La veritat sobre l’amor

“És més fàcil parlar sobre pèrdua que parlar sobre amor. És més fàcil descriure el dolor per l’absència de l’amor que parlar de la seva presència i del seu significat en les nostres vides” bell books “all about love”

“L’amor és com es fa l’amor. L’amor és un acte de voluntat –és a dir, suposa una intenció i una acció. La voluntat suposa elecció. No tenim amor. Triem estimar.” Scott Peck “The Road Less Traveled”

“Un dels més importants mites socials que s’han de desbancar si el que volem es convertir-nos en una cultura més amorosa és el que ensenya als pares que l’abús i la negligència poden coexistir amb l’amor. L’abús i la negligència neguen l’amor.(...) Els pares amorosos treballen àrduament per tal d’aprendre a disciplinar sense castigar. Això no significa que no castiguin mai, però quan ho fan trien càstigs com el temps-fora o la retirada de privilegis. Es centren en ensenyar als nens com auto-disciplinar-se i com assumir la responsabilitat per les seves accions.”

 

“L’amor és com es fa, i és la nostra responsabilitat donar amor als nens. Quan estimem als nens reconeixem en cada acció que fem que no són de la nostra propietat, que tenen els seus drets –que nosaltres respectem i resguardem els seus drets. Sense justícia no hi pot haver amor.”

“Quan escoltem els pensaments, les creences i els sentiments d’una altra persona, passa a ser més difícil projectar sobre ella les nostres percepcions sobre qui són. Passa a ser més difícil manipular-les”

“Quan veiem l’amor com una combinació de confiança, compromís, cura, respecte, coneixement i responsabilitat, podem treballar per tal de desenvolupar aquestes qualitats o, si aquestes ja formen part del que som, podem aprendre a estendre-les més enllà de nosaltres mateixos”

bell books “all about love”

Els dos problemes que ens fan la vida més difícil vénen de dos àrees: una la de les relacions personals i l’altra la de la regulació emocional. La regulació emocional té a veure directament amb la capacitat per a identificar i gestionar les pròpies emocions. Les dificultats en aquesta dimensió poden portar-nos al malestar emocional i al terreny de les anomenades malalties mentals. En aquest cas, ens veuríem abocats al patiment causat pel dolor natural davant les decepcions i les pèrdues que comporta, irremeiablement, el fet de viure.

Les relacions personals sabem que, a part de donar-nos literalment vida, també ens posen en situacions que hem d’afrontar per tal de poder-nos-en sortir amb una certa dignitat. L’amor que prové de les relacions personals és la major font de creixement emocional, de salut mental i física i de longevitat (vegeu https://www.ted.com/talks/robert_waldinger_what_makes_a_good_life_lessons_from_the_longest_study_on_happiness). Però, què és l’amor? Per què són tan difícils les relacions? (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/07/per-que-es-tan-dificil-entendrens.html) Podem dir que algú que es sent vinculat a nosaltres i té bona intenció cap a nosaltres ens estima? És el mateix sentir-se responsable d’una relació que estimar a la persona que forma part d’aquesta relació?

Bell books, una de les assagistes afroamericanes més significatives de finals del segle passat, ens proposa en el seu llibre “all about love” trobar un model que ens permeti aprendre a estimar. La nostra societat, explica books, no té clar quina és la manera d’ensenyar a estimar. En general, tractem l’amor com a substantiu, com a nom, quan, segons aquesta autora, hauríem de tenir en compte que es tracta d’un verb, carregat d’accions i de responsabilitats. Com podríem aconseguir articular els seus elements per tal que la seva presència es pogués sentir arreu de la nostra cultura?

Per estimar veritablement, explica books, hauríem d’aprendre a mesclar una sèrie d’ingredients: cura, afecte, reconeixement, respecte, compromís i confiança, a part d’una comunicació honesta i oberta. Estimar no s’ha de confondre amb el sentiment de sentir-nos atrets per algú. Com recorda books, en moltes ocasions, persones que diuen estimar-nos ens fan mal o ens tracten malament. Això, en el sentit estricte de la paraula, NO és amor.

Hem d’entendre l’amor com a la voluntat de nodrir-nos mútuament en el procés de creixement espiritual. L’amor no pot coexistir amb l’abús, MAI. No hi pot haver amor en un context d’injustícia. Quan deixem de ser amables i considerats amb l’altre persona, estem incomplint els requisits que ens posa l’amor veritable. Quan castiguem els altres amb cruesa, estem incomplint els requisits que ens posa l’amor veritable. La frase “ho faig pel teu bé, perquè t’estim”, dita enmig de la tensió generada per una discussió calenta, no és certa mai.

“Un dels més importants mites socials que s’han de desbancar si el que volem es convertir-nos en una cultura més amorosa és el que ensenya als pares que l’abús i la negligència poden coexistir amb l’amor. L’abús i la negligència neguen l’amor.” Aquesta línia de pensament està en consonància amb el que diuen els darrers estudis sobre l’educació i el benestar emocional dels fills i de les famílies (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/09/12.html). Explica books: “Els pares amorosos treballen àrduament per tal d’aprendre a disciplinar sense castigar. Això no significa que no castiguin mai, però quan ho fan trien càstigs com el temps-fora o la retirada de privilegis. Es centren en ensenyar als nens com auto-disciplinar-se i com assumir la responsabilitat per les seves accions.”

L’amor s’expressa en els fets, no en les paraules. Si els fets suposen una interacció hostil, el que quedarà en l’aire, en l’espai compartit, serà l’hostilitat, no la intenció de disciplinar o de comunicar un desacord. Tal vegada, com a persones que creuen estimar, sentirem que tenim cura i que mostrem afecte cap als altres, que estem assumint el nostre compromís. Però sense reconeixement i respecte, la possibilitat d’una comunicació honesta i oberta haurà desaparegut. La confiança en l’espai compartit estarà en perill. I, així, l’amor veritable haurà deixat de ser possible.

Per tant, necessitem valorar les nostres relacions amoroses en relació a aquests paràmetres. Hi trobem cura, afecte, reconeixement, respecte, compromís i confiança, a part d’una comunicació honesta i oberta?

Bona reflexió!