Aconseguir entrar en el club del 20%

Per estimar veritablement, explica books, hauríem d’aprendre a mesclar una sèrie d’ingredients: cura, afecte, reconeixement, respecte, compromís i confiança, a part d’una comunicació honesta i oberta. Estimar no s’ha de confondre amb el sentiment de sentir-nos atrets per algú. Com recorda books, en moltes ocasions, persones que diuen estimar-nos ens fan mal o ens tracten malament. Això, en el sentit estricte de la paraula, NO és amor."https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/07/la-veritat-sobre-lamor.html 

Segons els estudis només un 20 % de les parelles romàntiques aconsegueixen mantenir una relació autèntica. Avui en dia, l’estadística assenyala un percentatge de separacions que està a prop del 50%. El 30% restant sobreviuen com poden o, simplement, van tirant.

Les relacions són complicades. De fet, les persones som complicades. I, en una relació, hi trobem dues persones que intenten construir un lligam per tal de fer una vida en comú, compartint logística diària, projectes de futur, il·lusions, somnis, etc. Amb els fills les coses encara es compliquen més.

Sempre recordo als meus clients que en una relació hem de tenir en compte tres elements: cada una de les persones i la pròpia relació. Cada persona té el seu caràcter, les seves manies, la seva manera de fer les coses, la seva família, el seu entorn, les seves pors, les seves il·lusions, la seva manera de discutir, el seu tempo, el seu espai personal...I la relació, per la seva banda, es pot veure com un pont entre aquestes dues realitats, una infraestructura que ens permet experimentar coses al mateix temps, un lligam que possibilita la generació d’un codi que permet la comunicació entre les dues parts...En una relació s’han de resoldre els problemes de la confiança, del poder de cada un dels seus membres i de l’ego, de la necessitat de cada un dels seus membres de protegir la seva sensació de vàlua (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/08/els-tres-elements-de-les-relacions-lego.html).

Barbara Fredrickson parla de l’amor com un estat de ressonància positiva, com el moment en què dues persones es converteixen en una unitat que comparteix la mateixa “cançó”, vibrant a la mateixa freqüència, sentint el que sent l’altra (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/12/amor.html). Quan es tracta d’una relació que funciona, aquesta ressonància positiva té una història que permet que l’experiència es vagi contagiant d’una persona cap a l’altra, generant harmònics que fan que es sentin com un “nosaltres” únic.

Els perills de les relacions es deriven de pensar, erròniament, que les persones per tal d’estimar de manera profunda, han de veure les coses igual, han d’estar d’acord amb tot. John Gottman, el gran especialista en parelles, recorda que, en la majoria de problemes que es presenten en la vida quotidiana d’una relació, les persones que segueixen juntes i s’estimen (aquest 20%) MAI es posen d’acord. Però segueixen en el camí d’intentar entendre la posició de l’altra persona, amb respecte.

Aquestes persones que, en paraules d’Henry Cloud tenen una connexió vertadera, no cauen mai en la trampa dels “quatre genets de l’apocalipsi”, que, en el cas de les relacions, Gottman diu que són:

·        Criticar el caràcter de l’altra persona: “Tot això és culpa teva perquè ets molt X” (les queixes concretes sobre la conducta de la persona són una altra cosa: “Quan fas X em sento Y”)

·        Estar a la defensiva: “Jo no faria tal cosa si tu no haguessis dit allò”, “Tu tampoc ho fas i també t’equivoques”

·        Menyspreu, sarcasme: “Mira’l, sempre pensa que és més intel·ligent que els altres...” “A vegades, sembles idiota!”

·        Fer de paret, no donar fer de rebut, no contestar, anar-se’n...

Les persones que tenen bones relacions, les que es poden considerar les privilegiades del 20%, no cauen mai en aquestes pràctiques. En el moment en el que hi ha un desacord, una discussió, aconsegueixen mantenir el que és un dels elements primordials d’una bona relació: el respecte.

No perdre el respecte a l’altra persona quan no hi estem d’acord necessita un altre element: l’honestedat. En aquest sentit, els meus clients es cansen de sentir que per tal de tenir una bona relació necessitem que dos components estiguin presents en nosaltres mateixos i en l’altra persona: s’ha de ser “bona persona” (amb la intenció declarada de no “fer-nos mal” l’un a l’altre i també en un interès genuí en el benestar de l’altra persona) i, també, s’ha de ser una persona HONESTA.

El primer element és bo de trobar. El món està ple de bones persones. El segon, però, és més difícil. Els humans som animals socials que, per tal d’aconseguir preservar la nostra autoestima ens autoenganyem contínuament, de manera inconscient (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/03/lesser-huma-lanimal-que-sautoenganya.html). A vegades ho fem perquè, en calent, simplement volem demostrar tenir la raó (“l’hi he dit el que li he dit perquè jo tenia la raó i m’ha fet enfadar”). Altres, perquè creiem de veritat que el món només pot ser com el veiem i tenim la “bona” intenció de fer canviar l’altra persona per tal que “trobi” la visió “correcta” de les coses (en pla “el fi justifica els mitjans” o “jo només ho deia perquè se n’adonés de la seva equivocació”).

Les persones honestes entenen que no poden justificar un insult o un menyspreu pel fet de creure tenir raó. Saben , en el fons, que cada un té les seves raons, les seves històries. Entenen que sobre temes tan delicats com la família, els diners, com educar els fills, les creences religioses o polítiques, ens anem posicionant com a persones en part pel nostre temperament, en part per la nostra història i per les nostres experiències. Les persones honestes saben que tots fem el que podem per afrontar les coses i que ens podem equivocar en les nostres accions. El que és important, però, és poder-ne parlar amb respecte, escoltant la posició de l’altra de manera autèntica.

Continuarà...