emocions autèntiques. A més, gràcies a la seva major complexitat cognitiva, les persones amb aquesta sensibilitat estan obertes i predisposades a entendre les experiències i les opinions dels altres.”

“Murphy ens recorda que quan algú ens conta una cosa el que fa, en el fons, és un intent de connexió. En les seves paraules, és com si ens llancés una pilota, de manera que no escoltar o fer-lo a mitges és com si deixéssim els braços aferrats al cos o desviar la mirada i que la pilota segueixi sola. Per assegurar-nos que no ho estem fent així, val la pena preguntar-nos “Què acabo de descobrir d’aquesta persona? Quin camí l’ha conduïda a aquesta posició? Què puc aprendre d’això? Què la preocupava avui? Quines sensacions li ha inspirat la nostra conversa?”.”

Una de les maneres d’aprendre a escoltar realment el que passa en la vida de les persones que estimem és fer preguntes del tipus “Què has après avui?”, “Què t’ha sorprès?”, “Què ha sigut el millor i el pitjor del teu dia?”. O jugar a les preguntes que generen intimitat creades per Arthur Aron (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2015/01/proximitat-emocional-i-enamorament.html).

 

Llibre 10:

Oliver Burkeman Cuatro mil semanas. Gestión de tiempo para mortales

(Comentat a https://benestaremocional.blogspot.com/2022/02/4000-setmanes-o-que-vols-fer-amb-el-teu.html)

“No arribarà mai el dia en què ho tinguis tot controlat, en què el doll de correus electrònics es mantindrà dins d’un ordre, en què la teva llista de coses per fer deixarà de créixer, en què hauràs complit amb totes les teves obligacions a la feina i a casa, en què ningú estarà molest amb tu per haver deixat passar una data de lliurament o per haver comès un error, i en què la persona optimitzada en què t’hauràs convertit podrà, a la fi, abordar les coses que de veres donen sentit a la vida. Comencem per admetre la derrota: cap d’aquestes coses passarà”

“Què és el més important per a tu? En aquest cas la gent normalment contesta que l’important són les relacions personals, les connexions, el sentir que fas alguna cosa significativa pels altres, l’entrar en flux després d’aconseguir estar completament present (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/12/com-el-materialisme-ens-fa-infelicos.html). I, pregunta, això és el que fas? Això és el que fem? On deixem aquestes 4.000 setmanes?”

Què podem fer? La resposta en 10 punts:

1.- Accepta la teva capacitat limitada i no et capfiquis amb la productivitat.

2.- Aborda les coses d’una en una.

3.- Decideix anticipadament en quines coses pots fracassar.

4.- Prioritza el que vas fent, no el que et queda per fer.

5.- Presta atenció al que prestes atenció, sobretot pel que fa a l’empatia.

6.- Ves en compte amb la tecnologia, mira d’usar la que sigui més avorrida i que només serveixi per una cosa.

7.- Aprèn a estar present.

8.- Mira de convertir-te en un “investigador” en les teves relacions.

9.- Cultiva la generositat espontània.

10.- Exercita la teva capacitat de no fer res.

 

Bona lectura!!!