“La teva gratitud davant la vida m’ha fet pensar, últimament, en la meva, en la que intento practicar cada dia, enfilant totes les coses per les quals he d’estar agraïda”
https://benestaremocional.blogspot.com/2022/08/avui-en-faig-58-estimat-kiko.html
Estimat Kiko,
Avui en faig 59...
Molts, diries tu...
I, som aquí, una altra vegada, celebrant la vida.
I, al mateix temps, recordant la teva mort i la teva vida. La teva mort sobtada. La teva vida, amb un munt d’anècdotes i de records.
La teva vida, massa breu. Com la dels cosins que ja no hi són. Com la d’en Pere. Però va ser vida pura mentre hi va haver aire als pulmons i oxigen a la sang.
A ca nostra ens fem grans, tots els que quedem. Comencen a sortir converses sobre jubilació. Però som aquí.
Estimat Kiko,
Avui he après que les festes d’aniversari eren una celebració pagana que va intentar contrarestar-se amb la festa pel sant pertinent. De fet, no ho celebràvem de petits. No tenim cap fotografia bufant espelmes. A casa no es feia això.
Record els primers aniversaris als que vaig anar. Ja fèiem 14 anys. Els anteriors no s’havien tingut en compte, van desaparèixer abans d’existir...
Record que, a partir de la mort d’en Pere Bauzà, cada vegada que pensava en el que jo feia, en el que m’anava passant, pensava en ell i en tot el que no havia pogut viure... Això sempre ha generat la sensació estranya de gaudir d’una pròrroga que no vau saber enganxar, cap de vosaltres...
Estimat Kiko,
Pensem en tu i en les teves coses. Pensem en tu i en les teves històries. Pensem en tu i en el que diries o el que faries si passés tal o qual cosa.
Jo penso molt en tu, cada vegada que fem una festa i, sobretot, quan arriba l’agost, carregat de dates assenyalades, començant pel 13 de juliol (amb el diagnòstic final d’en Pere), passant pel 28 de juliol (la seva mort), el 2 d’agost (el meu aniversari), el 7 d’agost (el que era el teu aniversari i celebràvem junts) i el 15 d’agost (el dia que vas morir després d’anar a comprar el pa per a tu i pels veïnats). Vam veure’t viu per darrera vegada un diumenge 14 d’agost d’ara ja fa 12 anys.
Estimat Kiko,
Tornaré vella, si puc.
Procuraré cuidar-me per tal de poder cuidar als altres.
Recordaré la teva força, la teva alegria, la teva desmesura... Guardaré tot el que em vas donar, quan hi eres i durant aquests darrers anys, quan el teu record m’ha seguit acompanyant i ensenyant coses en les què no havia reparat.
Diuen que som les nostres històries, les que contem als altres i, sobretot, les que ens contem a nosaltres mateixos. I, en aquestes, històries, mentre jo sigui jo, mentre les meves neurones encara connectin (sí, en tinc més d’una, senyor!), sempre hi tindràs un paper important. La teva mort, però sobretot la teva vida, es colaran per les anècdotes de la meva infància, pel relat del que ens definia com a família, pel que m´ha condicionat com a persona, pels moments que van generar el meu rol de cuidadora, de germana, de persona, de confident...
Estimat Kiko,
Una abraçada de veres
mOLTS, BONS I FELIÇOS ANYS!!!
ResponElimina