Ser bones persones en el joc de la vida...

"Al contrari que el cinisme, l'esperança es guanya amb esforç, ens fa demandes i sovint ens fa sentir com si fóssim al lloc més indefens i solitari de la Terra. L'esperança no és una posició neutra. És una lluita. És l'emoció guerrera que pot guanyar al cinisme. Cada acte de redempció o d'amor, per molt petit que sigui... deixa el dimoni al seu forat. Cada acte de redempció o d'amor recorda al món que val la pena creure-hi."

Nick Cave

 

“Fa milers d’anys, en una ciutat de Grècia anomenada Delfos, unes persones van construir un temple (...) [i] en una columna van gravar un parell de frases per tal de dir-los als seus fills, nets i renets, amb les menys paraules possibles, com dur a terme la gairebé impossible tasca de viure una bona vida a la Terra. Vet aquí el que van escriure:

 

Coneix-te a tu mateix

[qui ets, si has pres bones decisions, què valores, què t’importa, compren la teva integritat i viu de manera conseqüent amb ella]

i

Res en excés

[tots els “masses” són dolents; en algun punt entremig, en tota virtut que tinguis o en tota acció que emprenguis, hi ha la quantitat adequada i la teva missió és trobar-la]”

 

Michael Schur, “Cómo ser perfecto”

 

 

 

 

 

 

 

“Imagineu-vos que la vida aquí als EUA, o de fet, pràcticament a qualsevol part del món occidental, és un joc de rol massiu, com World of Warcraft, encara que terriblement quotidià, on la majoria de les missions impliquen  aconseguir diners, telèfons mòbils i donuts, encara que no sempre al mateix temps. Posem per cas que es diu El Món Real. Heu instal·lat “The Real World” al vostre ordinador i esteu a punt de començar a jugar, però primer aneu a la pestanya de configuració per posar les vostres claus, jugar amb els vostres valors predeterminats i triar la configuració de dificultat per al joc. Està clar?

 

D'acord: al joc de rol conegut com “The Real World”, "Home Blanc Heterosexual" és la configuració de dificultat més baixa que hi ha.

 

Això vol dir que [si has triat aquesta configuració, Home Blanc Heterosexual] els comportaments predeterminats de gairebé tots els personatges que no són jugadors del joc et resulten més fàcils del que ho serien d'una altra manera. Les barreres predeterminades per completar les missions són més baixes. Els llindars de pujada de nivell arriben més ràpidament. Obtens automàticament l'entrada a algunes parts del mapa per a les quals altres han de lluitar. El joc és més fàcil de jugar, de manera predeterminada, i quan necessites ajuda és més fàcil d'obtenir.”

 

Així començava un dels articles més referenciats del blog de John Scalzi (vegeu https://whatever.scalzi.com/2012/05/15/straight-white-male-the-lowest-difficulty-setting-there-is/ ). El seu objectiu era fer palès, sense usar la paraula “privilegi”, el fet que els homes blancs hererosexuals tenen, d’entrada, tota una sèrie d’oportunitats úniques a l’hora de jugar al joc de la vida.

Qualsevol altra configuració de partida, suposarà més dificultat, més barreres a traspassar, més problemes per pujar de nivell i per accedir a diverses parts del mapa i més dificultats a l’hora d’accedir a determinades ajudes. És a dir, en el joc de la vida, si ets dona o transsexual, tens un color de pell que no sigui considerat “blanc” i la teva orientació sexual no és heterosexual, tens assegurada una configuració que suposa jugar amb una sèrie d’entrebancs assignats de sèrie. I, no hem parlat de la classe socioeconòmica, que també té el seu què i, en cas que sigui alta, dona una sèrie de claus d’entrada a, sí, tota una sèrie de privilegis que et col·loquen millor per aconseguir més opcions de joc.

“Després de tota un sèrie de segles d’història, desenvolupament socioeconòmic, racisme, prejudicis de gènere i concentració de poder i capital, dues persones nascudes més o menys en el mateix lloc i al mateix temps tal vegada afrontin a la seva vida obstacles molt diferents”, explica Michael Schur en el seu llibre “Cómo ser perfecto”.

En el seu camí cap a viure una vida ètica, prenent bones decisions, es troba amb el dilema de la responsabilitat. No tothom ho té tan bé com ell, pensa. I enumera la seva immunitat garantida (pel fet aleatori de ser qui és i haver nascut on ha nascut) davant tota una sèrie de malalties socials:

“racisme, sexisme, misogínia, fam, pobresa, escoles infradotades de mala qualitat, guerra (en el meu país), falta d’aigua potable, falta d’assistència mèdica”

Si Schur jugués al “The Real World”, la seva configuració, gràcies al fet de ser home blanc heterosexual i de classe mitjana/alta en una societat occidental, li donaria tota una sèrie de facilitats per aconseguir molts de guanys i col·locar als seus fills en un entorn privilegiat semblant.

Schur és conscient dels seus privilegis i de com aquests NO són èticament justificables. I, per això, considera que té una responsabilitat major a l’hora d’ajudar als que no han tingut tanta sort com ell i al planeta en general.

La seva revisió de la filosofia moral acaba amb una carta als seus fills per donar-los una sèrie d’eines per aconseguir viure una bona vida, en el sentit aristotèlic, una vida virtuosa.

1.- “Sou persones a la Terra. Aquí no esteu soles, el què significa que a les altres persones del planeta les hi deveu determinades coses. El que les deveu, més o menys, és viure d’acord amb normes que elles no rebutjarien qualificant-les d’injustes (suposant que són persones decents i raonables). (...) [Si heu de prendre una determinada decisió, demaneu-vos si és justa. Si no esteu segurs, demaneu ajuda a altres persones per tal de poder decidir millor] Si creieu que aquestes persones podrien rebutjar de manera raonable la vostra idea sobre què s’ha de fer, tal vegada és millor que no fer-ho.”

2.- “Abans de res podeu pensar: “Estaria bé que tothom fes això? Com seria el món si a totes i cada una de les persones se les donés permís per fer el que estic a punt de fer?”

3.- “Podeu pensar en el que esteu a punt de fer i imaginar el resultat. Penseu en quantes persones seran felices i en quantes estaran tristes i fins a quin punt ho seran més o menys. (...) Intenteu calcular-ho mentalment i penseu en si el que preteneu fer donarà com a resultat una major felicitat o una major tristesa.”

4.-“Mentre esteu en la Terra, penseu en quins aspectes vos agraden de les persones: l’amabilitat, la generositat, la lleialtat, la valentia, la determinació, la bondat. Proposeu-vos arribar, de la millor manera que pugueu, al grau adequat d’aquestes qualitats. (...) Intentar-ho és l’important. No s’ha de deixar d’intentar-ho.”

Schur adverteix al seus fills de la dificultat de superar el biaix egocèntric (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2023/10/guiar-sense-jutjar-saviesa-sense-ego-i.html), de com aquest ens fa viure dintre del nostre cap, sense veure els altres. I això encara és més difícil quan vius en un entorn privilegiat (de fet, la gent amb poder i privilegis pensen que “mereixen” tot el que tenen i, de retruc, els que no tenen tant, també mereixen el que les ha tocat).

“Ser una bona persona és una feina i, a més, una feina dura. Però si la feu seriosament, pot arribar a ser menys una feina i més un trencaclosques que s’ha de resoldre. (...) [La vostra mare i jo] volem que sigueu feliços, però no en el sentit de menjar pizza amb els amics, sinó en un altre més profund i durador. Volem que sigueu bones persones, és a dir, que actueu amb bona intenció, que no feu mal a qui ens envolten, que compliu les normes que vulgueu que tothom compleixi i que altres persones no rebutjarien per trobar-les injustes. Volem que vos disculpeu quan fiqueu la pota i volem que la pròxima vegada intenteu fer-ho millor. Fer totes aquestes coses vos ajudarà a prosperar, a ser la millor versió de vosaltres mateixos.”

I què s’ha de fer quan fracassem? Quan pensem que no hi ha sortida? Quan creiem que no acabem d’aconseguir ser del tot bones persones?

Seguir intentant-ho. Seguir intentant-ho. Seguir intentant-ho.

 

Bon intent!

 

Continuarà...