Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2012

Transformar l’emoció negativa

En el cas de les emocions negatives, dèiem que el problema més gran que generen és quan s’afronten considerant-les intrínsecament negatives i patològiques. Per tal d’aconseguir un benestar emocional, havíem d’aconseguir canviar aquest afrontament, arribant a aproximar-nos a la  nostra reacció, denominant-la, normalitzant-la. Teníem l’objectiu de, una vegada establert un patró d’evitació de determinades emocions, aconseguir transformar l’emoció secundària resultant, aconseguir un canvi emocional que ens permetés viure qualsevol emoció primària com a normal. Leslie Greenberg ens explica que aquesta transformació de l’emoció es pot donar gràcies a nou elements de la Teràpia Centrada en l’Emoció : Amb una RELACIÓ TERAPÈUTICA que activa sensacions de calma i tranquil·litat i, per tant, proporciona l’aproximació necessària per tal d’acceptar les pròpies emocions.   CANVIANT EL FOCUS D’ATENCIÓ de l’emoció dominant a d’altres que estan presents , però com a fons. Així, darrera la ràbia h

Què fer per a normalitzar les emocions negatives?

Dèiem que les dues formes d’afrontament marcaven dos tipus de relació amb les nostres pròpies emocions:    una de normalitat i que reconeix la importància de qualsevol emoció com a indicadora de l’avaluació global que fem d’una determinada situació i, per altra banda, una altra de patologització que suposaria entrar en estratègies defensives de generar evitació que no ens deixarien reconèixer la pròpia emoció com a adaptativa i que donarien lloc a emocions secundàries problemàtiques, resultat de la preocupació: la culpa, l’intent de control o la ruminació excessiva. Per tal d’aconseguir el benestar emocional, s’ha de generar una estratègia d’acceptació i d’aproximació de les nostres emocions . Es tracta de reforçar un afrontament marcat per la normalització de les emocions i de desactivar les cognicions que reforcen la seva evitació. En la Teràpia Centrada en les Emocions s’intenta treballar per tal de fer aquesta normalització de les emocions. Un dels autors principals d’aq

I les emocions negatives?

Les persones estem dominades per la recerca del plaer i l'evitació del dolor. Aquesta és l'herència dels mamífers, com també ho són els dos sistemes vitals bàsics que, de forma automàtica, sustenten aquestes conductes, les organitzen i les canalitzen: el Sistema d’Inhibició Conductual i el Sistema d’Exploració Conductual .   Explicàvem en una entrada anterior que el Sistema d’Inhibició Conductual està orientat cap a l’evitació. La seva principal tasca seria protegir l’organisme dels problemes per la via d’inhibir qualsevol conducta que pogués portar a sentir dolor, malestar o qualsevol altra conseqüència indesitjable. Un dels seus components seria el denominat Afecte Negatiu, una dimensió que representaria la tendència a experimentar estats emocionals negatius, com la por, la ràbia, la tristesa, la culpa, el rebuig i la repugnància.   Així, les emocions negatives formen part de la nostra vida . Com a éssers humans estem condemnats al conflicte: amb els altres, amb l

És l’empatia la porta cap a l’agraïment?

És l’empatia la porta cap a l’agraïment? Solomon en el seu llibre “Etica emocional” ens parlava de l’agraïment com a emoció central per una “bona vida”. La gratitud ens connecta amb els altres i només és possible si ens descentrem de nosaltres mateixos i som capaços de veure el nostre lloc en el món entre les altres persones.   Una proposta semblant trobem en un llibre nou sobre l’art de viure. L’autor és Roman Krznaric i el títol “The Wonderbox”. En el fons es proposa treballar l’empatia, la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre, com a porta cap a la connexió amb els altres i cap al benestar emocional. Krznaric en un article del seu blog presenta cinc activitats pràctiques per tal d’exercitar l’empatia. Així: Cultiva la curiositat sobre els estranys . Parla amb la gent que no coneixes, especialment aquells que estan fora del teu cercle social. Es tracta de parlar sobre els propis pensaments i les pròpies creences, en un intent d’entendre el món des dels ulls de l’altra pe