Les bases científiques de com funciona el Ioga

“Encara que sigui necessària una investigació més rigorosament dissenyada i a més gran escala, els estudis indiquen que la pràctica del Ioga ajuda en el tractament de la depressió i de l’ansietat (en múltiples metaanàlisis), a gestionar l’estrès i a augmentar el benestar dels supervivents de càncer. La investigació indica que la pràctica ajuda als músics joves a entrar en estats de flux, a dones de més de 55 a experimentar transcendència davant la quotidianitat i els residents en ashram assoleixen “un canvi radical en la consciència del tipus que moltes persones experimenten només quan usen drogues psicoactives”” http://nymag.com/scienceofus/2016/09/the-scientific-basis-of-how-yoga-works.html?mid=twitter-share-scienceofus

En un article de revisió de l’any passat s’intenten definir els elements actius en la pràctica del Ioga, per tal de poder fer una anàlisi científica que permeti veure com actuen sobre el cos i la ment de les persones que ho practiquen (vegeu http://journal.frontiersin.org/article/10.3389/fnhum.2015.00235/full ). Les anomenades pràctiques basades en el Ioga impliquen una combinació de postures o seqüències de moviment, la regulació conscient de la respiració i vàries tècniques de millora del focus d’atenció.

En el context dels textos clàssics de la tradició del Ioga, els diferents components de la seva pràctica es coneixen com a “asana”, “pranayama” i “samyamas” i fan referència, respectivament, a les pràctiques de postures, de respiració i de meditació. L’objectiu final és el de dirigir i refinar el “prana” (energia o força vital) per tal d’arribar a un estat de “samadhi” (un estat evolucionat de l’esperit humà sovint citat com a de consciència pura). En l’article, els autors proposen una definició secular i operacionalitzada que pugui ser útil per tal de poder-hi aplicar la metodologia científica. Per això intenten diferenciar entre les pràctiques de moviment, respiració i de tècniques de control d’atenció que s’intenten practicar amb l’objectiu d’optimitzar la salut, promoure la reducció d’estrès i augmentar l’autoregulació fisiològica i emocional, des d’una perspectiva preventiva i, també, de tractament.

Les pràctiques de moviment tenen, de manera potencial, importants implicacions terapèutiques en forma de beneficis físics i fisiològics, augment de la consciència interoceptiva i propioceptiva i proporcionen un context d’entrenament de l’atenció. La totalitat d’aquests elements situa al Ioga en un lloc privilegiat respecte a altres formes d’exercici físic:

·        La part que fa referència a les postures millora el marge de mobilitat, la força i la flexibilitat.

·        Les seqüències dinàmiques de moviments es solen executar d’una manera lenta, rítmica i simètrica amb una respiració sincronitzada, de manera que es genera un flux entre una posició i la següent. La càrrega sobre les articulacions es fa a un nivell submàxim i s’ha suggerit que això seria beneficiós per la remodelació òssia i la osteogènesi.

·        Les activacions de la musculatura interna, sobretot a nivell del sòl de la pelvis, de la musculatura abdominal inferior i del coll (“bandhas”), ajuden en les pràctiques de la respiració i faciliten el manteniment de la musculatura interna mentre es van canviant les postures.

·        El Ioga inclou moviments coordinats d’intensitat moderada, de manera que es treballa l’equilibri, la coordinació i la consciència de la posició del cos en l’espai. S’emfatitzen les alineacions corporals, la fluïdesa de moviments i el perfeccionament en el manteniment de les posicions. S’ha proposat que tots aquests elements, en contrast amb altres pràctiques físiques, en lloc de potenciar l’activitat del sistema nerviós simpàtic (“l’accelerador”, el mantenidor de la resposta d’alarma, vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/11/el-sistema-dalarma.html), beneficiaria l’acció del parasimpàtic (“l’estabilitzador”, el mantenidor de les funcions de recuperació corporal). Així, en el fons, la pràctica del Ioga promouria la regulació de l’estrès.

·        En la majoria d’estils de Ioga la pràctica de postures també té l’objectiu d’expandir el marge de moviments. Això es fa treballant els moviments de manera coordinada amb la respiració. Els autors hipotetitzen que amb aquest tipus de pràctica es produeix una reducció de l’evitació, abordant els límits i els bloquejos. Aquest afrontament es podria generalitzar a altres conductes i, així, millorar la flexibilitat psicològica.

·        El fet que en la pràctica del Ioga es centri l’atenció en sensacions interoceptives, propioceptives, cinestèsiques i espacials per tal d’usar aquesta informació per ajustar els propis moviments genera una millora en els practicants pel que fa a la consciència d’aquestes sensacions corporals. Aquesta millora en l’autoconsciència dels estats corporals interns genera més possibilitats de gestió per part de la persona. A més, si tenim en compte les aportacions d’Antonio Damasio (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2011/11/motivacio-i-necessitats-basiques.html), aquesta autoconsciència és essencial en el maneig de processos cognitius, emocionals i interpersonals. La integració de més informació a l’hora de gestionar la interacció amb el món exterior ens possibilita una millora global a l’hora de prendre decisions de qualsevol tipus.

·        Per últim, els moviments en la pràctica del Ioga cerquen aconseguir un to muscular equilibrat, un estat d’eutonia. Les postures d’alta tensió muscular es barregen amb postures hipotòniques (de relaxació), amb l’objectiu general de generar un estat d’eutonia.

Continuarà...