“Frank Baum [l’autor de “El meravellós mag d’Oz”] s’hi va apropar més quan va enviar als seus personatges a la recerca de cors, cervells, coratge i llars, sense parlar del que van trobar pel camí: amics. Aquestes coses realment fan que les nostres vides siguin diferents, millors i més felices”
“l’amor, com la pena, té les propietats d’un líquid: flueix i ho amara tot”
Kathryn Schulz “Una estela salvaje”
Estimat Guillem,
Avui que ens fas 61 jo estic celebrant, també, la sort de trobar-te…
“...només hi ha dues maneres de trobar alguna cosa. La primera és gràcies a la recuperació, quan trobem alguna cosa que estava perduda. La segona és a través del descobriment, quan trobem el que mai havíem vist abans”
diu Kathryn Schulz al seu llibre “Una estela salvaje”.
Tu vas ser un descobriment.
“... tota història d’amor és la crònica d’una troballa, la història íntima d’un descobriment extraordinari.”
La troballa es va fer evident per la connexió, per la fluïdesa de la comunicació... Inclús molt abans que el descobriment fos, finalment, una història d’amor.
A mesura que vam anar compartint temps, va quedar clar a dintre del meu cap que, tal vegada el destí no m’ajudaria, però que podíem construir una relació basada en fer créixer el que teníem i en créixer nosaltres mateixos. No sé com estava tan segura. Ho tenia clar des de que vam anar parlant, fent un polo de llimona o jugant a la màquina del bar...
Com algú pot trobar una cosa així? Moltes vegades descartem l’opció abans que pugui existir, pensant que la persona no és el que cerquem. El nostre mapa intern té unes altres coordenades marcades i no veiem l’opció que tenim al davant...
Així, quan ens topem amb la connexió que no esperàvem, comencem a tenir la sensació de sort, de destí, de predestinació. Aquesta era la meva sensació quan vam començar a sortir, ara ja fa quaranta anys. Com explica Schulz, “És una característica curiosa del funcionament humà que com més improbable és un esdeveniment, més sentim que ens estava predestinat.”
Sempre vas dir-me que la relació que havíem creat estava basada en la sort d’haver-nos trobat i jo me resistia en aquesta explicació perquè llavors sentia que estàvem predestinats, que no podia ser d’una altra manera.
Tanmateix, en paraules de Schulz, la vida m’havia regalat una cosa esplèndida que no esperava, que no havia demanat i que no necessàriament mereixia...
“El missatge que ens donen els mitjans de comunicació és que el coneixement priva a l’amor de la seva fascinació. Però en realitat, argumenta hooks [bell hooks, vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2016/07/la-veritat-sobre-lamor.html) el coneixement -una visió profunda, íntima i a vegades difícil d’aconseguir tant de tu mateixa com de la teva parella- és un element essencial de l’amor”.
Compartir la vida no ha fet més que fer més gran l’amor. Saber més coses no ha fet minvar la curiositat, ni tan sols s’ha perdut l’element sorpresa. Les coses que dius a vegades són com una cançó compartida; però, d’altres, són una melodia nova, plena de variacions que no deixen d’admirar-me...
Com a resultat de tot això, la meva mirada s’ha anat enriquint amb els detalls de les teves observacions (aquell conillet que corre, aquella floreta que és un prodigi de la bellesa, aquell ocell que planeja i baixa de cop cap a terra...). El teu humor negre ha contaminat moltes situacions que, d’altra manera, haguessin estat simplement dramàtiques. La teva mirada m’ha fet veure’m capaç de fer coses que jo no me veia fent.
Parafrasejant a Schulz,
“[és] meravellós estar en el món amb tu, mirar-lo en la teva companyia i veure el que tu veus”
Molts d’anys, estimat!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada