Benestar emocional

Als meus germans Bon dia, Dia 13 de juliol en Pere ens va fer un encàrrec. Ens va comanar aquesta cerimònia. Volia que fos al matí, per no molestar a les persones que tinguessin compromisos. Volia que fos aquí, volia que fos laica i que es fes el primer dissabte després de la seva mort. Volia que toquessin els xeremiers per recordar tot el temps en que ell hi ha participat, tot el plaer que li ha donat el fet de poder-hi pertànyer. Volia que cantés na Maria Antònia Gomila, pel molt que sempre l’ha emocionat. Volia que parlés el qui volgués. Volia reunir a la gent que ha estimat, que ha apreciat, amb la que ha compartit temps i projectes. Des del moment en que va començar el procés de la malaltia, en Pere ha estat al capdavant d’aquest vaixell. Ens ha comunicat clarament cada passa, ens ha dit el que temia, ens ha dit el que volia, ens ha donat les gràcies. En tot moment ha tingut la vista posada en el benestar dels seus fills i de n’Antònia. En tot moment s’h

Moltes gràcies Al meu estimat Guillem, als meus fills Pau i Júlia, a la meva mare, als meus germans, a la meva germana, als meus cunyats i cunyades, als meus nebots i nebodes...Als meus amics i amigues. Als meus clients, als lectors d'aquest bloc...Gràcies infinites Enmig de les Festes de Santa Praixedis, amb el dimoni a la porta del súper de baix de casa i els xeremiers tocant al carrer (la meva germana al tambor), escric l’entrada número tres-cents. Han passat més de cinc anys des que va començar aquest camí i puc dir que estic molt agraïda pel fet de no haver perdut la curiositat, les ganes d’aprendre i de comunicar coses noves. Estic molt agraïda al fet de poder obrir petites finestres per deixar entrar la llum del coneixement. Estic molt agraïda a tots els autors que em permeten entendre un poc més de que va tot això que anomenem VIDA. Estic agraïda pel fet de poder fer apunts per a poder trobar el camí cap a una existència amb sentit, entrega

Per estimar veritablement, explica books, hauríem d’aprendre a mesclar una sèrie d’ingredients: cura, afecte, reconeixement, respecte, compromís i confiança, a part d’una comunicació honesta i oberta . Estimar no s’ha de confondre amb el sentiment de sentir-nos atrets per algú. Com recorda  books , en moltes ocasions, persones que diuen estimar-nos ens fan mal o ens tracten malament. Això, en el sentit estricte de la paraula, NO és amor." https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/07/la-veritat-sobre-lamor.html   Segons els estudis només un 20 % de les parelles romàntiques aconsegueixen mantenir una relació autèntica . Avui en dia, l’estadística assenyala un percentatge de separacions que està a prop del 50%. El 30% restant sobreviuen com poden o, simplement, van tirant. Les relacions són complicades. De fet, les persones som complicades. I, en una relació, hi trobem dues persones que intenten construir un lligam per tal de fer una vida en comú, comp

“Jo, quan sigui gran vull ser com na Júlia. No sé com ho fa, però aconsegueix estar bé amb tots, sense entrar en conflicte” Comentari de la mestra de 3r de Primària de na Júlia Jugant amb el Sing Star al menjador de casa, una amiga i na Júlia. Tenen 9 anys. L’amiga canta fatal. Ella li diu: “ Vols que canviem de cançó? ”. “ Val” , diu l’amiga. Posen una altra cançó i l’amiga segueix cantant fatal. Repeteix la pregunta i canvien la cançó. L’amiga segueix cantant fatal. Ella li diu, en previsió d’una puntuació terrible, “ Juguem a una altra cosa? ”. “ Val ”, contesta l’amiga. Ella, alleujada, comença a proposar opcions. " Cada persona que coneixes està lliurant una batalla de la que no saps res. Sigues amable. Sempre " Frase penjada al suro de l'habitació de na Júlia . Font: el suro de l'habitació de la Júlia Les persones sensates pertanyen a un club especial. En la majoria de casos són poc vistoses i s’amaguen al darrera d’una discreció que,