El club de les persones sensates o Molts d'anys, Júlia!!!

“Jo, quan sigui gran vull ser com na Júlia. No sé com ho fa, però aconsegueix estar bé amb tots, sense entrar en conflicte” Comentari de la mestra de 3r de Primària de na Júlia

Jugant amb el Sing Star al menjador de casa, una amiga i na Júlia. Tenen 9 anys. L’amiga canta fatal. Ella li diu: “Vols que canviem de cançó?”. “Val”, diu l’amiga. Posen una altra cançó i l’amiga segueix cantant fatal. Repeteix la pregunta i canvien la cançó. L’amiga segueix cantant fatal. Ella li diu, en previsió d’una puntuació terrible, “Juguem a una altra cosa?”. “Val”, contesta l’amiga. Ella, alleujada, comença a proposar opcions.

"Cada persona que coneixes està lliurant una batalla de la que no saps res. Sigues amable. Sempre" Frase penjada al suro de l'habitació de na Júlia.

Font: el suro de l'habitació de la Júlia

Les persones sensates pertanyen a un club especial. En la majoria de casos són poc vistoses i s’amaguen al darrera d’una discreció que, en aquest món de xarxes socials i fotos del darrer esdeveniment, es malentén definint-la com a falta d’assertivitat o de lideratge. L’altra dia li deia a un nin d’uns 10 anys que estava molt contenta de poder-lo comptar dintre del club d’aquestes persones sensates. Ell em va demanar a veure si hi havia moltes persones i jo li vaig dir que no, que eren poquetes les que hi tenia apuntades. També em va demanar si jo m’hi comptava i vaig haver de dir-li que ara, en aquestes alçades de la vida sí, però que no n’era una habitant natural.

Les persones sensates tenen una sèrie de característiques que les apropa molt a les de les persones que han aconseguit un cert estoïcisme (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/05/la-joia-de-viure-dels-estoics.html). Practiquen una saviesa instintiva que fa que es situïn bé en l’espai relacional i que, bàsicament, sempre es mostrin respectuosos amb els altres, tret de quan els altres falten al respecte de manera continuada: en aquest cas se n’allunyen i rarament tenen cap problema amb aquest tipus de persones.

Les persones sensates consideren un objectiu l’autocontrol; les sortides de to no es consideren bones, no van amb elles, la discreció i les formes són importants. També, per altra banda, es consideren responsables del benestar dels altres per la part que les toca: no es mengen el cap sobre com són o deixen de ser, però volen que les persones que aprecien i estimen estiguin bé. Mostren sempre el coratge per fer el que troben que han de fer, saben demanar perdó si fa falta i, sobretot, són molt agraïdes.

Les persones sensates pensen que la justícia és molt important. Tenen una visió particular del món, marcada per unes emocions morals que les assenyalen la importància d’ajudar, de no abusar, de proporcionar protecció als més desvalguts. Per molt que alguna cosa les faci il·lusió, no deixen que aquesta s’hagi de satisfer perjudicant a una altra persona.

Aquestes característiques esperes trobar-les en persones ja adultes que practiquen una filosofia de vida marcada per l’ètica. Hi han arribat després d’esforçar-se en ser honestos i de marcar uns objectius vitals condicionats als valors que consideren centrals per tal de tenir una “bona vida” en el sentit estoic clàssic. Però, a vegades, et veus sorpresa per la força sensata de determinades criatures, com aquest nin de 10 anys del que parlava abans.

O de la meva filla Júlia. Na Júlia, des de ben petita, va enriquir la nostra vida amb les seves rialles, el seu bon humor, les seves abraçades i, per damunt de tot, la seva sensatesa. No he vist mai cap criatura més agraïda. Els problemes amb els altres es solucionaven ràpidament. Entenia que, en determinades ocasions, podia ajudar en la solució i que, en altres, havia de simplement acceptar el problema i viure amb les limitacions que suposava aquella amiga malcarada o aquella altra més gelosa.

En moltes ocasions, les mestres que la van tractar de petita, es meravellaven de la capacitat per no trobar-se mai al mig d’un embolic. Entenia, de manera intuïtiva, els trets de caràcter que portaven a determinades persones a lluitar pel poder de manera excloent. Però així i tot, era capaç de trobar la part bona de cada una d’aquestes persones. O no, quan es tractava de nines molt al llindar de la coerció relacional. En aquest cas, les interaccions amb aquestes nines es mantenien en els mínims formals.

Vaig demanar a l’escola que no li robés l’alegria de viure, d’aprendre, de veure coses noves. En moltes ocasions, vaig viure la por de que això no es pogués acomplir. Ara que ha tornat gran, a vegades encara es pot destriar aquesta joia, però m’entristeix que el sistema l’hagi amenaçada tant.

Les persones sensates no es troben especials. Sempre troben que el que diuen o fan és obvi, és de justícia o és de sentit comú. No entenen que la seva intuïció marca línies que la majoria dels altres no veuen. I que, per això, tenen la capacitat per fer la vida més fàcil als altres. I de no embolicar-se en projectes d’autobombo personal.

Una altra característica de les persones sensates és que quan passa alguna cosa negativa, encara que l’angoixa inicial les desestabilitzi, aconsegueixen frenar la desfeta. Les és fàcil deixar de pensar que el que passa és Personal (no és cosa seva, són coses que poden passar), que és Global (per una cosa que vagi malament això no suposarà que la vida en general les vagi malament) o que és Permanent (no durarà sempre, en algun moment deixarà de ser d’aquesta manera). Això les fa resilients. Això fa possible que inclús en els moments més foscos es pugui fer una broma o una rialla.

En la meva llista de persones sensates hi trobareu poca gent naturalment, intuïtivament sensata. Hi ha uns quants nins i nines que he anat coneixent durant aquests més de vint anys. I, sempre, sempre, hi haurà el nom de la meva filla amb lletres ben grans.

Molts d’anys, Júlia!