“Un amic coneix els nostres defectes i zones obscures, però queda al nostre costat, company més de les nostres vulnerabilitats que dels nostres triomfs, inclús quan ens trobem sota l’estranya il·lusió de no necessitar-lo. La veritable amistat és una benedicció precisament perquè la seva fórmula elemental és descoberta una i una altra vegada a través de la comprensió i de la compassió.”
“L’AMISTAT és un mirall de la presència i un recordatori del perdó. L’amistat no només ens ajuda a veure’ns a nosaltres mateixos amb uns altres ulls, sinó que no pot mantenir-se amb els anys sense que l’altre ens hagi perdonat repetidament per les nostres equivocacions i nosaltres ho haguem fet per les seves”
David Whyte “La belleza oculta de las palabras cotidianas”
“la prova màxima d’intimitat és quan pots dir “jo no et necessit; simplement, t’estim i vull que hi siguis a la meva vida”. Quan sents això per algú, hi has de dedicar temps.“
https://benestaremocional.blogspot.com/2024/01/el-valor-de-lamistat.html
Estimada Eulari,
Ara ja fa uns 45 anys que vam començar un camí. I, avui que en fas 60, voldria celebrar que encara som aquí, “a pesar dels meus defectes i les meves zones obscures”…
Estimada Eulari,
Va ser una sort que el cap d’estudis del Mossèn Alcover fes aquella llista tan estranya i ens posés a tu, a mi i a cinc nines més, amb trenta nins, en un 2n de Batxiller. Va ser una sort conèixer-te i començar a compartir rialles, confidències i lletres de cançons…
Va entrar llum. Aquella sensació que tens a l’adolescència quan veus que hi ha algú per compartir coses que, abans, senties que només eren teves. Te’n recordes dels poemes que vam intercanviar? I de la sensació de totes les coses que no havíem compartit abans amb ningú?
Va ser una sort coincidir. Sortíem de dos móns diferents, però teníem en comú moltes ganes de viure, de conèixer, d’aprendre, de connectar…
Estimada Eulari,
Aquesta carta és una celebració de l’amistat, de les persones especials, de les forces de la naturalesa, del compromís…
Aquesta carta és un cant a la teva intel·ligència, la teva extroversió, la teva curiositat, la teva capacitat per connectar amb gent molt diferent… Sempre t’he dit que la gent que ha coincidit amb tu no acaben de saber la sort que han tingut. Tens un perfil especial, ple de destreses que s’alimenten d’àmbits tan diferents com el clínic, l’educatiu, la gestió… Sempre has sigut una gran professional.
Aquesta carta, a més, és una celebració del teu paper com a connectora. Ja saps que jo som més aviat introvertida, per això, l’enriquiment de les teves mogudes em va canviar la vida, va posar-me reptes que jo no havia cercat i va fer que compartíssim coses que ara només puc celebrar.
Estimada Eulari,
Aquesta és una carta d’agraïment.
La nostra amistat, com diu David Whyte, ha sigut un continu redescobriment, un regal, una sort, un privilegi…
M’agradaria tenir la capacitat per descriure i agrair-te les rialles, plorades, xerrades, discussions, confidències, sessions d’estudi…
La vida.
Tota una vida que ha sigut molt millor gràcies a tu.
Estimada Eulari,
Moltes gràcies de tot cor.
I molts d’anys!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada