Un 10% més feliç?

La història que conta Dan Harris en el llibre  “10% más feliz. Cómo conseguí controlar mi voz interior, reducir el estrés sin perder competitividad y encontrar un método de autoayuda realmente eficaz”  és la història d’un camí que s’inicià amb un atac de pànic en directe, en un dels programes més vistos al matí als Estats Units, i que el va portar a conèixer el món més mediàtic dels gurús per a, finalment, arribar al seu propi decàleg per tal de trobar la serenitat.

La seva vida, fins a llavors, havia  estat marcada per una veu interior autocrítica i catastrofista que, segons entenia ell, encara que era una font de patiment, també era la força que feia que no defallís i que triomfés en un món extremadament competitiu. L’atac de pànic va ser el punt d’inflexió que va marcar un canvi en aquesta visió. I, fins a trobar la meditació, no va poder implementar un sistema que fes possible no aferrar-se als dictats d’aquesta veu.

Harris, com moltes persones que han introduït la meditació en la seva vida, durant molt temps ho va mig amagar, passant pena de que el consideressin de la corda dels místics. Tanmateix, en la seva investigació pel món de l’estudi científic de la serenitat i els seus efectes sobre la salut i la ment, va poder constatar que la meditació és una eina molt potent per tal d’aprendre a veure com funciona la nostra ment i viure millor sense sentir-se controlat pels seus impulsos i els seus hàbits.

Harris va descobrir el “mindfulness”, una derivació de la filosofia budista i que és “la capacitat de reconèixer el que està passant en la nostra ment, en el mateix moment que passa, ja sigui còlera, gelosia, tristesa, dolor a la punta del peu, el que sigui que passi sense deixar-se arrastrar per allò que passa”.  El mindfulness és la quarta opció davant les ocurrències de la ment. Les altres tres són voler el que està passant, rebutjar-ho o fer com si no passés.

Explica Harris: “Podem fer més que simplement limitar-nos a pensar: també tenim la capacitat d’adonar-nos de les coses, sense judici, sense ego. Això no vol dir denigrar el pensament, sinó dir que el pensament sense consciència pot ser un mal mestre”. “Si alguna cosa aconseguia el mindfulness era dur-nos més a prop de les nostres neurosis, actuar com una espècie de radar, dibuixar els nostres microclimes mentals, fer-nos més coneixedors de nosaltres mateixos, no menys. Era alguna cosa diametralment oposada a l’esburbada esperança dels predicadors de l’autoajuda. Era la força del pensament negatiu”. Era, simplement, estar més a prop del que realment està passant i, així, estar més a prop de poder decidir que volem fer amb el que passa.

Després del recorregut pel budisme, pel mindfulness i per la ciència de l’atenció plena, Harris ens regala un decàleg: el decàleg del “camí del guerrer” o com arribar a la màxima competitivitat amb el mínim d’estrès en el món corporatiu.

1.- No siguis “mala gent”... No fa falta ser desagradable per tal de triomfar. La compassió té els beneficis estratègics de guanyar aliats. A part de convertir-nos en millor persones, de ser més feliços i prendre millor decisions.

2.-   (I/Però)...quan faci falta, guarda’t el Zen. No deixis de reivindicar els teus drets, però de manera assertiva. Es pot ser amable, inclús quan s’han de defensar els propis drets o les pròpies posicions.

3.- Medita. “La meditació és el superpoder que fa possible tots els altres beneficis.” Els seus beneficis van des dels efectes demostrats sobre la salut fins al sentiment de serenitat. El més preuat, però, és la capacitat per a respondre en lloc de reaccionar als impulsos i a les urgències. La nostra vida es veu propulsada pel desig o per l’aversió; només podem superar els hàbits que es van crear en base a això gràcies a les tècniques mindfulness, a la capacitat d’observar el que passa en la nostra ment sense jutjar.

4.- El preu de la seguretat és la inseguretat, fins que deixa de ser útil. Gràcies al mindfulness, la veu interior no és la que determina el contingut de la consciència. Gràcies al mindfulness es pot aprendre a separar les preocupacions que val la pena considerar de les que són perfectament obviables.

5.- L’equanimitat no és enemiga de la creativitat. El mindfulness no ens converteix en zombis beatífics, sinó que genera més capacitat d’idees gràcies a l’espai que deixen lliure les ruminacions.

6.- No forcis les coses. Aprendre a fer les coses amb una actitud més flexible i oberta ajuda a millorar. Sempre és més efectiu això que obsessionar-se i anar endavant de qualsevol manera.

7.- La humilitat evita humiliacions. No deixar que l’ego, amb les seves actituds defensives i la seva tendència a la comparació social, controli la nostra vida permet superar amb major facilitat les situacions compromeses.

8.- Ves en compte amb l’autocrítica. Harris estava convençut que l’únic camí cap a l’èxit era el de l’autocrítica implacable. Tanmateix, les investigacions demostren que el joc més intel·ligent és ser ferm, però amable. La gent entrenada en meditació d’autocompassió és més capaç de seguir una dieta i té més facilitat per abandonar el tabac. L’autocompassió fa que es tolerin millor els errors i que, gràcies a això, la gent no és rendeixi i torni a encaminar-se cap a l’objectiu. Diu Harris: “Si podem crear un entorn interior per a perdonar els nostres errors i enfrontar-nos als nostres defectes amb naturalitat, la nostra resiliència creixerà exponencialment.”

9.- No t’aferris als resultats. La fórmula és “no aferrar-se als resultats + autocompassió = persistència flexible per a aconseguir el que és difícil d’aconseguir”.

10.- Què és més important? Quan ens preocupem pel futur hauríem d’aprendre a demanar-nos a nosaltres mateixos què és el que volem en realitat. Quin sentit volem donar a la nostra vida? Quins són els valors que volem que perdurin? Quin preu volem pagar per aconseguir  o mantenir determinades coses?

Bona reflexió!