El perill dels consells

L’altra dia una al·lota em comentava que últimament es sentia incòmode amb una bona amiga seva. No acabava de saber perquè, però es sentia molesta. No se n’havia adonat abans, pensava, perquè la situació de crisi personal en la que es trobava no li havia deixat veure què és el que estava passant. Sí sabia que li feia menys il·lusió veure’s amb ella. I això la preocupava. I molt.

Parlant, però, em va explicar que durant les darreres converses sobre el que l’estava amoïnant, l’amiga no va deixar de donar-li “solucions” i consells. I, això, l’anava fent sentir malament. Fins al punt de sentir que, per tal de preservar la relació, havia de deixar de veure-la tant.

“Amic és aquell que, a pesar de conèixer-nos, amb tots els nostres defectes i virtuts, segueix estimant-nos”, deia un imant que va comprar a Amsterdam. L’actitud de la seva amiga, però, la feia sentir com si li estàs dient que havia de canviar i, en el fons, es sentia qüestionada, com si pensés i sentís el que no tocava.

John Gottman és un antic conegut d’aquest blog (vegeu l'entrada http://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/03/la-rutina-de-les-cinc-hores-magiques.html). Es dedica a estudiar la comunicació i el seu àmbit d’actuació són les relacions íntimes. En el seu darrer llibre, escrit amb Nan Silver, “¿Qué hace que el amor perdure?”, dedica un capítol a l’art de la conversa íntima. Gottman afirma que, en moltes ocasions, quan ens trobem amb un conflicte o una persona estimada ens planteja o conta un problema, sentim la temptació d’exposar les nostres opinions i oferir solucions al problema. Però aquesta opció sempre serà un error. De fet, Gottman indica que mai hem de dir el que trobem o el que faríem. L’única excepció es dóna quan la persona ens ho demana explícitament.

La sensació d’intimitat i la ressonància positiva només es pot generar si sentim que l’altra persona és una aliada (vegeu l'entrada http://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/12/amor.html ). No es tracta de resoldre els problemes dels altres. De fet, en la majoria de situacions, si fem això, l’altra persona, en lloc se sentir-se recolzada, es sentirà criticada o pensarà que es posa en dubte el seu criteri. Les persones, quan contem alguna cosa personal ho fem des de les nostres emocions. L’interlocutor ha de demostrar que accepta les emocions que la persona pugui tenir i que les considera vàlides.

Les emocions sempre són vàlides, mai són el problema. Les emocions són valoracions globals de com estem vivint una determinada situació. Hem d’acceptar i validar els sentiments i les emocions dels altres, abans de poder aprofundir en el tema que estem tractant. Si no ho fem, tindrem una xerrada més aviat superficial, cosa que impedirà la connexió emocional que consolida les relacions íntimes.

Gottman descriu quatre punts a seguir per tal d’aconseguir una conversa empàtica:

1.- Formular de forma verbal els sentiments.

2.- Fer preguntes obertes que permetin una resposta elaborada. Per exemple, en lloc de demanar “estàs enfadada?” dir “sembles molesta, ha passat alguna cosa?”.

3.- Respondre amb afirmacions que facilitin una connexió més profunda. Es tracta de partir sempre del que ha expressat l’altra persona i d’aconseguir reflectir una actitud comprensiva amb els seus sentiments i els seus pensaments. Hem d’aconseguir transmetre que hem vist el món amb els seus ulls. I, per això, hem de mostrar un interès autèntic per entendre el que sent i el que pensa.

4.- Donar mostres de compassió i empatia. Es tracta de fer sentir a l’altra persona que estem al seu costat. Hem de reprimir l’impuls de donar-li la nostra opinió o d’oferir-li solucions. El rol que s’ha d’assumir és el de fer arribar a la persona que estimem que pot comptar amb nosaltres.

Com deia l’al·lota que es queixava sobre l’actitud de la seva amiga, “al final, el fet de que sempre et donin consells, acaba per fer-te pensar que la persona que els dóna creu que tu no ets prou capaç de trobar les solucions”. El que troba a faltar és empatia i comprensió.

Reflexió: Hem donat consells sense que ens els hagin demanat?