“Això és el que hauríem d’ensenyar
als nostres nins. Inclús quan les coses van en contra de la seva intuïció les haurien
de tenir en compte seriosament. El que es donava per obvi fa dues generacions
ara ja no ho és i tampoc ho són els arguments que es donaven llavors. Som
criatures que depenem molt de la inèrcia. No ens agrada canviar el que pensem, especialment
si no ens afavoreix. I, certament, la gent que té el poder mai vol qüestionar-se
si hauria de mantenir-se en el poder. Així, canviar les coses és molt, molt
difícil.”
“Hauria de dir que saber i
conèixer coses sempre és bo, independentment del que sigui. L’important és
ésser capaç de pensar de manera crítica. Qüestionar el nostre propi punt de
vista. També, necessitem actuar com a ciutadans del món. Necessitem saber
quines són les nostres responsabilitats. Haurem de fer eleccions morals cada
dia de la nostra vida. I això enriqueix la nostra vida interior” Rebecca Newberger Goldstein
T’ha passat mai adonar-te’n que portes un temps molt preocupada per coses
que realment no tenen cap importància? I que la vida passa sense donar fer de
rebut, el temps que estàs massa ocupada? I arriba Nadal i un altre any i tot
segueix igual i no saps com t’ha passat el temps...
Una de les meves frases més freqüents és que la vida està feta de
tonteries. Són petites coses que semblen sense importància però que ens
informen sobre quines prioritats tenim, sobre quin és el programa mental que
seguim inconscientment, per defecte. Donar voltes al que han dit determinades
persones que, en el fons, no són importants en la nostra vida; preocupar-nos
per quedar bé amb gent que no és la que estimem; no tenir temps per escoltar a
les persones que ens importen perquè estem massa ocupats fent coses que no
importen...
A part del que ens proposa David Robson a “la trampa de la intel·ligència” (vegeu les dues entrades anteriors), llegeixo en un article que tenir present determinades cites pot ajudar-nos a centrar la nostra atenció en el que és realment important a la vida (vegeu https://psiloveyou.xyz/10-life-quotes-that-if-applied-will-change-the-way-you-see-the-world-forever-d05338ae489b ). Vet aquí una mostra (i la meva pròpia interpretació):
1.
“Tots ens morirem; tots nosaltres, quin circ! Només això
hauria de fer que ens estiméssim uns als altres, però no. Vivim atemorits i noquejats
per trivialitats, engolits per coses
sense importància” Charles Bukowski
Fes una cosa: agafa un paper i apunta-hi, en una columna,
quines són les coses que consideres més importants a la teva vida. Després, a l’altra
columna, apunta a quines coses hi dediques més temps. Queda’t en aquesta segona
llista i reflexiona sobre la qualitat del temps que dediques a cada cosa:
prestes atenció plena a les coses que has assenyalat? Quina és la qualitat de
la teva dedicació?. Pensa que tal vegada no pots dedicar més temps al que
consideres important, però que sí que pots estar més present, sense anar amb el
pilot automàtic.
2.
“Si tu veus un frau i no dius que és un frau, tu estàs
fent un frau” Nassim Taleb
Totes les persones, en el fons, volem el mateix: que ens
estimin, tenir una feina que ens agradi, sentir-nos bé i tranquils, tenir
esperança... Però el sistema en el què estem immersos no tendeix a tenir en
compte les nostres necessitats, és un tot que té vida pròpia i que ens empeny a
considerar-nos un consumidors, intentant tenir una part grossa del pastís... Tenim
tendència a pensar que no podem fer res, que les coses venen com venen...O, al
contrari, que tenim el que ens mereixem i que si els altres no tenen el que
nosaltres tenim és perquè no han lluitat prou... Callem davant la injustícia?
Deixem que ens parlin malament dels altres? Ens oblidem de la humanitat compartida
i de que els que ho passen malament tenen carn, sang i vísceres com nosaltres?
Podríem, simplement, a partir d’avui, ser un poquet més amables amb la gent que
veiem, amb les persones amb les que compartim la nostra vida?
3.
“Recorda això. El món vol assignar-te un rol. Una vegada
que l’acceptes, estàs condemnat” Robert Greene
Sigues honesta quan consideris la resposta: decideixes
realment el que vols decidir? O estàs condicionada pel que es suposa que s’espera
de tu? Quan parles sobre un dilema, acaben per dir-te alguna cosa de l’estil “és
que tu ets molt “el que sigui” (posa-hi un qualificatiu qualsevol que suposi
que l’altra et jutja desfavorablement)? Un dia d’aquests un jove em contava que
una de les etapes més difícils de la seva vida va ser durant l’adolescència,
amb les seves pressions de grup, amb la sensació de viure sempre a l’aire, amb
por de no decidir el que “havia” de decidir perquè l’acceptessin. Dedica un
moment del teu temps a pensar què esperen de tu a cada un dels contextos de la
teva vida: família, amics, feina/estudis, parella... Vols seguir amb aquesta
sensació? O vols canviar alguna cosa?
4.
“Matrix és un sistema, Neo. Aquest sistema és el nostre
enemic. Però quan tu hi ets a dintre, mires al teu voltant i què veus? Homes de
negoci, professors, advocats, fusters. Les ments de les persones que volem
salvar. Però fins que ho puguem fer, aquestes persones encara formen part del
sistema i això les converteix en els nostres enemics. Has d’entendre que la
majoria d’aquesta gent no està preparada per deslligar-se del sistema. I molts
d’ells hi estan tan acostumats, se’n senten tan desesperadament dependents, que
lluitaran per tal de protegir-lo” -Morfeu
Qualsevol relació suposa la generació espontània d’un sistema. El sistema
marca què es podrà dir, què es podrà fer, què s’espera de cada una de les
persones que hi estan implicades. Les famílies són sistemes, les parelles són
sistemes, els amics formen part d’un sistema, els companys de feina i la pròpia
feina generen el que és un sistema. Tots els sistemes tenen les seves regles i
els humans, com a espècie ultra social i amb la nostra por al rebuig,
inconscientment tenim tendència a assumir les regles del joc sense posar-les en
dubte. Tots hem passat per relacions decebedores i n’hem sortit després de molt
de temps, adonant-nos de que la cosa feia massa temps que durava, que feia
massa temps que ho passàvem malament... Però fins que no hem estat fora no hem
vist amb prou claredat les conseqüències del sistema. Pensa en les coses que
has superat i en com no veies el que passava en el moment en què passava.
Podria ser que ara habitessis un sistema que no et convé?
5.
“Si jutges un peix per la seva habilitat per enfilar-se
als arbres pensaràs que és estúpid” Albert Einstein
Quantes vegades ens volen ficar dins d’un motlle per tal de decidir si som
prou bones? Quantes vegades ens trobem amb sistemes, com l’escolar per exemple,
en els que se’ns mesura la nostra capacitat en funció d’uns criteris molt
limitats? Quantes vegades se’ns ha fet sentir que havíem fracassat quan realment
el que estàvem fent és aprendre? Quantes vegades jutgem als infants, als
adolescents, a les altres persones, amb prejudicis? Quantes vegades ens oblidem de que som producte de l’evolució i que per tal de sobreviure com a
espècie el que importava era ser prou diferents per poder trobar més solucions
als problemes? Quina quantitat de patiment ens queda per acumular com a
humanitat fent creure als altres que no són “el que han de ser”?
Bona reflexió!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada