Estimat Kiko, avui en faig 60...

 

“Quan vas néixer, jo era una nina petita superada pel caos de tenir una mare que havia tingut tres fills en tres anys... I no volia més caos. Jo creia que el que necessitava era ordre, tranquil·litat; però ara, en privat, he de dir que la vida em va donar una cosa que jo no sabia que seria part de la meva marca personal: haver de lidiar amb un germà petit ple d’ocurrències forassenyades i absurdes que es van convertir en dinàmiques que, en moltes ocasions, m’han salvat la vida, com a mínim l’emocional...”

https://benestaremocional.blogspot.com/2022/08/avui-en-faig-58-estimat-kiko.html

 

“Diuen que som les nostres històries, les que contem als altres i, sobretot, les que ens contem a nosaltres mateixos. I, en aquestes, històries, mentre jo sigui jo, mentre les meves neurones encara connectin (sí, en tinc més d’una, senyor!), sempre hi tindràs un paper important. La teva mort, però sobretot la teva vida, es colaran per les anècdotes de la meva infància, pel relat del que ens definia com a família, pel que m´ha condicionat com a persona, pels moments que van generar el meu rol de cuidadora, de germana, de persona, de confident...”

https://benestaremocional.blogspot.com/2023/08/estimat-kiko-avui-en-faig-59.html

 

 

 

 

 

 

 

 Estimat Kiko,

Avui en faig seixanta.

I tu no hi ets.

Vas morir-te sense avisar i ara no hi ets.

No entra en el cap que el teu germà petit no hi sigui a mesura que tornes gran.

 

Estimat Kiko,

Si hi fossis, faria una espècie de llista de recomanacions sobre com travessar aquesta situació... Una llista de seixanta coses que has de tenir en compte i que tu, si hi fossis, no sabries, encara...

 

Estimat Kiko,

La vida és estranya.

La vida et sorprèn.

Però s’ha de celebrar, inclús enmig de la fosca.

Quan penses que ja no pots sentir més dolor, ho fas i ho superes.

Quan penses que no pots estimar més, connectes i sents una ressonància positiva que et lliga en cos i ànima a una altra persona.

Quan penses que ja ho has entès, la cosa es destarota i has de posar-te les piles.

Quan trobes que ja coneixes la part fosca, passa alguna cosa que fa que la travessa torni a començar i en tornes a sortir.

 

Estimat Kiko,

Des que vas morir-te, el meu aniversari mai ha sigut el mateix.

Te’n recordes de tota la moguda de celebracions? Caramulls de personal allà, intentant fer festa per recordar la sort que teníem. I sí. Havíem tingut molta sort.

Bé, ara que en faig seixanta i que no sé massa bé com ho he de fer per celebrar aquesta festa agredolça, he de confessar-te que sí, que a pesar de tot he de dir que he tingut sort.

La sort de que m’estimessis, m’esperonessis, m’abracessis, m’empipessis...

La sort de tenir un germà trambòlic que m’incomodava, que me molestava, però que, al mateix temps, em feia sentir viva, especial, gran i bona germana...

 

Estimat Kiko,

Esperaré a fer festa grossa. Ja sé que això no acaba de ser una bona idea, tenint en compte la nostra història (morim els més joves i queden els més grans, a casa... És com un avís de que la propera puc ser jo...).

Esperaré a fer una festa grossa que quedi lligada a la celebració de la teva vida. No puc fer altra cosa. Vau tenir la brillant idea de morir-vos tots dos lligant les dates al meu aniversari...

 

Estimat Kiko,

Sí, som vella, i estic feliç d’estar aquí.

Però t’enyor.

Enyor totes les coses que van anar-se’n amb tu.

I ara visc amb la presència de la teva absència...

 

 

Una abraçada d’aquelles d’os que donaves...