Una reflexió sobre el bullying

“Molt sovint, fruit de la profunda inseguretat del bully, el bullying opera a través de l’exclusió i de l’atac. Més que admetre les pròpies febleses, els bullies controlen la seva ansietat desplaçant-la, descarregant-la sobre objectius fàcils.

En la majoria dels incidents, els observadors o els amics del bully col·laboren en les burles cap a la víctima o encoratgen al bully. Els sistemes poden fer bullying tant com els individus.

Fer bullying a algú per tal de fer-lo callar o humiliar-lo o minar el seu sentit de la realitat, és una manera segura de crear un enemic.

Destapar el problema ens retorna la capacitat d’actuació, però confrontar un bully directament pot ser perillós.

Distanciar-se psicològicament del bully és més important que fer-li veure la veritat.

Recuperar el respecte per un mateix que ens ha pres un abusador és un treball interior que no necessita el seu reconeixement ni el seu permís. Fa falta molt coratge per superar la situació per nosaltres mateixos, amb moltes veus que mantindran una visió oposada -evitant, amagant o negant el que està passant” 

Sharon Salzberg “Love your enemies”

El bullying és una forma de conducta agressiva que es va repetint en el temps en contra d’una persona que es sent indefensa a l'hora de defensar-se a ella mateixa. Es pot manifestar de formes diferents: pegar, posar malnoms, excloure socialment, fer córrer rumors negatius o enviar missatges insultants.

Els estudis mostren que sobre un 26% dels adolescents (1 de cada 4, aproximadament) es veuen implicats en el bullying: un 12,6% com a víctimes, un 10,7% com a perpetradors i un 3,6% com a perpetradors i víctimes. El bullying creix progressivament durant l’escola primària, té un màxim durant la primera secundària (entre els 12 i els 14 anys), el temps que els estudiants renegocien la seva posició en el nou grup de companys, i baixa al final de l’adolescència. Les conseqüències del fenomen poden ser severes i duradores, incloent baixa autoestima, depressió, problemes de rendiment escolar, problemes de conducta, psicosi i augment en el risc de suïcidi.

Els individus resilients són aquells que mostren uns resultats emocionals i conductuals positius malgrat haver patit bullying. La resiliència no es considera un tret de personalitat, sinó que seria una capacitat que es desenvoluparia amb el temps, gràcies a la interacció entre factors protectors i les relacions positives amb membres de la família i amb gent de la mateixa edat. Alguns autors distingeixen tres fonts bàsiques de protecció: característiques individuals (que inclourien l’autoestima i l’autonomia), ambient familiar (definit com a relacions positives amb els pares, caracteritzades per la calidesa, l’harmonia i l’absència de negligència i conflicte) i comunitat (que inclouria interaccions positives amb iguals, caracteritzades per confiança, suport i absència de conflicte, bones relacions de veïnatge i bona adaptació escolar). Les relacions personals amb la família i amb els iguals servirien per tal d’augmentar o disminuir el risc de resultats negatius davant l’adversitat.

En un estudi del 2013, Maria Sapouna i Dieter Wolke conclouen que a pesar de patir bullying alguns adolescents es mostren resilients i presenten baixos nivells de depressió i pocs problemes de conducta. Els nens amb alta autoestima, que es senten menys alienats socialment i que experimenten nivells baixos de conflicte amb els pares i amb els germans, són més resilients i mostren nivells més baixos de depressió. Les nenes que tenen més autoestima, que experimenten nivells baixos de conflicte amb pares i germans i que tenen menys amics íntims, es mostren més resilients i mostren menys problemes de conducta.  

L’ambient familiar, així, juga un paper significatiu en la resiliència i protegeix als adolescents de les experiències negatives en la primera adolescència. Els mecanismes a través dels quals passa això encara no s’acaben d’entendre, però alguns estudis assenyalen que el suport dins i fora de la família promou l’autoestima i indueix sentiments positius sobre la relació d’un mateix amb els altres, augmentant la percepció de que la persona pot afrontar de manera positiva les experiències negatives derivades del bullying. Per altra banda, un ambient familiar positiu acompliria una funció alleujadora de l’estrès produït pel bullying, de manera que l’adolescent podria afrontar de manera més efectiva les seqüeles emocionals.

Tanmateix, els autors expliquen que el model dels factors que ells consideren en aquest estudi (autoestima, relació amb els pares i germans, relació amb iguals), encara que significatiu, només explica un 12% de la variància en la resiliència. Suggereixen que es considerin altres factors en pròxims estudis.

Bona reflexió!

P.S. Jo vaig patir bullying durant la Primària. Una nina de la classe, na Cati Bonnín, es va dedicar durant anys a fer burla de mi, parlar malament als altres, fer-me bromes pesades, excloure’m de festes i reunions. Sobre els 13-14 la cosa es va intensificar i vaig arribar a la conclusió que havia d’acceptar la situació i no donar-hi massa voltes. Havia de buscar-me la vida i relacionar-me amb gent que no estès en la seva òrbita o acceptar que aquesta gent en privat eren agradables. Anar a l’Institut va acabar de fer la feina. Les úniques vegades en les que la situació em desesperava eren quan intentava entendre què havia fet jo perquè m’odiés tant. Quan vaig entendre que el problema era ella i no jo, mai més res del que va fer va tornar a plantejar-me cap dilema.