El que fa significativa una vida

En una publicació on-line de la Universitat de California, Berkeley, hi trobem una revisió sobre els descobriments de l’any 2014 en l’àrea del que anomenen “ la Ciència del que fa que una vida sigui significativa” i que compren tòpics com la gratitud, el mindfulness, la felicitat i l’altruisme (vegeu http://greatergood.berkeley.edu/article/item/the_top_ten_insights_from_the_science_of_a_meaningful_life_2014 ) . En destaquem vuit:

1.     La pràctica de mindfulness podria reduir els efectes dels prejudicis, per exemple, el prejudici racial. D’altra banda, les víctimes d’aquest prejudici podrien superar el malestar que se’n deriva també gràcies a la pràctica del mindfulness. Els estudis mostren que aquest efecte es manté després de només practicar durant 10 minuts diaris la consciència del que passa moment a moment sense jutjar ni els propis pensaments, ni les emocions, ni les sensacions.

2.     La pràctica de la gratitud ens fa més intel·ligents a l’hora de prendre decisions sobre com gastar els diners. La gratitud fa que el nostre autocontrol i la capacitat per esperar una gratificació augmentin. Els estudis també mostren que la pràctica de la gratitud pot rompre el  cicle viciós del materialisme que fa que la gent prengui decisions més interessades i de retruc sigui menys feliç. La pràctica de la gratitud permet moderar la importància que donem a les possessions materials i, així, permet un major benestar emocional.

3.     La gratitud es pot ensenyar als nens amb efectes duradors.  En un estudi es feia que els nens pensessin en alguna cosa bona que alguna persona hagués fet per ells, de manera que poguessin veure l’acte d’amabilitat com un “regal”. Una setmana, practicant mitja hora cada dia, demostra tenir efectes sobre el benestar cinc mesos després. En estudis anteriors ja s’havia demostrat que la gratitud pot combatre els sentiments de que tenim dret a tot el que ens donen i enfortir la felicitat.

4.     Una major varietat emocional, amb emocions positives i negatives, ens pot fer més feliços i tenir més salut. Els estudis mostren que el benestar i la salut no estan relacionats només amb les emocions negatives o les positives, sinó que una major varietat de les dues fa que les persones manifestin un major grau de benestar. Els nivells més baixos de depressió estaven relacionats amb una major abundància i diversitat d’emocions positives i negatives, emodiversitat.  L’emodiversitat estava lligada a un menor ús de medicació, a menys consultes mèdiques i a una millor dieta, més exercici físic i a millors hàbits de salut.

5.     La selecció natural ha afavorit a la gent feliç, de manera que hi ha un major nombre de persones que es declaren feliços.  Com afirma Ed Diener en una revisió sobre el tema “La gent és feliç la major part del temps perquè són descendents d’ancestres que eren més feliços i que s’implicaven en conductes més adaptatives de forma més freqüent que els seus veïnats”.

6.     Les activitats proposades per la Psicologia Positiva no només fan a la gent més feliç, sinó que poden ajudar a alleujar el patiment.  Els estudis indiquen que potenciar les habilitats positives pot ajudar a les persones a sortir d’estats depressius, ansietat i, inclús, dels pensaments suïcides. La clau sembla estar en el fet que aquestes habilitats milloren les relacions personals. Així, un estudi en el que s’usava la Teràpia Cognitiva basada en Mindfulness demostrava que els participants es mostraven menys preocupats per les seves relacions amb companys, amics i familiars. En un altra, l’augment de l’habilitat per a perdonar als altres i a un mateix estava fortament associada a les ganes de viure. El perdó semblava reduir els sentiments de ser una càrrega i els pensaments suïcides.

7. Les persones que tenen una “mentalitat de creixement” és més probable que passin les barreres de l’empatia. És a dir, que les persones que pensen en l’empatia com a una habilitat que pot reforçar-se és més probable que millorin en aquest aspecte. Això suposa que podem aprendre a ser més empàtics sempre que superem determinades mentalitats que fan que pensem en les capacitats humanes com a prefixades.
8. Determinats sentiments de benestar semblen estar al darrera d’extraordinaris actes d’altruisme. Així, la donació d’un ronyó a un desconegut sembla estar relacionat amb el benestar de la persona que fa la donació. Però aquesta dada només ha estat visible quan s’ha estudiat el patró a nivell d’estats. Els nivells de benestar d’un estat fa referència als nivells de satisfacció amb la vida, a la salut emocional, a la salut física, a la conducta sana (per exemple, nivells d’exercici i dieta), a la satisfacció amb la feina i a l’habilitat de la gent d’aquest estat per a satisfer les necessitats bàsiques de menjar i seguretat. D’aquesta manera, els autors conclouen que “les polítiques que promouen el benestar de la gent poden ajudar a generar un cicle virtuós, ja que el benestar promou l’altruisme que, per la seva banda, promou el benestar. Aquest cicle porta a la promesa de generar una “felicitat sostenible” amb grans beneficis pels altruistes, els seus beneficiaris i la societat en general”

Bona reflexió!