diumenge, 30 de desembre de 2018

Dotze coses apreses durant el 2018



“Les nostres vides comencen en el dia a dia i s’hi queden. Només en el dia a dia podem començar a crear mons veritablement grans” Confuci

“El dia que naixem, se’ns proporciona una petita parcel·la amb terra rica i fèrtil, lleugerament diferent de la de qualsevol altra persona. I, a partir d’aquí, la teva família i la teva cultura comencen a plantar-hi coses i arreglen el jardí a la seva manera, fins que ets prou gran per tenir-ne cura tu mateix. Planten el llenguatge i les actituds i els coneixements sobre l’amor i la seguretat i els cossos i el sexe. I t’ensenyen com has de cuidar el teu jardí, degut a que quan facis la transició de l’adolescència a l’adultesa, hauràs d’assumir la total responsabilitat de la seva cura” Emily Nagosky “Come As You Are”

“Hi ha una línia obscura que enllaça la desigualtat, l’individualisme, la pressió cap a l’èxit i el creixement dels trastorns d’ansietat i depressió entre els joves. Hi ha una altra línia, plena d’esperança, que va des de la promoció de la compassió i la gratitud arribant a una major capacitat de sentir-se part de la humanitat i a viure una vida plena amb, per i gràcies als altres.” https://benestaremocional.blogspot.com/2018/01/gratitud-compassio-i-paraula.html

“Estimat Pere, com podria fer-te arribar tot això? Com podràs saber que la teva infància sempre quedarà lligada a la meva, que els meus records sempre estaran tenyits dels teus? Com podràs saber que, cada vegada que passi alguna cosa important a la família, tots pensarem en tu i enmig de l’alegria hi haurà un niuet de pena? Com podràs saber que aquesta pena es convertirà en nostàlgia i que aquesta viurà per sempre amb nosaltres?” https://benestaremocional.blogspot.com/2018/01/estimat-pere-ara-fa-sis-mesos.html











Ara que el 2018 s’acaba, arriba el moment de fer-ne balanç i veure què ens ha deixat. Què m’han contat els experts sobre la vida, sobre les emocions, sobre el benestar emocional? Què m’ha fet afrontar la pròpia vida, amb les seves circumstàncies, les seves pèrdues, les seves troballes? Com podria acabar definint tot un any marcat pel que hem viscut, les persones properes i jo mateixa?

Aquest 2018 ha estat difícil, com ho són sempre els anys que segueixen a una pèrdua. Però també ens ha deixat amb la sensació que viure plenament és l’únic que ens pot servir per tal de superar els mals de l’existència. I per viure plenament s’han d’acceptar tots els colors emocionals, s’han d’aclarir els propis valors i s’ha d’actuar d’acord amb aquests. Per viure plenament s’han de posar els altres en un primer pla, conscients de que els humans som més nosaltres mateixos quan som amb els altres i pels altres.

Aquí queden 12 de les coses que he après aquest any. Les meves gràcies a les persones que ho han fet possible.



1.- “Si volem que els nostres fills tinguin èxit hauríem de donar-los una educació basada en la gratitud, la compassió i la satisfacció d’haver fet el que s’ha de fer”
Daniel Steno (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/01/gratitud-compassio-i-paraula.html ) ens demostra que fomentar la compassió, la gratitud i l’orgull de fer el que s’ha de fer, no només fa més fàcils les relacions amb els altres i, per tant, l’èxit social, sinó que fa que siguem més fidels als nostres objectius vitals, més persistents, menys impulsius. Això vol dir, bàsicament, que ens converteix en més resilients.
Treballar les emocions adequades ens permet estar oberts a les oportunitats i resistir la força dels impulsos que ens poden portar a mirar només de sentir plaer a curt termini (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/05/enaquest-llibre-he-ofert-dos-arguments.html).

2.- “Per sobre de tot, demostra el teu amor. Mostra’l. L’amor és el que queda”
Davant els dols i les pèrdues, a vegades ens sentim sols. Com explica Julian Barnes, el primer any de dol és un No-any, l’any que no hi serà, que no celebraràs igual l’aniversari, que cap de les activitats que fèieu serà la mateixa... (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/05/estimat-pere-records-des-de-lleida.html)  
Megan Devine ens explica com podem acompanyar als que estimem en aquest camí (vegeu  https://benestaremocional.blogspot.com/2018/02/es-pot-recorrer-la-rabia-en-comptes.html)

3.- “Reconèixer, acceptar i canalitzar les nostres respostes emocionals ens permetrà viure d’acord amb els nostres valors i aconseguir els nostres objectius”
Viure bé només és possible si tenim en compte la informació important que ens donen les emocions. En l’entrada  https://benestaremocional.blogspot.com/2018/03/7-coses-que-hem-daprendre-sobre-les.html se’ns mostra què hem d’aprendre sobre les emocions per arribar al benestar emocional i a https://benestaremocional.blogspot.com/2018/03/deu-consells-per-educar-les-emocions.html se’ns ensenya com educar-les.

4.- “Aprendre maneres millors de relacionar-nos amb els altres ens dóna la possibilitat de construir mons millors”
Com se’ns explica a l’entrada https://benestaremocional.blogspot.com/2018/04/la-practica-de-la-bondat.html, la bondat cap als altres ens ajudarà a canviar el món. Els rituals de connexió, basats en la bondat, fan que les relacions siguin més profundes i que el món sigui millor.
El nostre objectiu ha de ser desenvolupar la nostra capacitat de respondre bé als altres, de cultivar una sensibilitat que ens permeti comportar-nos de maneres que siguin beneficioses per a aquells que ens envolten i facin aflorar les seves millors qualitats.

5.-  “Tard o d’hora ens trobarem amb aquest 10% de persones que es relacionen de forma tòxica. Hem d’acceptar-ho, retirar-nos o, simplement, mantenir la distància sense intentar “arreglar” la situació”
El 90% de persones del món es relacionen de manera sana. El 10% restant fan les coses de forma diferent. Hem d’aprendre a identificar els patrons, ens explica Bill Eddy a https://benestaremocional.blogspot.com/2018/06/no-pots-imaginar-teel-que-passa-quan-un.html.  Estigues atent@ a patrons com donar les culpes als altres, dir que “estàs amb ells o contra ells”, davant els contratemps enfadar-se i “fer-ho pagar” i als insults i/o agressions.
Fes-te enfora d’aquest 10%, física o emocionalment.

6- “El cervell adolescent està en ple procés de canvi. El seu lòbul Prefrontal és el darrer en madurar. La cultura, l’educació, la vida social i les relacions familiars, els hobbies, la nutrició i l’exercici físic tindran una gran importància durant aquesta etapa.”
El cervell continua canviant durant tota la vida en funció de l’ús que en fem. La norma és que s’estabilitzen els circuits que més usem. La dieta d’activitats i relacions que fem marcarà els canvis que es produiran en el nostre cervell. Com s’explica a https://benestaremocional.blogspot.com/2018/06/el-cervell-adolescent.html, la plasticitat neuronal és la norma. Com explica Lisa Feldman Barrett, som els arquitectes de la nostra vida.

Continuarà...

dissabte, 22 de desembre de 2018

El Nadal que ens agradaria...


"A pesar de tot, a pesar de la pena, de la nostàlgia, del dolor, no puc deixar d’estar agraïda pel fet de formar part d’una d’aquestes famílies lluitadores... Amb els meus germans, els supervivents, i amb tots els altres membres (parelles, fills, nebots) intentem fer que els dinars i els sopars familiars tinguin regust de retrobada, de celebració pel fet d’encara ser aquí, recordant tots els que ja no hi són. Ens enyorem del passat. Però no defallim, intentant fer clan, fer família, lligats pels records i pels projectes que van sortint." https://benestaremocional.blogspot.com/2017/12/als-qui-no-hi-son-pero-viuen-en.html










Les pèrdues formen part de la vida, però s’ha de dir que hi ha moments que són més difícils d’entomar. Les pèrdues, quan s’acosten els aniversaris o les festes es fan més males de dur. Se t’instal·len al centre del cor i et fan mal, et prenen l’alè... 

I quan arriben determinats moments, en les reunions familiars on es senten més que mai les absències de les persones que no hi són, t’obligues a aferrar-te a la taula amb les dues mans, conscient de que si no ho fas, de la mateixa manera que ho fan els altres, tot s’esbucarà, com si l’equilibri precari que s’ha aconseguit es perdés definitivament.

Nadal és agredolç, amb l’alegria dels petits i la nostàlgia dels grans. Per Nadal molts dels supervivents de les pèrdues fan l’esforç de no donar-se a conèixer, de fer com si la vida passés amb la mateixa fluïdesa que semblen sentir les persones “senceres”, les que no estan passant per un dol o per una pèrdua. No és fàcil. Mai. I fa que a la seva vida, hi hagi més foscor de l’habitual.

Ens agradaria poder prescindir per un moment del dolor pels que no hi són i accentuar al màxim l’alegria pels que hi són, però a vegades la força no basta. I som estranys en el país de les celebracions. Estrangers que no aconsegueixen dominar l’idioma ni els costums. I, en aquests moments, encara que sabem que hi ha moltes persones que passen pel mateix que nosaltres, ens sentim més sols que mai.

Aquest Nadal m’agradaria practicar més que mai la “saudade”, l’emoció portuguesa mescla de tristesa/nostàlgia/record. M’agradaria que tothom tingués un moment per pensar en els que estan sols, els que han perdut algú, els que passen per moments difícils... M’agradaria pensar que estem més a prop d’entendre la humanitat compartida, de sentir que tots estem fets de la mateixa pasta, que venim del mateix lloc...

Aquest Nadal m’agradaria sentir l’esperança de que aprendrem dels nostres errors i ens farem càrrec del que és important pel nostre futur: amplitud de mires i flexibilitat emocional.

Aquest Nadal, tota la família Vicens Bauzà ens reunirem al voltant de la taula i, en homenatge als que enyorem, ens aferrarem a la taula i cantarem i parlarem i menjarem. I passarà el Nadal, sentint que hem fet una passa més en el camí de ser els supervivents, els que queden per recordar i per viure la vida amb tota la plenitud possible.

Una abraçada (plena de llum) a tothom

dissabte, 15 de desembre de 2018

Les desconnexions que ens fan infeliços



“El desempoderament està a l’origen d’una mala salut –física, mental i emocional” Michael Marmot

“El corol·lari molt important és que l’evolució ens ha modelat no només per sentir-nos malament quan ens aïllem, sinó també per sentir-nos insegurs” John Cacioppo

“Hi ha alguna cosa en els desitjos materialistes que realment afecta el dia a dia dels participants i disminueix la qualitat de la seva experiència diària [sentint menys joia i més desesperança]” Tim Kasser

[El malestar que sentim moltes persones] “no és només un problema personal, sinó un problema compartit –i atribuïble al tipus de societat en la que vivim” Robert Sapolsky

“Hem estat animals que es movien molt abans de ser animals que parlaven i transmetien conceptes. Però encara pensem que la depressió pot curar-se a través de la capa conceptual. Jo crec que la proposta hauria de ser més simple. Arreglem primer la fisiologia. Sortim a fora. Comencem a moure’ns” Isabel Behncke












La depressió i l’ansietat estan molt presents en la nostra societat. Tanmateix, encara que ens alerten que una de cada quatre persones en patirem les conseqüències en un moment o altre de la nostra vida, seguim pensant que és un problema personal que s’ha d’afrontar de manera individual.

Johann Hari explica en el seu llibre “Lost Connections” que des de la seva adolescència ha conviscut amb períodes depressius que intentava combatre amb una medicació específica. Encara que podia funcionar i treballar, el seu estat d’ànim estava sempre al límit de la tristesa contínua, com si fos la banda sonora de la seva vida. Després d’estudiar les addiccions i tota la repercussió que hi tenen els elements socioculturals i econòmics es va replantejar investigar la depressió i els factors que hi influïen.

Hari explica que el patiment depressiu és terrible. Et deixa literalment fora de la vida, t’exilia de la teva pròpia vida. Al darrera de les històries que va seguint hi veu un element comú: la pèrdua de connexió amb el món que ens envolta. Però quines són aquestes connexions perdudes?

Hari proposa anar al fons d’una sèrie de factors socioculturals que poden fer que la qualitat de vida empitjori i pugui conduir a la desconnexió de les pròpies necessitats humanes. Recordem que, com a espècie que va evolucionar en unes determinades circumstàncies, tenim una sèrie de necessitats a cobrir per tal de sentir-nos bé com a persones. En primer lloc, evidentment, necessitem el mínim de recursos per poder viure. En segon lloc, una certa seguretat. En tercer lloc, hi trobem la necessitat de connectar amb els altres, de tenir relacions profundes. A més, necessitem tenir un cert control de la nostra vida (autonomia) i sentir que el que fem té sentit i que formem part d’alguna cosa més gran que nosaltres mateixos.

Hari va desgranant els estudis que va explorant i els científics que va coneixent, per acabar amb l’enumeració de set tipus de desconnexions lligades amb l’aparició de la simptomatologia depressiva i ansiosa (a més de parlar d’elles com a causes, juntament amb dos factors més: els gens i els canvis en el cervell). Aquestes set desconnexions són:


1.     La desconnexió del treball amb sentit. Segons un estudi de Gallup, el 87% dels habitants de l’anomenada societat industrialitzada es senten poc implicats o molestos amb el seu treball. A més, la jornada laboral de cada vegada és més llarga i l’aparició dels mòbils i altres aparells ha portat a no poder desconnectar de la feina. Per altra banda, un 20% dels treballadors alemanys o americans no tenen contracte fix i van fent feines temporals, amb tota la inseguretat que això suposa.

Els estudis indiquen que quanta més autonomia i control es té a la feina menys depressió i ansietat pateixen els assalariats. La responsabilitat no és la causa de l’estrès que acompanya als estats d’ànims negatius; ho és més la monotonia. El malestar més gran amb el que ens trobem amb la feina ve quan a ningú li importa el que fem i, a més, se’ns considera fàcilment reemplaçables, com si fóssim simplement un número.

2.     La desconnexió de l’altra gent. Els humans som una espècie ultra social. Necessitem els altres.  La nostra capacitat per cooperar amb els altres ha sigut el que ens ha permès sobreviure com a espècie. Necessitem sentir el lligam dels i amb els altres. Necessitem que ens reconeguin com a “un dels seus”.

La solitud, tal i com han demostrat els estudis de John Cacioppo (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2016/04/la-solitud-es-el-pitjor-dels-mals.html), és pitjor que les seqüeles d’haver patit un atac físic, és pitjor que fumar o ser obès per a la salut física i per la mental. Així i tot, en el nostre món, cada vegada és més difícil passar temps de qualitat amb altra gent. Per acabar amb la solitud no basta estar més amb gent, explica Cacioppo, necessitem compartir amb altres persones una sensació “d’ajuda i de protecció mútues”.

3.     La desconnexió dels valors amb significat. El triomf dels valors materialistes ens ha portat a veure als altres com a competidors i a sentir-nos sempre insatisfets amb el que tenim i pendents del que no tenim (vegeu l’entrada https://benestaremocional.blogspot.com/2018/12/les-desconnexions-que-ens-fan-infelicos.html).

4.     La desconnexió dels traumes infantils. Hi ha un lligam entre els traumes infantils i els abusos patits durant la infància i l’obesitat adulta, a més d’una major probabilitat de patir addiccions i problemes ansiosos i depressius. Com més gran és el trauma, més gran és el risc de patir depressió, ansietat o de cometre suïcidi. I, en contra del que podríem pensar, l’abús emocional, ser tractats de manera cruel pels pares o cuidadors és més probable que acabi amb una depressió que ser abusat sexualment.

5.     La desconnexió de l’estatus i del respecte. Els estudis de Robert Sapolsky sobre els ximpanzés han arribat a la conclusió que hi ha dues situacions molt estressants: quan l’estatus d’algú dominant es veu amenaçat i quan l’estatus és baix. Tenir un estatus baix suposa no tenir cap control sobre la majoria de situacions quotidianes. Tenir un estatus insegur suposa centrar tots els recursos en mantenir la pròpia situació, entrant en un estat d’hipervigilància i estrès continuats.

Com més desigual és una societat, més persones es veuen abocades a patir una falta d’estatus i de respecte i/o a sentir-se més insegures sobre el seu estatus i, per tant, més prevalents són totes les formes de malaltia mental.

6.     La desconnexió del món natural. Després d’observar la conducta d’animals en captivitat durant més de cent anys, ara sabem que quan es veuen deprivats del seu habitat natural moltes vegades desenvolupen símptomes que es presenten com formes extremes de desesperança. També sabem que totes les formes de malaltia mental es donen en formes més greus en les grans ciutats i que com més zona verda té una barriada menys estrès i desesperança hi trobem.

Realment, hauríem d’acceptar que som animals i que el cos està fet per moure’l. I que els espais oberts ens fan sentir bé. A més, el contacte amb la natura ens ajuda a desempallegar-nos del nostre ego, fent que ens sentim part d’alguna cosa més gran que nosaltres i experimentem admiració.

7.     La desconnexió d’un futur esperançador o segur. La ment humana necessita esperança, necessita creure en un futur sobre el que es pugui influir. Si la vida va malament una temporada, creure en un futur esperançador o segur ens ajuda a travessar millor els moments difícils.

Hari mostra que la situació socioeconòmica de precarietat laboral i de desaparició de la classe mitja tradicional ens fa sentir que el futur és incert i, encara que se’ns vulgui vendre això des de les grans corporacions com a una forma d’alliberació, la inseguretat no ens ajuda a sobreviure els moments dolents, ni a poder pensar que en el futur trobarem les respostes.

Aquestes desconnexions, quan apareixen en la vida de les persones, ocasionen una resposta de malestar i estrès. La conclusió de Hari és que hauríem de començar a pensar en els trastorns de l’estat d’ànim més com a símptomes de la vida que portem que com a problemes de la persona que els pateix. El cervell s’adapta a la vida. Si vivim una vida en solitud, desconnectats de nosaltres mateixos, dels altres, de la natura, dels valors importants, amb desesperança i feines insegures i precàries, també serà normal tenir símptomes d’ansietat i de depressió.

Bona reflexió!

PS. Continuarà amb les receptes per a la reconnexió...