dissabte, 26 de novembre de 2016

El mite de l’autocontrol



"prendre decisions requereix molta energia mental. I quantes més decisions ens vegem obligats a prendre, menys capacitat cognitiva ens quedarà per tal de valorar alternatives i prendre bones decisions -fenòmen que els científics coneixen com a "fatiga de la decisió"" Caroline Webb "Cómo tener un buen día"

"Si volem canviar fent gairebé el mateix de sempre (anant als mateixos llocs, amb la mateixa gent), no funcionarà. Hem d’aprendre a posar-nos fàcil el que volem fer i posar-nos difícil el que volem deixar de fer. Això suposa canviar els contextos" https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/01/decidir-dissenyar-fer-la-nostra.html

"Ellen Langer explica que en els diferents contextos en els que ens movem ens acostumem a comportar-nos de maneres concretes. A vegades, per tal de millorar i estar bé, ens hauríem de plantejar, de forma conscient, si aquests hàbits automatitzats són els que realment ens convenen" https://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/06/canviar-de-vida-canviar-dhabits.html







Segons Kentaro Fujita, un estudiós nordamericà de l’autocontrol, els beneficis de retenir-se per evitar caure en temptacions, de lluitar contra un mateix, s’han malentès. De fet, els estudis semblen indicar que usar l’autocontrol per tal d’aconseguir resistir impulsos no funciona a mig termini, inclús pot resultar contraproduent.

Aquesta és la tesi que es presenta en l’article http://www.vox.com/science-and-health/2016/11/3/13486940/self-control-psychology-myth on s’explica que les persones que es considera que tenen més autocontrol curiosament són les que es troben amb menys temptacions en el seu dia a dia. Per què? Si la causa de tenir un estil de vida més saludable i amb menys temptacions no és el seu major autocontrol, quina és doncs?

Sembla que la resposta no està en la capacitat d’autocontrolar-se. De fet, les persones que intenten lluitar més amb els seus impulsos són les que, al final, tenen més problemes amb ells i cauen més vegades en les conductes que han estat intentat evitar. A més, les persones que s’intenten autocontrolar més acaben amb un sentit d’esgotament i amb una gran frustració al veure que no aconsegueixen els seus objectius.

Aquestes qüestions són molt importants per entendre com podem canviar conductes relacionades, per exemple, amb el menjar, l’exercici físic o amb l’estudi. I la resposta no està en intentar-ho amb més força. Sinó que, més aviat, depèn de canviar els hàbits, les rutines. Com indiquen els estudis, les persones que aconsegueixen evitar els pastissos el que fan és no entrar-hi en contacte, no passar per davant de pastisseries, asseure’s lluny dels mostradors, no tenir-ne a casa. En una paraula, el que fan és posar-s’ho fàcil.

En l’article s’assenyalen els següents punts que poden ajudar-nos a trobar el camí del canvi:

1.- Les persones que tenen més autocontrol realment frueixen de les activitats que molts altres troben difícils o desagradables, com per exemple menjar saludable, estudiar o fer exercici físic.
Quan es tracta d’aconseguir objectius, et trobaràs amb menys obstacles si realment són coses que consideres agradables. Si trobes que ho has de fer, però consideres que l’activitat és terrible, veuràs les dificultats en el camí com a grans obstacles que has de superar amb molta força de voluntat i esforç. I, al final, fracassaràs.

2.- Les persones amb autocontrol han après hàbits saludables i millors.
En el 2015, els psicòlegs Brian Galla i Angela Duckworth publicaren un article en el que concloïen que les persones amb més autocontrol també tenien tendència a tenir millors hàbits: feien més exercici físic de forma regular, menjaven de manera més sana, dormien millor i tenien més hàbits d’estudi.
És a dir, la vida de les persones amb més autocontrol estava estructurada de manera que n’havien de fer menys ús. Les persones amb més autocontrol rarament havien de resistir-se a temptacions. Com a vegades comentem en situacions a la consulta, es tracta, al final, de posar-nos les coses més fàcils. I, posar-se la vida fàcil, estructurant bé la nostra vida, és una habilitat. Les persones que aconsegueixen els seus objectius, tendeixen a tenir bones rutines, activitats que es duen a terme a la mateixa hora, normalment el mateix dia de la setmana (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/12/la-importancia-de-les-rutines-i-ii.html  i també, https://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/06/7-habits-per-ser-mes-felicos.html). Rarament, tenen la sensació de fer les coses usant la força de voluntat.

3.- Algunes persones simplement experimenten menys temptacions.
Algunes persones tenen un temperament menys impulsiu, toleren millor les frustracions i són més conscients de les coses i de les conseqüències dels seus actes. Tenen la sort de tenir més facilitat a l’hora d’adaptar-se i de construir rutines per aconseguir els seus objectius. Es podria dir que han guanyat en la loteria genètica.

4.- És fàcil tenir autocontrol quan s’és ric.
En el cas del famós test de Walter Mischel sobre les llaminadures (es deixa a una criatura sola amb una llaminadura i se li diu que si no se la menja, quan torni l’experimentador n’hi donarà una altra i així després se’n podrà menjar dues, vegeu https://www.youtube.com/watch?v=QX_oy9614HQ) es va poder veure que les criatures procedents de famílies pobres es resistien menys a menjar-se immediatament el dolç.
El problema ve del fet que les persones que han viscut en situacions de carència és més probable que es centrin en les recompenses immediates que en les que es donen a mig o llarg termini.

En definitiva, la investigació continua oberta. El que sembla clar és que hem de deixar de pensar en l’autocontrol com una qüestió moral i deixar de culpabilitzar a les persones que no se’n surten. Hauríem de començar a ser seriosos i mirar de trobar solucions al problema:

·  Una de les que sorgeixen amb més claredat és la de treballar les rutines i els hàbits (Quan i amb qui pots fer les coses que has de fer? On pots posar el despertador per obligar-te a aixecar-te? A quina hora i amb quina llista has d’anar a comprar per aconseguir una compra més sana? Has d’aturar les pantalles per a aconseguir menjar de manera més lenta?...
·   Una altra, en estudi, és la de fer-nos més conscients de com el que ens marquem com a objectiu està d’acord amb els nostres valors (Escriu sobre l’hàbit que vols canviar. Explica, per escrit, perquè el que vols aconseguir és important per la teva vida. Intenta fer explícita la relació que tindran els objectius que pots aconseguir amb els valors que trobes importants a la vida).
·     Una altra línia parla d'aconseguir  que el que has de fer sigui més agradable. (Mira de fer exercici escoltant música. Fes que les teves activitats es converteixin també en una font de relacions socials. Cerca un bon instructor, un apassionat del que t’agradaria que t’agradés...)

Al final, hem de tenir sempre en compte que l’autocontrol només ens pot fer servei en situacions molt puntuals.

Bona reflexió!


dissabte, 19 de novembre de 2016

Les bases científiques de com funciona el Ioga: la meditació

“Dit de manera simple, la meditació és una manera d’entrenar la ment. La majoria del temps, les nostres ments baden –pensem sobre el futur, recordem el passat, preocupant-nos, fantasiejant, angoixant-nos o somiant desperts. La meditació ens retorna al moment present, i ens dóna les eines que necessitem per estar menys estressats, més calmats i ser més amables amb nosaltres mateixos i amb els altres.” http://www.nytimes.com/well/guides/how-to-meditate

“Introdueix la meditació. La investigació indica que practicar la meditació pot tenir com a resultat un munt de beneficis sobre la salut, des de baixar la pressió arterial a calmar els símptomes d’ansietat i d’insomni.
“La meditació ajuda a superar estats negatius de la ment com els de la ràbia i de la gelosia, i a cultivar estats positius com la paciència i l’amor”, diu Dechok. “Quan la nostra ment està en pau, en calma i relaxada, és més fàcil adormir-se”” http://www.huffingtonpost.com/entry/how-to-revamp-your-sleep-routine-using-meditation_us_5804fb4fe4b06e04759606c2?section=us_healthy-living&utm_content=buffer3e91f

“les pràctiques basades en el Ioga representen una manera efectiva de desenvolupar estratègies per a afrontar experiències estressants mentre es cultiva una sensació interior de calma. La meta final, evidentment, és la de generalitzar aquestes habilitats a les situacions de la vida diària” http://journal.frontiersin.org/article/10.3389/fnhum.2015.00235/full







Les pràctiques de regulació de l’atenció són un aspecte central en el Ioga. I, encara que es treballen contínuament durant les asana i els exercicis centrats en el pranayama, tenen el seu punt àlgid en la pràctica de la meditació. La fortalesa i la potència del Ioga prové del fet que, a més, del treball físic, es treballen els recursos necessaris per tal d’aconseguir el que els psicòlegs anomenem autoconeixement i regulació emocional. Aquesta última, al final, sembla ser el resultat de l’harmonia entre els processos més corporals (respiració, sensacions i moviments) i els processos més mentals (atenció, emoció i pensaments).   

En l’estudi de l’atenció, que és l’element central de qualsevol pràctica meditativa, es diferencia entre tres branques funcionals: l’alerta o vigilància, l’atenció dirigida i el funcionament executiu, cada una d’elles amb una xarxa neural específica.
·        En la primera, l’alerta (o vigilància o atenció sostinguda), es treballa l’habilitat de fer un seguiment d’uns estímuls determinats o d’estar preparats per a respondre quan es presentin. En el Ioga l’alerta es treballa quan es fa un seguiment de sensacions corporals, per exemple. En aquest sentit, el Ioga es diferencia de la majoria de pràctiques físiques ja que l’objectiu no és tant aconseguir o guanyar una posició com ser conscient del moviments, de la respiració i del propi cos.
·        La segona, l’atenció dirigida o d’orientació implica un escaneig de l’ambient i d’un conjunt d’estímuls o la selecció d’un element específic per tal de poder fer una tasca. El seguiment del feedback neuromuscular és un exemple del treball que es fa amb aquest tipus d’atenció al Ioga.
·        La tercera, l’atenció executiva fa referència a l’habilitat per prestar atenció de manera selectiva a determinats estímuls, al mateix temps que s’inhibeix la que es presta a la informació irrellevant. En el Ioga aquesta modalitat es treballa quan es presta atenció de manera selectiva als estats físics i mentals del moment present, mentre deixa de prestar-se atenció al contingut dels pensaments o a altres distraccions.

D’aquesta manera, es treballen els diferents tipus d’habilitats d’atenció, aconseguint una major flexibilitat. El resultat final és el d’una millora en la capacitat per a gestionar l’atenció, cosa fonamental en un món de dispersió i multitasca com el nostre.

Les pràctiques contemplatives presents en el Ioga usen una varietat de tècniques per tal d’entrenar el focus d’atenció. En el cas de l’atenció focalitzada es treballa dirigir i mantenir l’atenció sobre un objecte seleccionat (per exemple, podria ser la sensació de la respiració). En el cas de l’atenció oberta es tractaria de pràctiques que emfatitzen acceptar de manera incondicional determinats estímuls (sons, sensacions, pensaments, emocions) a mesura que apareixen durant la pràctica.

El seguiment de les sensacions i dels pensaments amb una actitud d’acceptació i cura cap a un mateix té com a resultat reduir la ruminació centrada en els propis sentiments negatius. La repetició de la pràctica de simplement seguir les pròpies sensacions i els pensaments, sense interpretar-los ni jutjar-los, condueix a una disminució gradual del procés d’identificar-nos amb aquest pensaments. Els pensaments negatius cap a un mateix es veuen progressivament com a successos mentals temporals i no com a coses que ens hagin de definir.

Un altre efecte positiu de les pràctiques de meditació en el Ioga és el d’un major sentit de l’equanimitat, una consciència sense judicis de l’ample espectre de les sensacions i dels pensaments que poden aparèixer en qualsevol moment. Segurament això s’aconseguiria de manera progressiva, primer amb les sensacions corporals i el feedback propioceptiu relacionat amb el moviment i la respiració i més tard amb els pensaments i les emocions. Els estudis indiquen que les practicants del Ioga toleren millor el dolor per la via d’aprendre a simplement atendre a les sensacions, sense reaccionar, acceptant l’experiència (aquest és un exemple de la relació entre el dolor i el patiment, vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/07/el-dolor-es-inevitable-el-sofriment-es.html).

En definitiva, i per acabar aquesta sèrie dedicada al Ioga:

Les pràctiques basades en el Ioga són, al final, un camí per tal de poder explorar de manera dinàmica la relació entre les respostes d’estrès i els sistemes de regulació emocional. Durant la pràctica apareixen respostes d’estrès davant els reptes físics, emocionals i mentals que es van proposant. A mesura que es donen aquestes respostes es van donant pautes per tal de mobilitzar respostes relacionades amb la respiració (des del cos per a calmar el cos i la ment) i respostes relacionades amb l’atenció (des de la ment per a calmar la ment i el cos). Quan hi ha moviment, a més, aquestes respostes s’aprenen a aplicar en un context dinàmic i ecològic, de manera que els efectes de les pràctiques basades en el Ioga es puguin generalitzar més fàcilment a les situacions de la vida diària.


Bona pràctica!!!

dissabte, 12 de novembre de 2016

Les bases científiques de com funciona el Ioga: la respiració


“Fes una inhalació profunda, expandint la teva panxa. Fes una pausa. Exhala lentament comptant fins a 5. Pausa. Repeteix quatre vegades.
Enhorabona. Has calmat el teu sistema nerviós.
La respiració controlada, com la que acabes de practicar, s’ha demostrat que redueix l’estrès, millora l’alerta i enforteix el teu sistema immune. Des de fa centúries els ioguis han usat el control de la respiració, o pranayama, per tal de promoure la concentració i millorar la vitalitat. Buddha defensava la meditació centrada en la respiració com un camí cap a la il·luminació” http://www.nytimes.com/2016/11/09/well/mind/breathe-exhale-repeat-the-benefits-of-controlled-breathing.html  

“En la pràctica estàndard d’una asana, hi trobem la qualitat de tenir el cos, la respiració i l’atenció en una conversa continuada, en lloc de concentrar l’atenció simplement en fer el que s’ha de fer. No és la imposició de la ment sobre la matèria; és la ment parlant amb la matèria” http://nymag.com/scienceofus/2016/09/the-scientific-basis-of-how-yoga-works.html?mid=twitter-share-scienceofus

De fet, crec que la instrucció en l'ús de la respiració controlada hauria de ser un element crucial de l'educació primerenca, alguna cosa que els nens podrien ser entrenats per a fer de manera que arribés a ser un hàbit que simplement es donés en el moment en què passessin per una situació de tensió. Aquest simple element, si es posés en marxa en les primeres etapes de la vida, podria reduir de manera molt significativa els efectes adversos de l'estrès incontrolat sobre la infància" Joseph LeDoux "Anxious"

“De la respiració en depenen totes les altres funcions. No només ens dóna la vida, sinó que en determina la seva qualitat. La salut i el benestar, la nostra manera de pensar i el nostre estat mental estan lligats a la manera com respirem. Mai pensem que podem aprendre a respirar millor, i així com altres coses que pareixen més evidents (mala postura, alteració del caminar o dents mal col·locades) es corregeixen des de petits, a la respiració poques vegades s’hi presta atenció (excepte en el cas que es tingui una malaltia greu)” http://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/11/respira.html







En l’entrada anterior explicàvem com els autors d’una revisió sobre una anàlisi científica del Ioga intenten diferenciar entre les pràctiques de moviment, respiració i de tècniques de control d’atenció que s’intenten practicar amb l’objectiu d’optimitzar la salut, promoure la reducció d’estrès i augmentar l’autoregulació fisiològica i emocional, des d’una perspectiva preventiva i, també, de tractament.

Pel que fa a les pràctiques de respiració, s’ha de tenir en compte que són fonamentals en les diferents tradicions del Ioga. La respiració és essencial a l’hora de gestionar els estats emocionals (vegeu, per exemple, http://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/11/respira.html). De fet, quan estem nerviosos passem a fer una respiració més toràcica que pot donar lloc a patrons d’hiperventilació.  Canviar els patrons respiratoris porta a millorar l’estat d’ànim i el benestar en general.

A més, com explica Emma Seppäla a http://www.emmaseppala.com/benefits-breathing-scientific-benefits-breathing-infographic/ , els estudis sobre les pràctiques centrades en la respiració indiquen que aquestes tenen un efecte sobre el malestar relacionat amb la depressió i l’ansietat, milloren els ritmes de son, augmenten l’optimisme i el benestar, enforteixen les nostres habilitats per a regular les nostres emocions, promouen la recuperació dels traumes i redueixen la impulsivitat i els cravings associats amb les addiccions.

Tot això, sembla possible gràcies a l’efecte de la respiració sobre la regulació del sistema nerviós autonòmic, amb un efecte potenciador del brancal parasimpàtic (el que anomenàvem el “fre”), que regula els estats de recuperació. A partir de la pràctica de la respiració controlada es dona una millora en la regulació de l’estrès (amb un efecte sobre l’alliberació de cortisol), una millora en el funcionament del sistema immunològic i una reducció de la sensibilitat al dolor.  

La respiració lenta i rítmica que es treballa en determinats moments en el Ioga, per exemple, promou l’activació del brancal parasimpàtic del sistema nerviós a través del nervi vago, amb la corresponent reducció de l’estrès. En el Ioga la respiració es treballa de diferents maneres:

·        En les pràctiques pròpiament de respiració o pranayama es treballen diferents aspectes de la respiració, la seva consciència, les seves diferents fases i, a més, s’aconsegueix tonificar els diferents elements estructurals que hi intervenen.
·        En les pràctiques dinàmiques (per exemple, Ashtanga Vinyasa Yoga),  la respiració es central per tal de coordinar-la amb els moviments. La lògica al darrera de la coordinació entre moviments expansius i la inhalació i els moviments contractius i la exhalació és la de que moviments i respiració es potenciïn mútuament.
·        En determinades postures es practica la retenció de la respiració o es cultiva un determinat ritme d’inhalacions i exhalacions. Practicar la consciència de la respiració i la seva regulació en el context del moviment permet usar els patrons respiratoris com un comodí en les situacions quotidianes.
·        La respiració pot esdevenir una eina per tal de dirigir l’atenció a parts del cos concretes en el moment de mantenir postures o realitzar un moviment. Això contribueix a millorar la consciència interoceptiva i propioceptiva. A més, la respiració es pot usar per a “dirigir-la” cap a les sensacions molestes o estressants que es donen en el context de la pràctica física, de manera que en lloc d’evitar-les s’aconsegueix “respirar en elles”, afrontar-les.
·        S’ha demostrat que alentint el ritme respiratori a unes 6 alenades per minut, amb un equilibri entre inhalacions i exhalacions, disminueix la sensibilitat dels quimioreceptors als canvis en la concentració d’oxigen i diòxid de carboni. Això suposa regular l’activació del brancal simpàtic del sistema nerviós (el famós executor del sistema d’alarma). Aquest ritme respiratori, a més, disminueix l’estrès oxidatiu i, a més, augmenta l’alliberació de prolactina i d’oxitocina (pels efectes de l’oxitocina vegeu, per exemple, http://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/01/amor-cos-cervell-i-oxitocina.html), amb la promoció de sentiments de calma i de sensacions de pertinença social.
·        Pràctiques com la respiració ujjayi, que impliquen la contracció dels muscles laringis creant un augment de la resistència al pas de l’aire, estimulen l’activació del nervi vago de manera que promouen la regulació autonòmica i, per tant, milloren la regulació emocional davant l’estrès.
·        Molts exercicis de respiració practicats en el Ioga promouen la sincronització de les àrees corticals i, gràcies a l’estimulació dels nuclis del tàlem, tenen un efecte positiu sobre el funcionament cognitiu i mental.


Continuarà...

dissabte, 5 de novembre de 2016

Les bases científiques de com funciona el Ioga

Encara que sigui necessària una investigació més rigorosament dissenyada i a més gran escala, els estudis indiquen que la pràctica del Ioga ajuda en el tractament de la depressió i de l’ansietat (en múltiples metaanàlisis), a gestionar l’estrès i a augmentar el benestar dels supervivents de càncer. La investigació indica que la pràctica ajuda als músics joves a entrar en estats de flux, a dones de més de 55 a experimentar transcendència davant la quotidianitat i els residents en ashram assoleixen “un canvi radical en la consciència del tipus que moltes persones experimenten només quan usen drogues psicoactives”http://nymag.com/scienceofus/2016/09/the-scientific-basis-of-how-yoga-works.html?mid=twitter-share-scienceofus






En un article de revisió de l’any passat s’intenten definir els elements actius en la pràctica del Ioga, per tal de poder fer una anàlisi científica que permeti veure com actuen sobre el cos i la ment de les persones que ho practiquen (vegeu http://journal.frontiersin.org/article/10.3389/fnhum.2015.00235/full ). Les anomenades pràctiques basades en el Ioga impliquen una combinació de postures o seqüències de moviment, la regulació conscient de la respiració i vàries tècniques de millora del focus d’atenció.

En el context dels textos clàssics de la tradició del Ioga, els diferents components de la seva pràctica es coneixen com a “asana”, “pranayama” i “samyamas” i fan referència, respectivament, a les pràctiques de postures, de respiració i de meditació. L’objectiu final és el de dirigir i refinar el “prana” (energia o força vital) per tal d’arribar a un estat de “samadhi” (un estat evolucionat de l’esperit humà sovint citat com a de consciència pura). En l’article, els autors proposen una definició secular i operacionalitzada que pugui ser útil per tal de poder-hi aplicar la metodologia científica. Per això intenten diferenciar entre les pràctiques de moviment, respiració i de tècniques de control d’atenció que s’intenten practicar amb l’objectiu d’optimitzar la salut, promoure la reducció d’estrès i augmentar l’autoregulació fisiològica i emocional, des d’una perspectiva preventiva i, també, de tractament.

Les pràctiques de moviment tenen, de manera potencial, importants implicacions terapèutiques en forma de beneficis físics i fisiològics, augment de la consciència interoceptiva i propioceptiva i proporcionen un context d’entrenament de l’atenció. La totalitat d’aquests elements situa al Ioga en un lloc privilegiat respecte a altres formes d’exercici físic:


·        La part que fa referència a les postures millora el marge de mobilitat, la força i la flexibilitat.
·        Les seqüències dinàmiques de moviments es solen executar d’una manera lenta, rítmica i simètrica amb una respiració sincronitzada, de manera que es genera un flux entre una posició i la següent. La càrrega sobre les articulacions es fa a un nivell submàxim i s’ha suggerit que això seria beneficiós per la remodelació òssia i la osteogènesi.
·        Les activacions de la musculatura interna, sobretot a nivell del sòl de la pelvis, de la musculatura abdominal inferior i del coll (“bandhas”), ajuden en les pràctiques de la respiració i faciliten el manteniment de la musculatura interna mentre es van canviant les postures.
·        El Ioga inclou moviments coordinats d’intensitat moderada, de manera que es treballa l’equilibri, la coordinació i la consciència de la posició del cos en l’espai. S’emfatitzen les alineacions corporals, la fluïdesa de moviments i el perfeccionament en el manteniment de les posicions. S’ha proposat que tots aquests elements, en contrast amb altres pràctiques físiques, en lloc de potenciar l’activitat del sistema nerviós simpàtic (“l’accelerador”, el mantenidor de la resposta d’alarma, vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/11/el-sistema-dalarma.html), beneficiaria l’acció del parasimpàtic (“l’estabilitzador”, el mantenidor de les funcions de recuperació corporal). Així, en el fons, la pràctica del Ioga promouria la regulació de l’estrès.
·        En la majoria d’estils de Ioga la pràctica de postures també té l’objectiu d’expandir el marge de moviments. Això es fa treballant els moviments de manera coordinada amb la respiració. Els autors hipotetitzen que amb aquest tipus de pràctica es produeix una reducció de l’evitació, abordant els límits i els bloquejos. Aquest afrontament es podria generalitzar a altres conductes i, així, millorar la flexibilitat psicològica.
·        El fet que en la pràctica del Ioga es centri l’atenció en sensacions interoceptives, propioceptives, cinestèsiques i espacials per tal d’usar aquesta informació per ajustar els propis moviments genera una millora en els practicants pel que fa a la consciència d’aquestes sensacions corporals. Aquesta millora en l’autoconsciència dels estats corporals interns genera més possibilitats de gestió per part de la persona. A més, si tenim en compte les aportacions d’Antonio Damasio (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2011/11/motivacio-i-necessitats-basiques.html), aquesta autoconsciència és essencial en el maneig de processos cognitius, emocionals i interpersonals. La integració de més informació a l’hora de gestionar la interacció amb el món exterior ens possibilita una millora global a l’hora de prendre decisions de qualsevol tipus.
·        Per últim, els moviments en la pràctica del Ioga cerquen aconseguir un to muscular equilibrat, un estat d’eutonia. Les postures d’alta tensió muscular es barregen amb postures hipotòniques (de relaxació), amb l’objectiu general de generar un estat d’eutonia.


Continuarà...