“Imagina que vas a un lloc i que sempre et reben amb un somriure i et demanen com estàs. Imagina que t’aconsellen sobre articles que van més barats o que et regalen la llimona que has comprat. El teu cos ho sap i quan hi entres et relaxes i somrius. A més, te n’adones que ja no només és ella, na Conxa, sinó que està creant una escola de persones amables que t’atenen sempre amb un somriure i un bon dia.” https://benestaremocional.blogspot.com/2019/06/trobeu-la-vostra-conxa.html
Avui na Conxa es jubila.
Estimada Conxa,
Estem molt contents per tu, però, encara que no ho creguis, pensarem molt en tu i t’enyorarem.
Enyorarem el teu “bon dia”, la teva conversa, les teves rialles... Trobar-se amb tu és una garantia de tenir una interacció agradable.
Ja fa 5 anys que vaig escriure que ocupes un lloc destacat en la llista de les persones amables que me vaig topant en el meu dia a dia (https://benestaremocional.blogspot.com/2019/06/trobeu-la-vostra-conxa.html). I, en aquest temps, no ha canviat res. Ens hem fet més grans, però la teva vena hospitalària segueix fluint, amb humor, amb una alegria de fons que es contagia als que van passant per caixa...
Ja sé que els que queden a la botiga han après la lliçó. Sé que en Xavi i na Xisca són els hereus de la teva manera de fer i que n’Eulàlia i les altres són molt agudes. Però, que vols que te digui, ets l’original...
Conxa, esper que tinguis tot el temps i tot el descans que et mereixes després de tants d’anys. Esper que disfrutis de la teva neta, de les teves coses, de poder anar més tranquil·la...
Tanmateix, després de tants anys de veure’t molts dies i de sentir que entrar a la botiga i veure’t ens fa somriure sense voler, t’enyorarem.
I, com escrivia fa 5 anys,
“vull donar les gràcies a na Conxa i a totes aquelles persones que amb un somriure i amb comentaris amables fan possible tantes ressonàncies positives i una vida més agradable. Sé que molta gent no entén que això sigui massa important, que menystenen l’amabilitat i que suposen que pots deixar-la de banda quan no et trobes massa bé; però la veritat és que si no li donem importància, acabem per deixar-nos dur per les molèsties i els problemes quotidians, fins al punt de que ens engoleixen i renunciem sense saber-ho a crear petits moments de complicitat que ens donen aire per seguir endavant.”
Moltes gràcies per tot, Conxa.
Una abraçada
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada