dissabte, 31 de gener de 2015

Les respostes de Montaigne a com viure bé



Sarah Bakewell, en el seu magnífic “Cómo vivir o una vida con Montaigne” ens introdueix al pensament i a la vida d’un pensador francès del segle XVI, Montaigne, a les situacions que el van marcar, a les respostes a la pregunta de “com hem de viure”.

Michel de Montaigne ens recorda que no podem escapar de la nostra perspectiva: “només podem caminar amb les nostres cames i asseure’ns amb el nostre cul”. I, amb el repàs a vint respostes que troba en els seus assajos a la pregunta de com viure, Bakewell ens presenta un Montaigne que reflexiona, que té en compte les visions contraposades d’una mateixa cosa, que és capaç d’observar els altres amb perplexitat i pensar que els altres també l’observen de la mateixa manera. 

Montaigne ens recorda que necessitem un espai personal per arribar a viure bé, prestant atenció al que passa i gestionant fins allà on ens sigui possible. Ens proposa viure amb atenció plena, amb una actitud oberta, plena de curiositat, dubtant del que hem après i sense pressa per arribar a conclusions. Ser conscients de la pròpia fal·libilitat és l’únic camí possible cap a la bona gestió de la nostra vida.

Bakewell ens mostra els trucs que Montaigne aplicava, seguint als estoics i als epicuris, per tal d’aconseguir el “control” del les emocions (avui parlaríem de regulació emocional) i viure amb atenció plena. I, per això, hem d’acceptar les coses tal com són; només així podrem respondre de forma adequada i no ser esclaus de les nostres pròpies reaccions. Però aquesta missió la nostra pròpia naturalesa la dificulta; no només categoritzem, reaccionem i prenem partit de forma automàtica, sinó que no ho veiem, no ens n’adonem. 

Bakewell ens mostra 20 respostes a la pregunta “Com viure (bé)?”:

1.- No te preocupis per la mort. Morim de la mateixa manera que ens quedem adormits: ens deixem endur, ens diu Montaigne. “Si no saps com morir, no et preocupis: la naturalesa et dirà què fer en el moment, de manera plena i suficient. Ella farà aquesta feina a la perfecció, així que no et preocupis per això”. Així, la vida és més difícil que la mort, ja que exigeix atenció i gestió.

2.- Estigues atent. Si aprendre a morir és aprendre a deixar-se anar, aprendre a viure és aprendre a aferrar-se al moment present. El truc és, segons Montaigne, mantenir una espècie de sorpresa ingènua a cada instant de la teva experiència. Viure cada moment amb tota la presència possible: “ballar quan es balla, dormir quan es dorm”.

3.- Sigues conscient dels teus condicionants. “Si els altres s’examinessin amb atenció, com faig jo mateix, trobarien, com jo, que estan plens d’inanitat i de tonteria. No puc alliberar-me’n sense alliberar-me de mi mateix. Tots estem impregnats d’aquestes coses, tant uns com els altres, però als que se n’adonen els va un poc millor la vida...encara que no ho sé”.

Per a viure bé, hem d’intentar oblidar gran part del que hem après i intentar no arribar ràpidament a conclusions; només així podrem superar els prejudicis i els fanatismes. Hem d’aprendre a dubtar i a tenir en compte la pròpia imperfecció.

4.- Sobreviu a l’amor i a la pèrdua. Montaigne era un seguidor de Sèneca, en el sentit de que afirmava que si trobem algú admirable, encara que aquest desaparegui, hem de tenir en compte el seu exemple, visualitzar-lo com un auditori sempre present. Si hem de viure per a nosaltres mateixos, també ho hem de fer pels altres, sobretot per l’amic elegit.

5.- Usa petits trucs per arribar a dominar l’art de viure. Per a Montaigne, aprendre a viure “adequadament” és la gran “obra mestra i la més gloriosa” de la vida humana. Per això, es mostrava fascinat per les escoles pragmàtiques de filosofia, aquelles que exploren qüestions sobre com anar solucionant els dilemes que ens posa la vida. Entre elles en destaquen tres: l’estoïcisme, l’epicureisme i l’escepticisme, totes compromeses en aconseguir viure bé en tots els sentits, és a dir, prosperar, fruir de la vida i ser bona persona.

Per això, s’havia de cercar l’equilibri i, per tant, controlar les emocions. Montaigne era un seguidor de les dues primeres; ambdues pensaven que els obstacles que impedien fruir de la vida eren la carència en el control emocional i la tendència a prestar poca atenció al present. Si poguéssim aprendre a controlar les emocions i a prestar atenció, la majoria de problemes es resoldrien sols. Però això és molt difícil de fer.

Els pensadors estoics i epicuris passaven molt temps dissenyant tècniques i experiments. Els estoics s’inclinaven per assajar mentalment i posar-se en aquelles situacions que més temor generaven, per exemple, la de la pròpia mort. Els epicuris es mostraven més propensos a distreure la ment de les coses terribles i concentrar-se en allò més agradable. En aquest sentit, encara que utilitza estratègies estoiques, Montaigne es mostrava més inclinat cap als sistemes epicuris. Així, per a manejar la por, segons l’autor, el millor és confiar en la natura, ja que aquesta, amb els seus ritmes canviants, ens recorda la importància de la distracció.

Continuarà...

dissabte, 24 de gener de 2015

Proximitat emocional i enamorament



Diuen que, en una relació, el problema no són els conflictes sinó les reconciliacions. Els conflictes formen part de la normalitat de la vida: tots tenim un temperament, una història i una manera de veure les coses, la nostra. És normal que no estem d’acord en moltes coses. El problema ve quan el desacord s’enquista i veiem les posicions de l’altra persona com la causa de tots els mals. Per això, el que és fonamental en una relació és entendre que l’altra, com a persona, té la seva pròpia visió i intentar posar-nos en la seva pell, ni que sigui durant un moment.

Diu un refrany indi que no has de jutjar a ningú fins que hagis fet molts quilòmetres amb les seves sabates. Diu John Gottmann que, en una relació, el més important és tenir clar què hi ha en el mapa vital de l’altra, quins són els seus somnis, quines són les seves pors, quins són els seus valors. L’amor només és possible des del respecte. I el respecte no consisteix en, simplement, tolerar, sinó que ve de la comprensió. I, aquesta, prové del coneixement en profunditat de l’altra.

En tot això anava pensant, quan em vaig trobar amb un article sobre el fet d’enamorar-se d’algú, de com un autor havia provat en un experiment que el fet de compartir informació de cada vegada més personal, generava proximitat emocional que, per la seva banda, feia més probable un enamorament (vegeu http://www.nytimes.com/2015/01/11/fashion/modern-love-to-fall-in-love-with-anyone-do-this.html?_r=1 ). L’autora, Mandy Len Catron, conta com, a partir de compartir les qüestions proposades per Arthur Aron, es va generar una forta afinitat entre ella i l’altra persona. Les preguntes generadores de proximitat emocional que van trobar són les següents, en conjunts que van aprofundint més en la intimitat de cada un (vegeu http://www.stafforini.com/txt/Aron%20et%20al%20-%20The%20experimental%20generation%20of%20interpersonal%20closeness.pdf ):

Conjunt I
1.- Si poguessis triar a qualsevol persona per a convidar-la a sopar, a qui triaries?
2.- T’agradaria ser famós? En quin sentit?
3.- Abans de fer una cridada de telèfon, penses el que has de dir? Per què?
4.- Com seria un dia “perfecte” per a tu?
5.- Quan vas cantar per a tu mateix per darrera vegada? I per a una altra persona?
6.- Si fossis capaç de viure fins als 90 anys, retenint o bé el cap o bé el cos d’una persona de 30 anys pels pròxims 60 anys de la teva vida, què triaries?
7.- Tens algun secret pressentiment sobre com moriràs?
8.- Anomena tres coses que sembla que tingueu en comú tu i el teu company?
9.- Per quina cosa de la teva vida et sents més agraït?
10.- Si poguessis canviar alguna cosa sobre com et vas criar, quina canviaries?
11.- Pren-te 4 minuts i conta la teva vida al teu company, amb tant de detall com sigui possible.
12.- Si et poguessis despertar demà havent guanyat qualsevol qualitat o habilitat, quina triaries?

Conjunt II
13.- Si una bola de cristall pogués contar-te la veritat sobre tu mateix, la teva vida, el teu futur o qualsevol altra cosa, què voldries conèixer?
14.- Hi ha alguna cosa que hagis somniat fer durant molt de temps? Per què no l’has feta?
15.- Quin és el major assoliment de la teva vida?
16.- Què és el que valores més en un amic?
17.- Quin és el teu record més estimat?
18.- Quin és el teu record més terrible?
19.- Si sabessis que t’has de morir de sobte, d’aquí a un any, canviaries res de la teva manera de viure? Per què?
20.- Què significa l’amistat per tu?
21.- Quin paper juguen l’amor i l’afecte en la teva vida?
22.- Compartiu de manera alternant alguna cosa que considereu que sigui una característica positiva del company. Ho heu de fer 5 vegades.
23.- Com de propera i càlida és la teva família? Creus que la teva infància va ser més feliç que la de la majoria de gent?
24.- Com et sents respecte a la relació que tens amb la teva mare?

Conjunt III
25.- Feu cadascú 3 afirmacions que comencin per “nosaltres” i que siguin vertaderes. Per exemple “Nosaltres estem tots dos en aquesta sala sentint...”
26.- Completa la frase: “M’agradaria tenir algú amb qui poder compartir...”
27.- Si t’haguessis de convertir en un bon amic del teu company, per favor, comparteix alguna cosa què podria ser important què sabés ell o ella.
28.- Conta al teu company què t’agrada d’ell; sigues honest i no diguis coses que no diries a algú que acabes de conèixer.
29.- Conta al teu company un moment compromès de la teva vida.
30.- Quan vas plorar per darrera vegada davant una altra persona? I sol?
31.- Conta al teu company alguna cosa que ja t’agradi d’ell o ella.
32.- Hi ha alguna cosa tan seriosa que no se’n pugui fer broma?
33.- Si et morissis aquesta tarda sense tenir oportunitat de comunicar-te amb ningú, a qui i què és el que et sabria més greu no haver dit? Per què no li has dit encara?
34.- Si la teva casa es cremés amb tot el seu contingut i, a més dels teus éssers estimats, tinguessis l’oportunitat de salvar una cosa, quina salvaries? Per què?
35.- Quina mort, de tota la gent de la teva família, trobaries més terrible? Per què?
36.- Comparteix un problema personal i demana consell al teu company sobre com ell o ella ho manejarien. També demana al teu company que et retorni com veu que et sents respecte al problema que has triat.

Bones preguntes!

diumenge, 18 de gener de 2015

El que fa significativa una vida




En una publicació on-line de la Universitat de California, Berkeley, hi trobem una revisió sobre els descobriments de l’any 2014 en l’àrea del que anomenen “ la Ciència del que fa que una vida sigui significativa” i que compren tòpics com la gratitud, el mindfulness, la felicitat i l’altruisme (vegeu http://greatergood.berkeley.edu/article/item/the_top_ten_insights_from_the_science_of_a_meaningful_life_2014 ) . En destaquem vuit:

1.     La pràctica de mindfulness podria reduir els efectes dels prejudicis, per exemple, el prejudici racial. D’altra banda, les víctimes d’aquest prejudici podrien superar el malestar que se’n deriva també gràcies a la pràctica del mindfulness. Els estudis mostren que aquest efecte es manté després de només practicar durant 10 minuts diaris la consciència del que passa moment a moment sense jutjar ni els propis pensaments, ni les emocions, ni les sensacions.
2.     La pràctica de la gratitud ens fa més intel·ligents a l’hora de prendre decisions sobre com gastar els diners. La gratitud fa que el nostre autocontrol i la capacitat per esperar una gratificació augmentin. Els estudis també mostren que la pràctica de la gratitud pot rompre el  cicle viciós del materialisme que fa que la gent prengui decisions més interessades i de retruc sigui menys feliç. La pràctica de la gratitud permet moderar la importància que donem a les possessions materials i, així, permet un major benestar emocional.
3.     La gratitud es pot ensenyar als nens amb efectes duradors.  En un estudi es feia que els nens pensessin en alguna cosa bona que alguna persona hagués fet per ells, de manera que poguessin veure l’acte d’amabilitat com un “regal”. Una setmana, practicant mitja hora cada dia, demostra tenir efectes sobre el benestar cinc mesos després. En estudis anteriors ja s’havia demostrat que la gratitud pot combatre els sentiments de que tenim dret a tot el que ens donen i enfortir la felicitat.
4.     Una major varietat emocional, amb emocions positives i negatives, ens pot fer més feliços i tenir més salut. Els estudis mostren que el benestar i la salut no estan relacionats només amb les emocions negatives o les positives, sinó que una major varietat de les dues fa que les persones manifestin un major grau de benestar. Els nivells més baixos de depressió estaven relacionats amb una major abundància i diversitat d’emocions positives i negatives, emodiversitat.  L’emodiversitat estava lligada a un menor ús de medicació, a menys consultes mèdiques i a una millor dieta, més exercici físic i a millors hàbits de salut.
5.     La selecció natural ha afavorit a la gent feliç, de manera que hi ha un major nombre de persones que es declaren feliços.  Com afirma Ed Diener en una revisió sobre el tema “La gent és feliç la major part del temps perquè són descendents d’ancestres que eren més feliços i que s’implicaven en conductes més adaptatives de forma més freqüent que els seus veïnats”.
6.     Les activitats proposades per la Psicologia Positiva no només fan a la gent més feliç, sinó que poden ajudar a alleujar el patiment.  Els estudis indiquen que potenciar les habilitats positives pot ajudar a les persones a sortir d’estats depressius, ansietat i, inclús, dels pensaments suïcides. La clau sembla estar en el fet que aquestes habilitats milloren les relacions personals. Així, un estudi en el que s’usava la Teràpia Cognitiva basada en Mindfulness demostrava que els participants es mostraven menys preocupats per les seves relacions amb companys, amics i familiars. En un altra, l’augment de l’habilitat per a perdonar als altres i a un mateix estava fortament associada a les ganes de viure. El perdó semblava reduir els sentiments de ser una càrrega i els pensaments suïcides.
  1. Les persones que tenen una “mentalitat de creixement” és més probable que passin les barreres de l’empatia. És a dir, que les persones que pensen en l’empatia com a una habilitat que pot reforçar-se és més probable que millorin en aquest aspecte. Això suposa que podem aprendre a ser més empàtics sempre que superem determinades mentalitats que fan que pensem en les capacitats humanes com a prefixades.
  2. Determinats sentiments de benestar semblen estar al darrera d’extraordinaris actes d’altruisme. Així, la donació d’un ronyó a un desconegut sembla estar relacionat amb el benestar de la persona que fa la donació. Però aquesta dada només ha estat visible quan s’ha estudiat el patró a nivell d’estats. Els nivells de benestar d’un estat fa referència als nivells de satisfacció amb la vida, a la salut emocional, a la salut física, a la conducta sana (per exemple, nivells d’exercici i dieta), a la satisfacció amb la feina i a l’habilitat de la gent d’aquest estat per a satisfer les necessitats bàsiques de menjar i seguretat. D’aquesta manera, els autors conclouen que “les polítiques que promouen el benestar de la gent poden ajudar a generar un cicle virtuós, ja que el benestar promou l’altruisme que, per la seva banda, promou el benestar. Aquest cicle porta a la promesa de generar una “felicitat sostenible” amb grans beneficis pels altruistes, els seus beneficiaris i la societat en general”
Bona reflexió!