Passa al contingut principal

El mite de l’autocontrol



"prendre decisions requereix molta energia mental. I quantes més decisions ens vegem obligats a prendre, menys capacitat cognitiva ens quedarà per tal de valorar alternatives i prendre bones decisions -fenòmen que els científics coneixen com a "fatiga de la decisió"" Caroline Webb "Cómo tener un buen día"

"Si volem canviar fent gairebé el mateix de sempre (anant als mateixos llocs, amb la mateixa gent), no funcionarà. Hem d’aprendre a posar-nos fàcil el que volem fer i posar-nos difícil el que volem deixar de fer. Això suposa canviar els contextos" https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/01/decidir-dissenyar-fer-la-nostra.html

"Ellen Langer explica que en els diferents contextos en els que ens movem ens acostumem a comportar-nos de maneres concretes. A vegades, per tal de millorar i estar bé, ens hauríem de plantejar, de forma conscient, si aquests hàbits automatitzats són els que realment ens convenen" https://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/06/canviar-de-vida-canviar-dhabits.html







Segons Kentaro Fujita, un estudiós nordamericà de l’autocontrol, els beneficis de retenir-se per evitar caure en temptacions, de lluitar contra un mateix, s’han malentès. De fet, els estudis semblen indicar que usar l’autocontrol per tal d’aconseguir resistir impulsos no funciona a mig termini, inclús pot resultar contraproduent.

Aquesta és la tesi que es presenta en l’article http://www.vox.com/science-and-health/2016/11/3/13486940/self-control-psychology-myth on s’explica que les persones que es considera que tenen més autocontrol curiosament són les que es troben amb menys temptacions en el seu dia a dia. Per què? Si la causa de tenir un estil de vida més saludable i amb menys temptacions no és el seu major autocontrol, quina és doncs?

Sembla que la resposta no està en la capacitat d’autocontrolar-se. De fet, les persones que intenten lluitar més amb els seus impulsos són les que, al final, tenen més problemes amb ells i cauen més vegades en les conductes que han estat intentat evitar. A més, les persones que s’intenten autocontrolar més acaben amb un sentit d’esgotament i amb una gran frustració al veure que no aconsegueixen els seus objectius.

Aquestes qüestions són molt importants per entendre com podem canviar conductes relacionades, per exemple, amb el menjar, l’exercici físic o amb l’estudi. I la resposta no està en intentar-ho amb més força. Sinó que, més aviat, depèn de canviar els hàbits, les rutines. Com indiquen els estudis, les persones que aconsegueixen evitar els pastissos el que fan és no entrar-hi en contacte, no passar per davant de pastisseries, asseure’s lluny dels mostradors, no tenir-ne a casa. En una paraula, el que fan és posar-s’ho fàcil.

En l’article s’assenyalen els següents punts que poden ajudar-nos a trobar el camí del canvi:

1.- Les persones que tenen més autocontrol realment frueixen de les activitats que molts altres troben difícils o desagradables, com per exemple menjar saludable, estudiar o fer exercici físic.
Quan es tracta d’aconseguir objectius, et trobaràs amb menys obstacles si realment són coses que consideres agradables. Si trobes que ho has de fer, però consideres que l’activitat és terrible, veuràs les dificultats en el camí com a grans obstacles que has de superar amb molta força de voluntat i esforç. I, al final, fracassaràs.

2.- Les persones amb autocontrol han après hàbits saludables i millors.
En el 2015, els psicòlegs Brian Galla i Angela Duckworth publicaren un article en el que concloïen que les persones amb més autocontrol també tenien tendència a tenir millors hàbits: feien més exercici físic de forma regular, menjaven de manera més sana, dormien millor i tenien més hàbits d’estudi.
És a dir, la vida de les persones amb més autocontrol estava estructurada de manera que n’havien de fer menys ús. Les persones amb més autocontrol rarament havien de resistir-se a temptacions. Com a vegades comentem en situacions a la consulta, es tracta, al final, de posar-nos les coses més fàcils. I, posar-se la vida fàcil, estructurant bé la nostra vida, és una habilitat. Les persones que aconsegueixen els seus objectius, tendeixen a tenir bones rutines, activitats que es duen a terme a la mateixa hora, normalment el mateix dia de la setmana (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/12/la-importancia-de-les-rutines-i-ii.html  i també, https://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/06/7-habits-per-ser-mes-felicos.html). Rarament, tenen la sensació de fer les coses usant la força de voluntat.

3.- Algunes persones simplement experimenten menys temptacions.
Algunes persones tenen un temperament menys impulsiu, toleren millor les frustracions i són més conscients de les coses i de les conseqüències dels seus actes. Tenen la sort de tenir més facilitat a l’hora d’adaptar-se i de construir rutines per aconseguir els seus objectius. Es podria dir que han guanyat en la loteria genètica.

4.- És fàcil tenir autocontrol quan s’és ric.
En el cas del famós test de Walter Mischel sobre les llaminadures (es deixa a una criatura sola amb una llaminadura i se li diu que si no se la menja, quan torni l’experimentador n’hi donarà una altra i així després se’n podrà menjar dues, vegeu https://www.youtube.com/watch?v=QX_oy9614HQ) es va poder veure que les criatures procedents de famílies pobres es resistien menys a menjar-se immediatament el dolç.
El problema ve del fet que les persones que han viscut en situacions de carència és més probable que es centrin en les recompenses immediates que en les que es donen a mig o llarg termini.

En definitiva, la investigació continua oberta. El que sembla clar és que hem de deixar de pensar en l’autocontrol com una qüestió moral i deixar de culpabilitzar a les persones que no se’n surten. Hauríem de començar a ser seriosos i mirar de trobar solucions al problema:

·  Una de les que sorgeixen amb més claredat és la de treballar les rutines i els hàbits (Quan i amb qui pots fer les coses que has de fer? On pots posar el despertador per obligar-te a aixecar-te? A quina hora i amb quina llista has d’anar a comprar per aconseguir una compra més sana? Has d’aturar les pantalles per a aconseguir menjar de manera més lenta?...
·   Una altra, en estudi, és la de fer-nos més conscients de com el que ens marquem com a objectiu està d’acord amb els nostres valors (Escriu sobre l’hàbit que vols canviar. Explica, per escrit, perquè el que vols aconseguir és important per la teva vida. Intenta fer explícita la relació que tindran els objectius que pots aconseguir amb els valors que trobes importants a la vida).
·     Una altra línia parla d'aconseguir  que el que has de fer sigui més agradable. (Mira de fer exercici escoltant música. Fes que les teves activitats es converteixin també en una font de relacions socials. Cerca un bon instructor, un apassionat del que t’agradaria que t’agradés...)

Al final, hem de tenir sempre en compte que l’autocontrol només ens pot fer servei en situacions molt puntuals.

Bona reflexió!


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva .

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una gran distància, i una es

Estimat Kiko, avui en faig 60...

  “Quan vas néixer, jo era una nina petita superada pel caos de tenir una mare que havia tingut tres fills en tres anys... I no volia més caos. Jo creia que el que necessitava era ordre, tranquil·litat; però ara, en privat, he de dir que la vida em va donar una cosa que jo no sabia que seria part de la meva marca personal: haver de lidiar amb un germà petit ple d’ocurrències forassenyades i absurdes que es van convertir en dinàmiques que, en moltes ocasions, m’han salvat la vida, com a mínim l’emocional...” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/08/avui-en-faig-58-estimat-kiko.html   “Diuen que som les nostres històries, les que contem als altres i, sobretot, les que ens contem a nosaltres mateixos. I, en aquestes, històries, mentre jo sigui jo, mentre les meves neurones encara connectin (sí, en tinc més d’una, senyor!), sempre hi tindràs un paper important. La teva mort, però sobretot la teva vida, es colaran per les anècdotes de la meva infància, pel relat del que ens d