Passa al contingut principal

És l’empatia la porta cap a l’agraïment?

És l’empatia la porta cap a l’agraïment? Solomon en el seu llibre “Etica emocional” ens parlava de l’agraïment com a emoció central per una “bona vida”. La gratitud ens connecta amb els altres i només és possible si ens descentrem de nosaltres mateixos i som capaços de veure el nostre lloc en el món entre les altres persones. 

Una proposta semblant trobem en un llibre nou sobre l’art de viure. L’autor és Roman Krznaric i el títol “The Wonderbox”. En el fons es proposa treballar l’empatia, la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre, com a porta cap a la connexió amb els altres i cap al benestar emocional.

Krznaric en un article del seu blog presenta cinc activitats pràctiques per tal d’exercitar l’empatia. Així:
  1. Cultiva la curiositat sobre els estranys. Parla amb la gent que no coneixes, especialment aquells que estan fora del teu cercle social. Es tracta de parlar sobre els propis pensaments i les pròpies creences, en un intent d’entendre el món des dels ulls de l’altra persona. Proposa’t el repte de tenir una conversa d’aquest tipus una vegada per setmana. 
  2. Aprèn de la pròpia experiència. Fes-te una pregunta: “quan m'ha passat que algú no ha empatitzat amb mi i quines conseqüències ha tingut això per mi?” Reconèixer l’impacte de l’empatia, o la falta d’ella, en la nostra vida ens ajudarà a expandir la nostra imaginació empàtica. Tal vegada una amiga t’ha criticat per alguna cosa i no ha tingut en compte que estàs preocupada per la malaltia de la teva mare o el teu cap t’ha cridat l’atenció sense tenir en compte que últimament has tingut més responsabilitats a casa i a la feina. Després serà necessari fer-te una segona pregunta: “quan no he estat capaç d’empatitzar amb els altres, tenint en compte els seus sentiments, creences o circumstàncies, i per què?” I encara en faltarà una tercera: “quan he sentit l’empatia dels altres i quin resultat ha tingut?”. 
  3. Resol els dèficits empàtics familiars. Segurament t’agradaria tenir un estri que permetés a algú de la teva família veure el món a través dels teus ulls. El que passa és que segurament l’altra persona també el voldria per ella. Identifica un membre de la teva família amb el que t’hagi resultat difícil empatitzar i fes alguna cosa per a resoldre el problema: escolta’l, intenta posar-te en la seva pell, intenta identificar els seus pensaments i les seves emocions. 
  4. Fes un viatge amb la imaginació. Llegeix les històries de persones amb una realitat molt diferent, com per exemple la de Hellen Keller o les del nen de “L’habitació” d'Emma Donoghue o de “El niño perro” d'Eva Hornug. 
  5. Qüestiona els teus prejudicis. Tots tenim prejudicis o fem falses presumpcions sobre altres persones, sense tenir en compte el que les fa persones individuals. Una manera d’expandir la teva empatia és recollir informació sobre el que és realment la seva vida, posant en pràctica el proverbi indi que diu “camina un quilòmetre amb els mocassins d’un home abans de criticar-lo”. Viu un dia en la pell d’una altra persona, intenta experimentar el que realment és la seva vida, posant-te en el seu lloc, intentant entendre el que pensen i el que senten en el seu marc cultural o de referència.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva .

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una gran distància, i una es

Estimat Kiko, avui en faig 60...

  “Quan vas néixer, jo era una nina petita superada pel caos de tenir una mare que havia tingut tres fills en tres anys... I no volia més caos. Jo creia que el que necessitava era ordre, tranquil·litat; però ara, en privat, he de dir que la vida em va donar una cosa que jo no sabia que seria part de la meva marca personal: haver de lidiar amb un germà petit ple d’ocurrències forassenyades i absurdes que es van convertir en dinàmiques que, en moltes ocasions, m’han salvat la vida, com a mínim l’emocional...” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/08/avui-en-faig-58-estimat-kiko.html   “Diuen que som les nostres històries, les que contem als altres i, sobretot, les que ens contem a nosaltres mateixos. I, en aquestes, històries, mentre jo sigui jo, mentre les meves neurones encara connectin (sí, en tinc més d’una, senyor!), sempre hi tindràs un paper important. La teva mort, però sobretot la teva vida, es colaran per les anècdotes de la meva infància, pel relat del que ens d