“La gent és fascinant perquè és imprevisible. L’única certesa que s’obté de no escoltar-la és la d’avorrir-se i acabar sent un avorrit pel fet de no aprendre res nou” “Sap escoltar perquè vol entendre i connectar i créixer” “Només podem tenir tanta intimitat amb un altre com la que tenim amb nosaltres mateixos” Kate Murphy ,“No me estàs escuchando” Davant un conflicte i com a mesura d’enquadrament per tal de reconduir-lo, el meu pare deia: “ Abans d’escoltar què diu algú, pensa en qui és ”, recordant què havia fet abans, com s’havia comportat aquesta persona en situacions similars, quins valors havia demostrat tenir amb les seves paraules i fets… La meva mare, per la seva banda, afirmava: “ No pensis en qui parla, escolta bé el què diu ”, reflexionant en que sempre pots aprendre del que diuen o saben altres persones, que tots podem fer aportacions, independentment de les nostres afinitats… S’ha de dir que, de petita, tot plegat era un poc confús. A més, aquestes paraules sortien de
“Surt i demana alguna cosa a algú. Fes un compliment. Dona les gràcies.” https://benestaremocional.blogspot.com/2023/04/parla-demana-escolta-dona-les-gracies.html I Obertura musical (de la meva panxa al món, a la vida). La música comença. Al principi hi ha un stacatto que recorda la teva pressa per sortir al món, les meves contraccions musculars, el teu pas pel canal, cap a la llum exterior… La sortida és un eixordador tempo amb els metalls sonant a tota canya… De sobte, la melodia sorgeix d’entre les cordes, els violins agafant protagonisme, però encara amb un tremolor de fons, amb cordes pinçades pels xelos… A poc a poc, la melodia va dominant l’escena i tots els instruments s’hi afegeixen. Traspua tendresa, vibra al pit, agermana tots els sons en un únic estat d’ànim que acoloreix l’escena. A partir d’aquí, encara que hi ha sempre un presència de fons del tema, les variacions són la norma, canviant de tonalitat i de compàs. Al cap d’un temps, les transicions són més harmòniques,