Louis Cozolino en el
seu llibre “Why Therapy Works” explica que entre les persones que el consulten
s’hi troben el que ell qualifica d’aspirants a alfes, persones que tenen les
capacitats necessàries per tal de liderar projectes, però que el seu sistema d’alarma
és molt sensible a les situacions de conflicte, a les novetats i als problemes.
Cozolino creu, però, que és possible gràcies a l’entrenament de les nostres
ments transcendir o canviar el nostre cervell, aprendre a respondre en lloc de
reaccionar.
Es tractaria, en primer
lloc, d’ajudar a la persona en qüestió a concretar una imatge del que vol
arribar a ser. Es tracta d’explorar la seva visió de la vida i a crear una
llista de les característiques de lideratge que volen consolidar per tal d’aconseguir
els seus objectius. En segon lloc, s’hauria d’explorar quina és la història que
la persona conta sobre ella mateixa. Els aspirants a alfes han de ser
conscients de que, en moltes ocasions, les històries que es conten a ells
mateixos contenen i perpetuen infravaloracions sobre les seves capacitats. Es
tracta de reescriure la seva història de vida, generant una altra perspectiva
més realista . En tercer lloc, l’activació del sistema d’alarma (el sistema que s'activa davant el que interpretem com a una amenaça) s’ha d’entendre
com l’activació d’un senyal que s’ha de reconsiderar com un senyal de que s’ha
de seguir endavant. La valentia no és la manca de por, sinó la fortalesa de
seguir endavant a pesar de la por.
Els aspirants a alfes
han d’anar repassant les qualitats necessàries per a complir el seu paper de
líder:
1.- Han de confiar en
ells mateixos tal com ho fan els alfes. Aquesta confiança permet estar oberts
als reptes i assumir la responsabilitat d’afrontar els riscos.
2.- Han d’assumir les
conseqüències dels resultats obtinguts. Això suposa ser decidits, però no
deixar de tenir en compte els perills. En cas de fracàs, han d’utilitzar l’experiència
com a aprenentatge significatiu aplicable a futures situacions.
3.- No han de tenir por
al fracàs. Els obstacles han d’aprendre a veure’s com a reptes, com a maneres d’expandir
les habilitats per a resoldre problemes. Els fracassos són un prerequisit per a
l’èxit. Les debilitats ho deixen de ser en el moment que les acceptem i mirem
de superar-les.
4.- Han de tenir i
mantenir el seu propi criteri. Els líders han de ser capaços de mantenir el seu
propi criteri sobre els problemes per tal de poder generar idees noves per a
oferir al grup. No poden anar “mirant de quedar bé” o de conservar el poder. Un
líder ha de ser coherent amb els seus valors i, aquests, han de ser els seus
elements de criteri a l’hora de prendre una decisió. Han de tenir en compte les
crítiques, però han de ser capaços de veure-les amb perspectiva. No han de
prendre’s les crítiques com a personals; per a un líder, els desacords formen
part del que passa quan estàs al davant d’un grup, intentant generar una nova
visió, intentant arribar a noves metes.
5.- Han de ser capaços
de regular les pròpies emocions. La gent
que escridassa i perd el control no actuen com a alfes naturals. Els
pseudoalfes malinterpreten les agressions com a mesures de poder, quan realment
són el contrari (pèrdues de control). Han d’aprendre a respirar per tal de
recuperar el control en els moments de tensió; així, arribaran a la calma i a
ser efectius davant la pressió del moment. Han d’usar una parla lenta, suau i
ferma.
6.- Han de marcar les
metes i elaborar els plans per a aconseguir-les. S’ha de tenir en ment una
visió del que és millor per al grup. S’ha de tenir clar que no s’aconsegueix
res important sense una combinació de visió i treball dur. Els plans marquen el
tempo i els recursos necessaris per tal de poder avançar cap a la meta.
7.- Han d’entendre i
saber aplicar el poder de les paraules. Les històries són una de les maneres
més antigues per tal de guiar la conducta d’un grup. S’ha de saber usar el
poder de les històries. S’hi ha de saber introduir humor. No es tracta mai de
parlar més fort; no fa falta. De fet, és important escoltar i, al mateix temps,
saber convèncer de la necessitat d’escoltar. Han d’aprendre a parlar menys
comunicant més.
8.- Han d’acceptar la
pròpia vulnerabilitat. Els alfes no tenen por d’afrontar els seus errors i, per
això, saben aprofitar les lliçons de les seves equivocacions. Els aspirants a alfes
han de saber cedir el lloc quan es troben en problemes en els que altres
persones són més hàbils per a trobar les respostes. Els aspirants a alfes han
de ser capaços d’experimentar la llibertat que dóna l’acceptació de la
vulnerabilitat. Ningú és perfecte.
9.- Han d’aprendre a
seleccionar els companys de manera conscient. Es tracta d’aprendre a escoltar
el cor i el cap a l’hora de decidir amb qui compartir el temps i la vida. Es
tracta d’exigir respecte i de deixar de banda les persones que amenacen o
agredeixen quan es senten insegures.
10.- No han de tenir
por de quedar sols o d’estar tranquils. Ser un alfa suposa tenir la capacitat d’estar
sol i aprofitar-ho per tal d’explorar els propis recursos. Hi ha un món
interior en el que es pot trobar la pau, la serenitat i la confiança. És un
lloc de tranquil·litat en el que es pot pensar sobre la vida i les pròpies
decisions.
Si rellegiu totes les
condicions, veureu que si obviem que es tracta d’aconseguir el lideratge d’un
grup, es poden aplicar perfectament com si es tractés d’aconseguir el control
sobre la pròpia vida. I això és el que proposo: Sigues l’alfa de la teva pròpia
vida!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada