“Sortir de la teva zona
de confort significa intentar fer alguna cosa que abans no eres capaç de fer. A
vegades, ho trobaràs relativament fàcil d’aconseguir i et sentiràs empès cap
endavant. Però altres vegades, et posaràs a fer alguna cosa que et deixarà parat
i que semblarà que no siguis capaç de fer mai. Trobar maneres de superar aquestes
barreres és una de les claus de la pràctica deliberada.
Generalment, la solució
no és “intentar amb més força” sinó més aviat “intentar d'una manera diferent”. En
altres paraules, és una qüestió tècnica.” Anders Ericsson “Peak.
Secrets From The New Science of Expertise”
Anders
Ericsson és un antic conegut d’aquest blog sempre que
tractem el tema de l’expertesa. Ha dedicat la seva carrera professional (uns 30
anys) a destriar les pràctiques que condueixen a l’excel·lència. L’últim
resultat d’aquest esforç és el llibre “Peak.
Secrets From The New Science of Expertise”.
Tots tenim llavors d’excel·lència en el nostre interior, esperant a ser
nodrides per tal de poder florir, proclama la contraportada. El que
necessitem, per tal de generar les condicions necessàries per aquest floriment,
és seguir una sèrie de pautes: marcar
metes clares, donar-nos feedback sobre el punt actual i sobre el que s’ha de
millorar, identificar patrons que ens permetin crear un mapa mental de l’activitat
que ens faci cada vegada més eficients i, finalment, motivar-nos a nosaltres
mateixos per aconseguir sortir contínuament de la nostra zona de confort.
Aquest darrer punt ja
el comentàvem en una entrada dedicada a Joshua
Foer, un periodista que, després d’entrevistar-lo al 2005, es va engrescar
a explorar la memòria seguint les pautes d’Ericsson
i que va aconseguir proclamar-se Campió
de Memòria del certamen dels Estats Units al 2006 (vegeu l’entrada http://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/09/superacio-personal-creativitat-i-exit.html).
En general, les persones tenim tendència
a aprendre les coses d’una manera prou operativa per tal d’anar circulant i,
quan arribem en aquest punt, encara que seguim amb l’activitat, el nostre
rendiment no millora.
Aquesta és una
matisació molt important al que s’anomena “la regla de les 10.000 hores” que s’ha
anat popularitzant a partir dels seus estudis: no basta seguint insistint en una activitat per tal de millorar. La
pràctica que no es fa de manera conscient i deliberada i que suposa l’intent de
canviar elements per tal de millorar-ne el rendiment NO serveix. De fet, i això és una qüestió preocupant, en les professions en les que no hi ha
aquest elements i en les que la persona no decideix conscientment que el seu
objectiu és anar detectant els seus errors per tal de trobar una millor manera
de fer la feina, NO es produeix una millora pel fet de tenir més experiència.
Al contrari, així, per exemple, probablement un metge de capçalera acabat de
formar sol cometre menys errors de diagnòstic que un altre amb més anys de professió.
O, també, un mestre amb uns pocs anys d’experiència sol puntuar millor en les
proves de qualitat docent.
El secret està en el
que Ericsson anomena pràctica
deliberada (podeu trobar una explicació al que comentem en un article
recent de l’autor, http://nautil.us/issue/35/boundaries/not-all-practice-makes-perfect). Darrera del rendiment extraordinari hi ha,
bàsicament, moltes hores invertides, afirma Ericsson. De fet, explica, els rècords que s’han anat acumulant en
totes les disciplines, esportives, artístiques o científiques, no tenen a veure
amb una evolució genètica que ens fa més forts o més intel·ligents. Està
relacionat amb una revolució: la que s’ha anat produint durant el passat segle
en el que són les tècniques d’entrenament.
No
qualsevol pràctica serveix. Les que normalment ens
proporciona la pròpia activitat, una vegada assumides les seves nocions
bàsiques, no ens ajudaran a millorar. De fet, solen establir una espècie de zona de confort de la que no ens sentim
cridats a sortir. Les pràctiques més efectives i potents que es poden trobar en
els diferents dominis de les activitats humanes actuen forçant l’adaptabilitat
del cos i del cervell per tal de crear, graó a graó, l’habilitat de fer coses
que abans no eren possibles. Es tracta, doncs, de sortir de la nostra zona
de confort. Cerqueu, si voleu, qualsevol entrenament a internet per tal de
millorar el vostre rendiment en carreres de fons o per aconseguir recordar més
paraules durant un temps limitat.
En general, la pràctica deliberada és una pràctica amb
un propòsit molt definit i suposa visualitzar un procés de millora molt clar.
Normalment, està basada en el que han anat aprenent els que han arribat a ser
els millors en el seu camp. Com dic sempre: si
algú aconsegueix fer una cosa és que hi ha una manera de fer-ho, però encara no
l’hem trobada. Per ser un bon lector, per exemple, has d’aconseguir anar
acumulant les estratègies que usen els bons lectors. Per ser capaç de superar
un determinat problema, per a posar-ne un altre, has d’aconseguir veure quines
són les solucions que han anat dibuixant les altres persones que ho han
aconseguit (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/10/realment-som-unics.html).
Aquest darrer punt és
un dels que assenyala amb més èmfasi Ericsson.
Vols millorar? El que has de fer, doncs,
és trobar un bon mestre que faci que, gràcies a una pràctica continuada i
programada, faci que millorin les teves habilitats (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/04/homenatge-als-bons-mestres-i-per-molts.html).
Continuarà...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada