Moltes gràcies, Tomeu Llodrà!!!

“Sortir de la teva zona de confort significa intentar fer alguna cosa que abans no eres capaç de fer. A vegades, ho trobaràs relativament fàcil d’aconseguir i et sentiràs empès cap endavant. Però altres vegades, et posaràs a fer alguna cosa que et deixarà parat i que semblarà que no siguis capaç de fer mai. Trobar maneres de superar aquestes barreres és una de les claus de la pràctica deliberada.

Generalment, la solució no és “intentar amb més força” sinó més aviat “intentar d'una manera diferent”. En altres paraules, és una qüestió tècnica.” Anders Ericsson “Peak. Secrets From The New Science of Expertise”

“Tots tenim llavors d’excel·lència en el nostre interior, esperant a ser nodrides per tal de poder florir (...). El que necessitem, per tal de generar les condicions necessàries per aquest floriment, és seguir una sèrie de pautes: marcar metes clares, donar-nos feedback sobre el punt actual i sobre el que s’ha de millorar, identificar patrons que ens permetin crear un mapa mental de l’activitat que ens faci cada vegada més eficients i, finalment, motivar-nos a nosaltres mateixos per aconseguir sortir contínuament de la nostra zona de confort.” https://benestaremocional.blogspot.com/2016/08/sortir-de-la-zona-de-confort-per-tal.html

Ara ja fa més de quinze anys que vaig a natació, a la Piscina Municipal de Manacor, “Esquitxos”. M’agrada nadar. Sorprenentment. I dic sorprenentment perquè hi vaig anar forçada pel meu mal d’esquena, sense tenir massa clar que podria suportar la fredor de l’aigua i la incomoditat del procés de vestir-se i desvestir-se a l’hivern. Però no. M’agrada nadar. Molt. És una de les activitats programades d’autocura que em fan sentir molt bé.

Durant aquests més de quinze anys he passat per les mans de molts de monitors. Alguns millors, alguns pitjors. Alguns centrats en fer-te la sessió més agradable i entretinguda. Altres més preocupats per millorar la teva tècnica. I, finalment, els que feien la feina per omplir les hores i cobrar a final de mes.

Però, com sempre que fas alguna activitat en la que proves diferents instructors, n’hi ha hagut un d’extraordinari. I, en aquest cas, és en Tomeu. Tothom que nada a Manacor ho sap. I molta gent segueix en aquesta piscina per poder fer les sessions amb ell.

En Tomeu Llodrà, des del primer dia, va cridar l’atenció pel fet de preparar-se molt les classes, sempre estar centrat, no perdre el temps, intentar corregir i millorar, observar atentament les teves mancances i trobar la manera de treballar-les. Tot això amb una amabilitat extrema, tímida, sempre estable i constant.

No se li coneixen dies dolents. Sempre és atent i considerat. A més, com sap tota persona que intenta fer les coses seriosament, encara que sempre hi ha gent que intenta petar la xerrada en lloc de treballar, ell no es deixa mai embetumar per ningú i aconsegueix que la classe transcorri tal i com toca, fent feina.

Daniel Goleman, en el seu llibre ”Focus” (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2013/12/arribar-lexcellencia.html), es centra en els estudis sobre expertesa i arriba a la conclusió de que hi ha una sèrie de trets que fan possible identificar un bon instructor o mestre. Segons els estudis, un bon entrenador seria aquell que:

·        identifica clarament els objectius marcant nivells cada vegada més difícils,

·        s’adapta al nivell de cada una de les persones,

·        dona retroalimentació de forma immediata i contínua, marcant reptes graduals que permetin anar millorant i, finalment,

·        exercita la mateixa habilitat en contextos diferents per tal de consolidar-la en qualsevol situació. 

En Tomeu fa tot això amb destresa. Sempre et sorprèn amb petites modificacions en les instruccions, com si mai es rendís en el camí d’aconseguir que nadem un poc millor. Es prepara jocs, alternant amb la duresa dels moments més tècnics o dels més intensos. I, de cada vegada més, dona més importància a la retroalimentació, tant la seva com la que prové de l’autoconsciència corporal.

M’agrada nadar. I m’agrada esforçar-me per fer-ho millor. I, tot això, és gràcies al fet d’haver topat amb el que Goleman considera un bon entrenador.

Moltes gràcies, Tomeu!

PS. He de deixar constància aquí de que el personal de la recepció de la piscina sempre ha estat amabilíssim i molt competent. Ara que na Giovanna i na Fani se’n van, les trobarem a faltar. Moltes gràcies a totes dues i bona sort!