"prendre decisions requereix molta energia mental. I quantes més decisions ens vegem obligats a prendre, menys capacitat cognitiva ens quedarà per tal de valorar alternatives i prendre bones decisions -fenòmen que els científics coneixen com a "fatiga de la decisió"" Caroline Webb "Cómo tener un buen día"
"Si volem canviar fent gairebé el mateix de sempre (anant als mateixos llocs, amb la mateixa gent), no funcionarà. Hem d’aprendre a posar-nos fàcil el que volem fer i posar-nos difícil el que volem deixar de fer. Això suposa canviar els contextos" https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/01/decidir-dissenyar-fer-la-nostra.html
"Ellen Langer explica que en els diferents contextos en els que ens movem ens acostumem a comportar-nos de maneres concretes. A vegades, per tal de millorar i estar bé, ens hauríem de plantejar, de forma conscient, si aquests hàbits automatitzats són els que realment ens convenen" https://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/06/canviar-de-vida-canviar-dhabits.html
Segons Kentaro Fujita,
un estudiós nordamericà de l’autocontrol, els beneficis de retenir-se per
evitar caure en temptacions, de lluitar contra un mateix, s’han malentès. De
fet, els estudis semblen indicar que usar l’autocontrol per tal d’aconseguir
resistir impulsos no funciona a mig termini, inclús pot resultar
contraproduent.
Aquesta és la tesi que
es presenta en l’article http://www.vox.com/science-and-health/2016/11/3/13486940/self-control-psychology-myth
on s’explica que les persones que es considera que tenen més autocontrol
curiosament són les que es troben amb menys temptacions en el seu dia a dia.
Per què? Si la causa de tenir un estil de vida més saludable i amb menys
temptacions no és el seu major autocontrol, quina és doncs?
Sembla que la resposta
no està en la capacitat d’autocontrolar-se. De fet, les persones que intenten
lluitar més amb els seus impulsos són les que, al final, tenen més problemes
amb ells i cauen més vegades en les conductes que han estat intentat evitar. A
més, les persones que s’intenten autocontrolar més acaben amb un sentit
d’esgotament i amb una gran frustració al veure que no aconsegueixen els seus
objectius.
Aquestes qüestions són
molt importants per entendre com podem canviar conductes relacionades, per
exemple, amb el menjar, l’exercici físic o amb l’estudi. I la resposta no està
en intentar-ho amb més força. Sinó que, més aviat, depèn de canviar els hàbits,
les rutines. Com indiquen els estudis, les persones que aconsegueixen evitar
els pastissos el que fan és no entrar-hi en contacte, no passar per davant de
pastisseries, asseure’s lluny dels mostradors, no tenir-ne a casa. En una
paraula, el que fan és posar-s’ho fàcil.
En l’article
s’assenyalen els següents punts que poden ajudar-nos a trobar el camí del
canvi:
1.- Les persones que
tenen més autocontrol realment frueixen de les activitats que molts altres
troben difícils o desagradables, com per exemple menjar saludable, estudiar o
fer exercici físic.
Quan es tracta
d’aconseguir objectius, et trobaràs amb menys obstacles si realment són coses
que consideres agradables. Si trobes que ho has de fer, però consideres que
l’activitat és terrible, veuràs les dificultats en el camí com a grans
obstacles que has de superar amb molta força de voluntat i esforç. I, al final,
fracassaràs.
2.- Les persones amb
autocontrol han après hàbits saludables i millors.
En el 2015, els
psicòlegs Brian Galla i Angela Duckworth publicaren un article en el que
concloïen que les persones amb més autocontrol també tenien tendència a tenir
millors hàbits: feien més exercici físic de forma regular, menjaven de manera
més sana, dormien millor i tenien més hàbits d’estudi.
És a dir, la vida de
les persones amb més autocontrol estava estructurada de manera que n’havien de
fer menys ús. Les persones amb més autocontrol rarament havien de resistir-se a
temptacions. Com a vegades comentem en situacions a la consulta, es tracta, al
final, de posar-nos les coses més fàcils. I, posar-se la vida fàcil, estructurant
bé la nostra vida, és una habilitat. Les persones que aconsegueixen els seus
objectius, tendeixen a tenir bones rutines, activitats que es duen a terme a la
mateixa hora, normalment el mateix dia de la setmana (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/12/la-importancia-de-les-rutines-i-ii.html i també, https://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/06/7-habits-per-ser-mes-felicos.html).
Rarament, tenen la sensació de fer les coses usant la força de voluntat.
3.- Algunes persones
simplement experimenten menys temptacions.
Algunes persones tenen
un temperament menys impulsiu, toleren millor les frustracions i són més
conscients de les coses i de les conseqüències dels seus actes. Tenen la sort
de tenir més facilitat a l’hora d’adaptar-se i de construir rutines per aconseguir
els seus objectius. Es podria dir que han guanyat en la loteria genètica.
4.- És fàcil tenir
autocontrol quan s’és ric.
En el cas del famós
test de Walter Mischel sobre les llaminadures (es deixa a una criatura sola amb
una llaminadura i se li diu que si no se la menja, quan torni l’experimentador
n’hi donarà una altra i així després se’n podrà menjar dues, vegeu https://www.youtube.com/watch?v=QX_oy9614HQ) es va poder veure
que les criatures procedents de famílies pobres es resistien menys a menjar-se
immediatament el dolç.
El problema ve del fet
que les persones que han viscut en situacions de carència és més probable que
es centrin en les recompenses immediates que en les que es donen a mig o llarg
termini.
En definitiva, la
investigació continua oberta. El que sembla clar és que hem de deixar de pensar
en l’autocontrol com una qüestió moral i deixar de culpabilitzar a les persones
que no se’n surten. Hauríem de començar a ser seriosos i mirar de trobar
solucions al problema:
· Una de les que sorgeixen amb més
claredat és la de treballar les rutines i els hàbits (Quan i amb qui pots fer
les coses que has de fer? On pots posar el despertador per obligar-te a
aixecar-te? A quina hora i amb quina llista has d’anar a comprar per aconseguir
una compra més sana? Has d’aturar les pantalles per a aconseguir menjar de
manera més lenta?...)
· Una altra, en estudi, és la de fer-nos
més conscients de com el que ens marquem com a objectiu està d’acord amb els
nostres valors (Escriu sobre l’hàbit que vols canviar. Explica, per escrit,
perquè el que vols aconseguir és important per la teva vida. Intenta fer
explícita la relació que tindran els objectius que pots aconseguir amb els
valors que trobes importants a la vida).
· Una altra línia parla d'aconseguir que el que has de fer sigui més agradable. (Mira de fer exercici escoltant música. Fes que
les teves activitats es converteixin també en una font de relacions socials.
Cerca un bon instructor, un apassionat del que t’agradaria que t’agradés...)
Al final, hem de tenir
sempre en compte que l’autocontrol només ens pot fer servei en situacions molt
puntuals.
Bona reflexió!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada