Benestar emocional

En un comentari sobre un article dels majors especialistes mundials sobre el tema de la soledat i les seves conseqüències (vegeu http://digest.bps.org.uk/2014/11/loneliness-is-disease-that-changes.html ), s’afirma que aquesta augmenta el risc de tenir problemes de son, la pressió arterial elevada, problemes cognitius i immunològics i, finalment, una mort primerenca. Abans es considerava que tots aquests problemes derivaven del fet que les persones que es sentien soles no tenien contacte amb persones que vetllessin per les conductes saludables. Ara, però, s’ha pogut comprovar que la soledat afecta directament a la nostra percepció, als nostres pensaments i a l’estructura dels nostres cervells. Hi ha persones que es senten soles a pesar d’estar envoltades contínuament d’altra gent. I, juntament amb els introvertits que es senten sols, tots responen més ràpidament a estímuls socials negatius i veuen com les respostes als estímuls socials positius van desapareixent, cosa que fa

“ No hi ha res –ja sigui reflexió, evidència o creença- que permeti comprendre i acceptar de manera universal el fet de la mort. Cada cultura i cada persona segueix el seu propi camí; encara que totes les cultures han desenvolupat marcs adequats per tal d’integrar la mort en la vida, no tots els qui els comparteixen són capaços d’aconseguir-lo. Davant la mort, l’actitud personal és l’únic que compta.” Pepe Rodríguez “Morir es nada ” Al 2002 vaig llegir el llibre de Pepe Rodríguez “ Morir es nada ”. Curiosament, l’efecte immediat que va tenir sobre la meva vida va ser de ser més conscient de l’ ”ara i aquí”. Encara que pogués discutir amb el meu fill preadolescent, era molt conscient de que era una cosa puntual i de que la relació estava per sobre de tots els malentesos. El fet de reflexionar sobre la pròpia finitud, em feia sentir alliberada, en el sentit de que pensava que l’únic que podia fer era intentar estar a l’alçada de cada moment, actuant amb la màxima dignitat possib

L’altra dia una al·lota em comentava que últimament es sentia incòmode amb una bona amiga seva. No acabava de saber perquè, però es sentia molesta. No se n’havia adonat abans, pensava, perquè la situació de crisi personal en la que es trobava no li havia deixat veure què és el que estava passant. Sí sabia que li feia menys il·lusió veure’s amb ella. I això la preocupava. I molt. Parlant, però, em va explicar que durant les darreres converses sobre el que l’estava amoïnant, l’amiga no va deixar de donar-li “solucions” i consells. I, això, l’anava fent sentir malament. Fins al punt de sentir que, per tal de preservar la relació, havia de deixar de veure-la tant. “ Amic és aquell que, a pesar de conèixer-nos, amb tots els nostres defectes i virtuts, segueix estimant-nos” , deia un imant que va comprar a Amsterdam. L’actitud de la seva amiga, però, la feia sentir com si li estàs dient que havia de canviar i, en el fons, es sentia qüestionada, com si pensés i sentís el que no t

Les relacions personals són una necessitat bàsica de l’ésser humà. La seva importància es veu en què unes bones relacions d’amistat i romàntiques es tradueixen en un millor desenvolupament personal i un benestar emocional global més gran a mesura que ens fem adults, una resistència a l’estrès més gran, menys problemes de conducta i, en definitiva, una millor salut física i mental . En un article recent Barbara Oudekerk i altres col·laboradors presenten els resultats d’un estudi sobre la relació entre un estil educatiu dels pares de tipus controlador i els problemes durant l’adolescència (als 13, als 18 i als 21 anys) en les relacions d’amistat i les romàntiques. El desacord i el conflicte en les relacions és inevitable i per poder-hi navegar de forma correcta les persones han de ser capaces de fer veure la pròpia posició d’una manera assertiva. Es tracta de tenir les habilitats necessàries per mantenir la pròpia autonomia respecte al tema que s’estigui tractant, al mateix te