I les emocions negatives?

Les persones estem dominades per la recerca del plaer i l'evitació del dolor. Aquesta és l'herència dels mamífers, com també ho són els dos sistemes vitals bàsics que, de forma automàtica, sustenten aquestes conductes, les organitzen i les canalitzen: el Sistema d’Inhibició Conductual i el Sistema d’Exploració Conductual. 


Explicàvem en una entrada anterior que el Sistema d’Inhibició Conductual està orientat cap a l’evitació. La seva principal tasca seria protegir l’organisme dels problemes per la via d’inhibir qualsevol conducta que pogués portar a sentir dolor, malestar o qualsevol altra conseqüència indesitjable. Un dels seus components seria el denominat Afecte Negatiu, una dimensió que representaria la tendència a experimentar estats emocionals negatius, com la por, la ràbia, la tristesa, la culpa, el rebuig i la repugnància. 

Així, les emocions negatives formen part de la nostra vida. Com a éssers humans estem condemnats al conflicte: amb els altres, amb les circumstàncies, amb nosaltres mateixos quan sorgeixen problemes que generen competició entre valors,... El sistema d’inhibició, automàticament, marca la situació com a indesitjable i intenta mobilitzar recursos per tal de minimitzar el que considera pèrdues potencials.


Aquesta organització conductual pot donar lloc a dos patrons bàsics d’afrontament quan ens trobem amb una determinada emoció:

1. la podem atendre, denominar-la i normalitzar-la, de manera que la sentim, percebem la tendència cap a l’acció que suposa i, així, podem regular la nostra resposta o, 
2. de forma inconscient i com a resultat d’un procés d’aprenentatge, la podem considerar patològica, el que ens condueix a distorsionar aquesta emoció i a intentar evitar-la, el que, per la seva banda, donarà lloc a sentiments de culpa, vergonya, esforços continuats de control per tal de no sentir-la, ruminació excessiva, etc.

Així, a tall d'exemple, un dels experts en l’àrea de benestar emocional en el camp de les relacions, John Gottman, deia que entre les parelles que tenen una relació satisfactòria i les que arriben a la ruptura hi ha la gran diferència de que les primeres, a pesar de tenir més d’un 60 per cent dels desacords sense resoldre (exactament com les altres), en lloc d’entrar en processos de negativitat i d’estar a la defensiva, accepten la diferència com a part integral de la relació, de forma que la negativitat comença i acaba sense convertir-se en l’inici d’un camp de batalla sense guanyadors. 


D'aquesta manera, les parelles amb una bona relació tenen tendència a utilitzar el patró de normalitzar l'emoció negativa i les altres, les que tenen una mala relació, tenen tendència a considerar insoportables les emocions negatives resultat del conflicte.