dimecres, 14 d’octubre de 2020

1992 o Molts d'anys, Pau!!!

 


“M’agradaria formar part de la teva vida, que seguissis contant-me coses, que em comuniquessis les teves inquietuds, que em passessis recomanacions sobre el que he d’escoltar o mirar... M’agradaria que sabessis que enriqueixes la meva vida, cada vegada que tinc el privilegi de veure una petita part del món a través dels teus ulls. M’agradaria agrair-te la teva gratitud: cada vegada que em dones les gràcies em fas sentir bé pensant en totes les vegades que podràs donar-les a altres persones en altres situacions.” https://benestaremocional.blogspot.com/2018/10/molts-danyspau.html

“Eres preciós. I “nostre”. L’enamorament que ens va envair ens va fer fàcil estimar-te. Eres una caixa de sorpreses, despert, viu, curiós, aprenent... Vam compartir històries, músiques, cançons, contes... Vam aprendre a adaptar-nos a tu i tu et vas anar sentint part de la nostra família.” https://benestaremocional.blogspot.com/2019/10/molts-danys-pau.html

“Els “burritos” estarien bé, però com podrien competir amb el teu camí cap a l’amabilitat, la generositat, el perdó? He pogut veure com anaves desplegant habilitats que, no només feien de tu una persona agradable i feliç, sinó que aconseguien que aquest benestar s’encomanés a la gent que t’envolta. M’he convertit, per molts ninets i adolescents, en “la mare d’en Pau”, cosa que, quan les mares ho deien als nins, feia aparèixer un somriure que il·luminava el seu rostre i la seva mirada passava de la curiositat a veure’m com una potencial cosa bona...”

“Sempre hi seré. I, sobretot, en els moments foscos. Miraré de saber entendre quan m’he d’alegrar del que t’alegri, de quan m’he de guardar les meves pors, de quan m’he d’abstenir de no dir-te el que opino (entre d’altres coses, perquè segurament no t’ajudaria gens i, a més, només és el producte de les casualitats que m’han condicionat a la vida, és a dir, tonteries...). No serà fàcil, tot això. Però em comprometo, si em deixes, a ser-hi.” https://benestaremocional.blogspot.com/2017/10/o-hawai-o-burritos-o-molts-danys-pau.html

 

 

 


 

 

L’any 1992 es van fer les Olimpíades a Barcelona i el teu pare i jo vam anar al Nou Estadi de Montjuic al setembre, un mes abans que sortissis al món, per veure els Paralímpics. Aquest mateix any, Bruce Springsteen va treure dos àlbums: Lucky Town i Human Touch. Feia un any que s’havia casat amb la seva companya, guitarrista a la seva banda, i dos que havien tingut el seu primer fill. Nosaltres en feia uns quants que els dos érem fans de la seva música i teníem un cassette gravat amb el seu “The River”.

En la llista de les millors 100 cançons de The Boss, al número 28 hi trobem una cançó preciosa, “The Rising”, la història d’un bomber que va pujant, enmig del fum per fer un salvament; podem sentir el que fa, el que pensa, el que li passa pel cap... Una reflexió sobre el sentit de tot plegat.

Les portades de la revista Rolling Stone d’aquell octubre van ser per na Sinead O’Connor i per Bono (el cantant d’U2) i, exactament el dia 15, van treure una edició especial pel seu 25 aniversari. Vam canviar-nos de pis al setembre i també aquest mes, amb els diners que ens van regalar els padrins Vicens Bauzá, vam comprar el nostre primer aparell de música, en previsió del que seria una criatura musical, tu. L’excusa era que si havíem d’estar sols moltes estones tu i jo era un estri imprescindible.

Entre les millors 50 cançons de tot el temps, en la llista de Rolling Stone en surt una de l’any 1992, en el lloc 37, fent un mescla de rap, hip hop i funk, Dr. Dre, 'The Chronic'. A l’Estat Espanyol, dels números 1 de les llistes dels “cuarenta”, podríem salvar un LP de Celtas Cortos, “Cuéntame un Cuento” (un petit homenatge a en Kiko), el “Nevermind” de Nirvana, els “Human Touch” i “Lucky Town” de Bruce Springsteen, i, finalment, R.E.M. amb el seu gran “Automatic for The People”.  

L’any 1992 Bill Clinton va guanyar les eleccions a USA i, més important, els Chicago Bulls de Michael Jordan van aconseguir, per segona vegada, l’anell de campions de l’NBA. El Barça, per la seva banda, entrenat per Johann Cruiff i amb un Guardiola jovenet, guanyava la seva primera Champions a Wembley. La ciutat de Barcelona canviava la seva fesomia, gràcies als canvis fets de cara a les Olimpíades. En la meva vida s’acabava un cicle: acabava la formació clínica i presentava la Tesi Doctoral (encara que amb un mes i mig de retràs per l’avís de que sortiries abans d’hora).

A finals de setembre va començar a fer fred. Havia estat un estiu suau. No va fer calor fins a finals de juliol. I vaig poder passejar la meva panxa enorme per Mallorca sense patir massa. Es va obrir Euro Disney a França. L’any 93 na Caterina hi va anar i et va dur una camiseta blanca amb les lletres de colors brodades que vas dur dos estius.

L’any 1992 va ser un “any horrible” per a la monarquia britànica: el príncep Andrew es va separar i la princesa Diana, que ja s’havia separada abans, va escriure un llibre “escandalós”. A més, es va aprovar al Parlament que la reina pagués impostos. L’Església d’Anglaterra va nomenar dones com a capellans per primera vegada. Bosnia i Hezergovina es van declarar repúbliques independents, generant un daltabaix en la política europea i una guerra sagnant. La Unió Europea va passar a existir oficialment, gràcies al Tractat de Maastricht. A Sudàfrica es va votar el final de l’apartheid. En Tarantino va firmar la seva primera gran producció, el seu “Reservoir Dogs”, que a Filmaffinity té una puntuació de 8,1. N’Eric Clapton va publicar el seu “Unppluged” i va guanyar 6 grammys.

Al gener, en Boris Yeltsin i el George Bush havien firmat un acord nuclear pel qual deixaven d’apuntar amb les seves armes a les ciutats de l’altre país. L’ONU havia iniciat una comissió per tal d’evitar el Canvi Climàtic (!!!). El Papa Joan Pau II va eliminar l’edicte de la Inquisició contra Galileo-Galilei per la seva idea de que la Terra no era el centre del sistema solar. La cantant Sinéad O´Connor va estripar una foto seva, del Papa, en una actuació en Saturday Night Live com a protesta pels abusos sexuals comesos per integrants de l’Església Catòlica. L’Església no va fer cap reconeixement sobre el tema fins 9 anys després.

Robin Dunbar, un antropòleg britànic, aquest mateix any va proposar el número de 150 persones com el límit cognitiu humà (podem tenir relacions estretes amb aquest número de persones). El 3 de desembre es va enviar el primer missatge de text electrònic, deia “Merry Christmas”. Nosaltres feia dos anys que teníem el primer ordinador portàtil. Per comprar el bitllet que ens duria a Mallorca per Nadal, vaig haver d’anar a una agència de viatges.

El teu pare un any abans havia presentat la seva Tesi Doctoral i en la Introducció es parlava del que seria el futur: el Comunicador Personal, un aparell tecnològic que duríem a sobre i que ens permetria cridar per telèfon i no sé quantes coses més. A pesar d’haver escrit jo mateixa aquesta part, no podia imaginar el que realment se’ns vindria a sobre.

I, avui, des d’aquestes línies penjades a la xarxa, aquesta que no podíem encabir dins el nostre capet, vull celebrar el teu naixement i desitjar poder fer-ho molts d’anys encara. Sempre és un privilegi recordar, ara que ets gran, que vas ser dues cèl·lules fusionades que es van convertir en un nadó i que va créixer fins a ser un adult fantàstic.

Molts d’anys, estimat Pau!

Besades de ta mare que t’estima...

diumenge, 11 d’octubre de 2020

Estimada Laura, ara que en fas 26...

 

“Ara no és l’objecte d’amor. Ara ha de ser ella l’amor. Ara ha de ser forta, la depositària dels moments compartits. I tots aquests records, totes aquestes vivències, generen una font infinita d’agraïment. Un agraïment que traspassa el seu cor i envaeix l’espai que comparteix amb totes les persones que l’han acompanyada durant aquests darrers temps.” https://benestaremocional.blogspot.com/2017/10/resiliencia-en-accio-o-molts-danys-laura.html

 

“Estimada Laura, no deixis de cercar l’aigua salada per curar les teves penes: plora quan hagis de plorar, neda quan et deixin les circumstàncies, però sobretot sua, fes que tots els músculs del teu cos recordin la seva funció, preservant l’etern cicle de tensió/relaxació.

I respira la calma que ve sempre després de la lluita...” https://benestaremocional.blogspot.com/2019/10/estimada-laura-ara-que-en-fas-25.html

 

 

 


 

Estimada Laura,

Ara que en fas 26 t’he de dir que mai pensava que ens trobéssim avui així, sense festa, sense abraçades, sense celebració conjunta... Sembla mentida que la mort, el dol o l’enyor no aconseguissin acabar amb les festes familiars i que un virus ho faci... Sort tenim de saber que saps que, encara que no físicament, hi som tots, pensant en tu, esperant que s’acabi tot això per poder rescabalar totes les festes pendents...

Què et diria avui si pogués donar-te 26 abraçades o una d’aquelles càlides i llargues? Què podria desitjar-te?

 

Abraçada 1:

Recorda sempre que estàs envoltada de gent que t’estima, que vindrà a ajudar-te en el moment que necessitis.

 

Abraçada 2:

Sigues amable, sempre (o intenta-ho). L’amabilitat és una garantia a l’hora d’obrir-te al món i que el món s’obri. Com diu un post que té na Júlia al seu quarto: no sabem pel que estan passant els altres; sigues amable sempre.

 

Abraçada 3:

Respira, sobretot quan sentis que el món es tanca. Mou el teu diafragma, tot el que puguis. Troba sempre un moment per estar amb tu mateixa, respirant.

 

Abraçada 4:

Perdona sempre que puguis. No oblidis, no; fes una altra cosa, intenta comprendre. Recorda, que en la majoria de casos, el dolor que et provoquin és el resultat de la inconsciència o de la incompetència. Reflexiona i aprèn.

 

Abraçada 5:

Dóna abraçades tot d’una que la vida ho permeti. Porta el compte de les que t’agradaria donar quan hi hagi els tests o les vacunes que necessitem...

 

Abraçada 6:

Llegeix sempre que puguis. Desconnecta del món. Entra en altres vides. Viu, temporalment, en un altre univers. En sortiràs reforçada.

 

Abraçada 7:

Aprèn dels altres. Escolta els altres. No tinguis por de demanar. Recorda que la creativitat és el resultat del coneixement i de la curiositat.

 

Abraçada 8:

Mou-te, tot el que puguis. No deixis que et diguin que estàs limitada perquè tornes gran. Coneix-te a tu mateixa. Treu partit de la teva experiència. Prova nous reptes.

 

Abraçada 9:

Queda amb els amics. L’amistat és un pont entre diferents mons. L’amistat et permet construir un codi especial que força la teva visió del món i et permet viure les coses amb ulls nous. Conserva els amics que ja tens. No tanquis les portes als que vindran.

 

Abraçada 10:

No t’insensibilitzis mai al dolor dels altres. No creguis això de que l’experiència converteix el patiment en fredor; no, no és així. Els coneixements han de servir per acompanyar a l’altra persona en el seu dolor, al temps que no caiem en el patiment i ajudem amb el que podem.

 

Abraçada 11:

Guarda un lloc sempre per entendre els teus errors, per aprendre d’ells. Com es diu, quan fas coses no perds mai: o guanyes o aprens.

 

Abraçada 12:

Camina sempre que puguis.

 

Abraçada 13:

Menja bé sempre que puguis.

 

Abraçada 14:

Contesta bé sempre que puguis. Encara que això suposi quedar-te en silenci alguna vegada. Torna a parlar amablement tot d’una que puguis.

 

Abraçada 15:

No et deixis dur pels dimonis dels altres. No deixis que els seus mals humors condicionin els teus. Recorda que no són teus, que són seus i les han de resoldre ells.

 

Abraçada 16:

No pensis massa quan estàs cansada, enfadada o molesta. Els pensaments són només això, pensaments, però quan estem cansats o malament ens els prenem massa seriosament.

 

Abraçada 17:

No deixis de fer els rituals que et recorden al teu pare. Ja sé que sempre el portes a dins, però fer les coses que generen aquests moments especials fan que ens sentim bé.

 

Abraçada 18:

Demana ajuda quan la necessitis. Sempre. No ho dubtis. Deixa que t’ajudin. La majoria de gent és bona gent. Demanar ajuda és un signe d’intel·ligència (diuen els estudis). I deixa que les persones que t’estimen es sentin útils ajudant-te.

 

Abraçada 19:

No tinguis por de parlar sobre el que et fa por. No tinguis por de parlar sobre el que necessitis. Les relacions estan fetes de converses. Només aquestes ens poden donar la clau del codi que ens permet entendre’ns i connectar profundament.

 

Abraçada 20:

Dóna les gràcies sempre que puguis. L’agraïment, cap a la vida, cap als altres, és un dels pilars del benestar. Donar les gràcies et permet tenir una perspectiva més àmplia del món. T’obre el cor i la ment.

 

Abraçada 21:

Fes petits favors sempre que puguis. Deixa passar algú, aguanta-li la porta, deixa petites propines... I, sobretot, somriu sempre que puguis i dóna el bon dia. Tots necessitem imperiosament que ens somriguin alguna vegada...

 

Abraçada 22:

Dóna’t petits plaers. Fes una llista: passejar per la platja amb na Tàlia, anar a caminar o a sopar amb en Vicenç, passar-te una bona estona en una llibreria, contemplar una estona a la padrina... Col·lecciona aquests moments. La vida està feta d’aquestes petites coses.

 

Abraçada 23:

Riu molt. Pensa en qui et fa riure i practica.

 

Abraçada 24:

Escolta la música que t’agrada. Confecciona una llista que et recuperi del cansament o del mal humor. Canta sempre que puguis (o xiula per activar el nervi vago!)

 

Abraçada 25:

Celebra sempre els teus anys. En petit comitè, per parts, en grans grups, en família, amb amics... No ho deixis de fer mai. Pensa en el que deia el teu pare: tot s’ha de celebrar!

 

Abraçada 26:

I recorda que jo, mentre tingui alè, sempre hi seré, pel que faci falta.

 

Una abraçada enorme addicional...