Passa al contingut principal

I les emocions negatives?

Les persones estem dominades per la recerca del plaer i l'evitació del dolor. Aquesta és l'herència dels mamífers, com també ho són els dos sistemes vitals bàsics que, de forma automàtica, sustenten aquestes conductes, les organitzen i les canalitzen: el Sistema d’Inhibició Conductual i el Sistema d’Exploració Conductual. 


Explicàvem en una entrada anterior que el Sistema d’Inhibició Conductual està orientat cap a l’evitació. La seva principal tasca seria protegir l’organisme dels problemes per la via d’inhibir qualsevol conducta que pogués portar a sentir dolor, malestar o qualsevol altra conseqüència indesitjable. Un dels seus components seria el denominat Afecte Negatiu, una dimensió que representaria la tendència a experimentar estats emocionals negatius, com la por, la ràbia, la tristesa, la culpa, el rebuig i la repugnància. 


Així, les emocions negatives formen part de la nostra vida. Com a éssers humans estem condemnats al conflicte: amb els altres, amb les circumstàncies, amb nosaltres mateixos quan sorgeixen problemes que generen competició entre valors,... El sistema d’inhibició, automàticament, marca la situació com a indesitjable i intenta mobilitzar recursos per tal de minimitzar el que considera pèrdues potencials.


Aquesta organització conductual pot donar lloc a dos patrons bàsics d’afrontament quan ens trobem amb una determinada emoció:

  1. la podem atendre, denominar-la i normalitzar-la, de manera que la sentim, percebem la tendència cap a l’acció que suposa i, així, podem regular la nostra resposta o, 
  2. de forma inconscient i com a resultat d’un procés d’aprenentatge, la podem considerar patològica, el que ens condueix a distorsionar aquesta emoció i a intentar evitar-la, el que, per la seva banda, donarà lloc a sentiments de culpa, vergonya, esforços continuats de control per tal de no sentir-la, ruminació excessiva, etc.
Així, a tall d'exemple, un dels experts en l’àrea de benestar emocional en el camp de les relacions, John Gottman, deia que entre les parelles que tenen una relació satisfactòria i les que arriben a la ruptura hi ha la gran diferència de que les primeres, a pesar de tenir més d’un 60 per cent dels desacords sense resoldre (exactament com les altres), en lloc d’entrar en processos de negativitat i d’estar a la defensiva, accepten la diferència com a part integral de la relació, de forma que la negativitat comença i acaba sense convertir-se en l’inici d’un camp de batalla sense guanyadors. 


D'aquesta manera, les parelles amb una bona relació tenen tendència a utilitzar el patró de normalitzar l'emoció negativa i les altres, les que tenen una mala relació, tenen tendència a considerar insoportables les emocions negatives resultat del conflicte.

Comentaris

  1. ... És massa veure com hi ha tècnics que descriuen tan bé i de manera clara, les situacions que a noltros ens trasbalsen i que ens generen tant de malestar...Un ho llegeix i se n'adóna que és el que li passa a ell o a la seva relació o a la seva vida... Saps que et poden ajudar les pautes, les tècniques,...veus i intueixes el camíper millorar el teu dia a dia, però no saps com ajudar-te a tu mateixa... i apareixen els sentiments de culpa, contradicció de valors, pors... ufff i reufffffffffffff!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva .

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una gran distància, i una es

Estimat Kiko, avui en faig 60...

  “Quan vas néixer, jo era una nina petita superada pel caos de tenir una mare que havia tingut tres fills en tres anys... I no volia més caos. Jo creia que el que necessitava era ordre, tranquil·litat; però ara, en privat, he de dir que la vida em va donar una cosa que jo no sabia que seria part de la meva marca personal: haver de lidiar amb un germà petit ple d’ocurrències forassenyades i absurdes que es van convertir en dinàmiques que, en moltes ocasions, m’han salvat la vida, com a mínim l’emocional...” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/08/avui-en-faig-58-estimat-kiko.html   “Diuen que som les nostres històries, les que contem als altres i, sobretot, les que ens contem a nosaltres mateixos. I, en aquestes, històries, mentre jo sigui jo, mentre les meves neurones encara connectin (sí, en tinc més d’una, senyor!), sempre hi tindràs un paper important. La teva mort, però sobretot la teva vida, es colaran per les anècdotes de la meva infància, pel relat del que ens d