Benestar emocional

“No ets una màquina amb peces trencades. Ets un animal a qui no se li respecten les seves necessitats. Necessites formar part d’una comunitat. Necessites tenir valors significatius, no els valors escombraria que t’han colat tota la vida, contant-te que la felicitat vindrà amb els diners i quan compris més coses. Necessites una feina que tingui sentit. Necessites estar en contacte amb la natura. Necessites sentir-te respectat. Necessites sentir que tens un futur. Necessites connectar amb totes aquestes coses. Necessites alliberar-te de la vergonya que puguis sentir per haver sigut maltractat” Johann Hari “Lost Connections” “Les pèrdues són estranyes, vaig explicar-li. Penses que saps que l’altra persona ja no hi és, però després veus venir un aniversari o una data especial i el teu cos es posa en guàrdia. Es com si anessis tranquil·lament per un camí, fruint del passeig, però sense avisar aparegués un riu cabalós per travessar. No hi ha pont, només unes roques relliscoses. I h

“Aquest Nadal m’agradaria practicar més que mai la “saudade”, l’emoció portuguesa mescla de tristesa/nostàlgia/record. M’agradaria que tothom tingués un moment per pensar en els que estan sols, els que han perdut algú, els que passen per moments difícils... M’agradaria pensar que estem més a prop d’entendre la humanitat compartida, de sentir que tots estem fets de la mateixa pasta, que venim del mateix lloc...” https://benestaremocional.blogspot.com/2018/12/el-nadal-que-ens-agradaria.html I ha tornat Nadal... I no estic preparada, com si hagués vingut d’imprevist, com si no toqués encara... N’estic parlant des de fa un mes a la consulta, però no és el mateix. La gent em parla dels seus Nadals, de si els agrada o els agradava, del que troben a faltar, del dolor de no poder estar amb els qui estimen perquè ja no hi són o ja no formen part de la seva vida... Però, curiosament, tota la meva empatia va cap a ells i jo, amb totes les pèrdues acumulades, encara no sé qu

“cada dia és únic, com un do, i hem de procurar que cada jornada valgui la pena” “És un fet que gairebé totes les persones que tenim el privilegi de conèixer al final de la seva vida són extraordinàries. Suporten els símptomes amb valentia. Accepten que no poden evitar la mort i aprofiten cada dia com si fos l´últim. Poden superar la tirania de fer plans, deixen de preocupar-se pel futur i frueixen el present” “[pel que fa a la mort] hem de témer poc i preparar molt” “si la majoria de les morts passen al final d’un deteriorament progressiu de la salut i, a pesar de que la majoria de les morts sobtades són el resultat de malalties reconegudes, per què gairebé mai estem preparats?” “L’art de morir s’ha convertit en un saber oblidat, però tota mort és una oportunitat de retornar als supervivents aquest saber, per tal que el facin sevir quan hagin d’afrontar altres morts al futur, inclosa la seva” “si som capaços d’asseure’ns amb algú profundament angoixat sense rebut

"Els elements que ha comprovat que ens protegeixen d’aquesta “trampa de la intel·ligència” són la reflexió cognitiva, la humilitat intel·lectual, el pensament obert, la curiositat, la intel·ligència emocional refinada i la mentalitat de creixement.  Totes aquestes activitats poden ajudar a construir el que  Robson  anomena “ saviesa basada en proves ”  https://benestaremocional.blogspot.com/2019/11/la-trampa-de-la-intelligencia.html “ El cervell humà està estructurat anatòmicament de manera que cap decisió o acció pot alliberar-se de la influència de les sensacions interoceptives o dels sentiments, independentment de la ficció que la gent es conti a ella mateixa sobre la seva racionalitat ”  https://benestaremocional.blogspot.com/2018/10/quan-no-ens-entenem.html La cultura i el cervell, explica David Bueno en el seu llibre “ Trenca’t-hi el cap ”, “ s’enriqueixen mútuament fins a esdevenir un aliatge. Un aliatge és una mescla homogènia de dos o més elem

“Això és el que hauríem d’ensenyar als nostres nins. Inclús quan les coses van en contra de la seva intuïció les haurien de tenir en compte seriosament. El que es donava per obvi fa dues generacions ara ja no ho és i tampoc ho són els arguments que es donaven llavors. Som criatures que depenem molt de la inèrcia. No ens agrada canviar el que pensem, especialment si no ens afavoreix. I, certament, la gent que té el poder mai vol qüestionar-se si hauria de mantenir-se en el poder. Així, canviar les coses és molt, molt difícil. ” “Hauria de dir que saber i conèixer coses sempre és bo, independentment del que sigui. L’important és ésser capaç de pensar de manera crítica. Qüestionar el nostre propi punt de vista. També, necessitem actuar com a ciutadans del món. Necessitem saber quines són les nostres responsabilitats. Haurem de fer eleccions morals cada dia de la nostra vida. I això enriqueix la nostra vida interior” Rebecca Newberger Goldstein T’ha passat mai ado

Fem cas de l’experiència quan les nostres previsions no són encertades. Només així reflexionem. “ Sortir de la teva zona de confort significa intentar fer alguna cosa que abans no eres capaç de fer. A vegades, ho trobaràs relativament fàcil d’aconseguir i et sentiràs empès cap endavant. Però altres vegades, et posaràs a fer alguna cosa que et deixarà parat i que semblarà que no siguis capaç de fer mai. Trobar maneres de superar aquestes barreres és una de les claus de la pràctica deliberada. Generalment, la solució no és “intentar amb més força” sinó més aviat “intentar d'una manera diferent”. En altres paraules, és una qüestió tècnica.”   Anders Ericsson  “ Peak. Secrets From The New Science of Expertise ” Imagina que has d’aprendre una cosa nova –a tocar un instrument, aprendre un idioma o una nova feina- i indica amb quines de les afirmacions següents estàs d’acord: Com més millori els meus resultats a les proves, més hauré après. Com més f