“Tots necessitem ser l’heroi de la nostra història. Per això necessitem les històries de fades. Els contes ens ensenyen com superar les nostres pors i ens ajuden a dormir per la nit. Per això les seguim contant cada any que passa, cada vegada que anem a dormir”
“Un terratrèmol vital suposa un període de caos.
Una transició vital és la manera de seguir endavant”
Bruce Feiler, “Life is in the Transitions. Mastering Change at Any Age”
“Els fracassos, els bloquejos, no són l’excepció en el camí de la vida. Quedar-se entrampat forma part del procés d’aprendre. Les barreres i els obstacles són universals. Una vegada que ho acceptem, hem d’aprendre a distingir entre el que està en les nostres mans i el que està fora del nostre control. Després, podrem buscar ajuda, podrem plantejar-nos les potencials solucions.”
https://benestaremocional.blogspot.com/2023/07/quan-els-problemes-ens-bloquegen.html
“[Brian] Little proposa un sistema d’Anàlisi de Projectes Personals. Per això hauríem de seure’ns i escriure sobre quins són els nostres objectius en la vida, des de, per exemple, fer més exercici o parlar més amb la família. Després hauríem d’avaluar aquests objectius en funció de cinc dimensions: sentit o significat, manejabilitat, connexió amb els altres, emocions negatives i emocions positives.”
https://benestaremocional.blogspot.com/2017/03/el-cami-cap-al-benestar-emocional.html
La vida és canvi,
Quina és la història de la teva vida? Quina forma té? Està basada en l’agència, en la pertinença o en el compromís amb una causa social?
Has patit més d’un terratrèmol vital? Ha canviat això la teva vida?
Quines eines t’haurien ajudat a fer millor la transició?
Amb aquestes preguntes acabava l’entrada dedicada al llibre de Bruce Feiler, “Life is in the Transitions. Mastering Change at Any Age” (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2023/07/la-vida-es-canvi.html).
Cada un de nosaltres patirem entre tres i cinc terratrèmols vitals, canvis volguts o no, individuals o col·lectius que ens obligaran a aprendre noves maneres de fer i de viure. Aquest procés durarà tres, quatre, cinc o més anys. En la nostra vida adulta això poden arribar a ser uns trenta anys o més, en un estat d’adaptació...
Si ens passem entre sis i més de trenta anys en processos de transició, per què no ens preparem per això? Per què no ens preocupem de donar eines als joves per dur-ho tot millor?
Feiler proposa una caixa d’eines amb set elements. Moltes persones usen una eina o una altra. La majoria no les dominem a totes, de manera que podem decidir quines volem millorar. Cada una d’elles és més pròpia d’una determinada fase, encara que es poden usar en qualsevol moment del procés de transició. A la caixa d’eines hi trobem:
· Accepta-ho: Identifica les teves emocions.
Suposa deixar de resistir-se al canvi, acceptar i identificar les emocions negatives que ens envolten. Suposa cercar formes per tal de navegar el dolor, la pèrdua i la pena. Suposa mobilitzar recursos per tal de passar de la resistència (negar, evitar) a l’acceptació (donar cabuda a la por, la tristesa, la vergonya, la culpa, la ràbia i la solitud).
· Delimita-ho: Crea rituals per agilitzar el canvi.
La impredictibilitat que generen els terratrèmols vitals pot pal·liar-se quan trobem tècniques per calmar-nos, quan mirem d’entendre el camí que ara s’ha obert, quan mantenim cerimònies per plorar el passat. I això són els rituals. Els rituals delimiten el problema, hi posen nom, donen forma al procés. Poden ser rituals personals (fer-se un tatuatge, construir un espai pel record), col·lectius (fer una celebració, oficiar una cerimònia), canviar de nom (adoptar un altre nom) i rituals de purificació (adoptar una nova dieta, afaitar-se). Un ritual és un acte simbòlic, un gest o una cerimònia que ens ajuda a afegir significat en moments de transició.
· Plora-ho: Abandona les antigues mentalitats.
En la caòtica part del mig ens trobem desorientats, perduts, desesperançats, alliberats de determinades coses, enfadats per unes altres. Les identitats que hem estat cultivant durant anys, ja no són estables. Les històries personals que havíem anat construint han perdut el seu sentit. Ha arribat el moment d’abandonar la mentalitat antiga, les rutines, les maneres de ser, els somnis. Sentir-se perdut és inevitable. En els períodes d’inestabilitat, les persones solen acudir a tres tipus d’activitats: les cícliques, amb una sèrie de passes que es van repetint, però amb molta llibertat en cada una d’elles (escriure un diari, anar a teràpia, fer un voluntariat, fer un hortet...); les de recerca, amb la meta d’aconseguir determinats objectius i una recompensa (iniciar nous estudis, cercar un nou lloc per viure, fer noves activitats per millorar una relació, córrer maratons...); i, finalment, la “caixa d’arena”, amb límits estrictes però amb molta llibertat d’acció a dintre (canviar radicalment de vida, de feina, experimentar amb noves relacions...). Es tracta de deixar anar certes emocions que han controlat la nostra vida, certes creences que l’han determinada, certs estils de vida que l’han marcada. Per altra banda, moltes persones canvien la seva actitud davant els diners i les coses materials.
· Crea-ho: Prova coses noves.
En els moments de caos, les persones que ha seguit Feiler al seu llibre responen amb creativitat. Comencen a cantar, a ballar, a cuinar, a pintar; escriuen poemes, cartes, notes per donar les gràcies, diaris; comencen a tocar la guitarra, a ballar en línia, a fer malabars, a crear jardins. Sentir-se fora de lloc pot fer que les persones estiguin disposades a assumir nous reptes, a experimentar, a explorar nous mètodes d’expressió. La creativitat floreix en els espais marginals i en temps d’impàs i s’alimenta del caos. Per altra banda, escriure sobre les experiències estressants de la vida fa que les persones s’entenguin i acceptin millor les pròpies emocions, s’expressin millor i, inclús, experimentin una millora del funcionament del sistema immunitari (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2012/10/escriure-per-tal-de-superar-el-dolor.html). Recuperar antics record, mirar cap enrere, pot alimentar la inspiració per accelerar el canvi.
· Comparteix-ho: Cerca la saviesa dels altres.
Aquesta eina és l’única que no està lligada a cap moment del procés. Es dona a qualsevol moment i suposa connectar amb els altres. Comença amb la certesa que necessitem ajuda. Les persones que passen per transicions vitals senten el dolor punyent d’estar sols, d’estar perduts, de no anar enlloc. Per això, la connexió amb els altres és tan important. Quan una persona conta les seves experiències traumàtiques a algú que l’escolta, la seva pressió sanguínia, les seves pulsacions i les altres funcions fisiològiques augmenten, per després baixar considerablement, molt per sota del que estaven abans de parlar-ne i poden seguir així durant setmanes. Quina és l’ajuda que s’aprecia més en cas de transició vital? Un poc més d’un terç de la gent pensa que prefereixen la d’aquelles persones que intenten consolar (“T’estimem”, “confiem en tu”, “creiem que ho pots fer”); una quarta part, la d’aquelles que intenten ajudar (“T’estimem molt, però hauries de provar de fer això”); una sisena part, la d’aquelles que et donen un mastegot (“T’estimem molt, però és hora de que ho superis”); menys d’una sisena part, la d’aquelles que fan de models (“Pot ser no em coneguis, però fes el que et diré”) i la darrera categoria, la menys apreciada, és la dels que es comporten com a enemics (“Estàs com una cabra, estàs sonat, això mai et sortirà bé”). Les persones que ens acompanyen en les transicions vitals són els nostres co-narradors en la mesura que reenquadren i ens ajuden a reescriure les nostres històries.
· Estrena-ho: Desvetlla el teu nou jo.
Aquest és el moment de celebrar el progrés. S’inicia la fase del nou començament. I ens n’adonem per petites coses (La primera vegada que tornem a riure a cor que vols després d’una pèrdua, la primera vegada que ens dutxem sols després d’una malaltia, la primera vegada que tornem a sortir després d’una ruptura). En aquests moments comencen el nous projectes personals (tal i com les entén Brian Little, vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2017/03/el-cami-cap-al-benestar-emocional.html). Els projectes personals en marxa solen ser més de quinze al mateix temps i solen estar relacionats amb l’ABC del significat, amb l’agència, la pertinença i el compromís. El seu inici es sol marcar amb un ritual i es consolida quan ens mostrem als altres. És el moment en què refem la nostra història en base als nous projectes personals iniciats i a la nostra nova identitat.
· Conta-ho: Composa una nova història.
Aquesta és la darrera passa: actualitzar la nostra història. La història que narrem és la que lliga totes les passes que hem fet. Contar la nostra història ens permet agafar els canvis que són excepcionals, estranys o fora de l’ordinari i domesticar-los perquè quadrin en capítols manejables i amb sentit en el camí de la nostra vida. La història que contem és el resultat de convertir el que no es podia acceptar en alguna cosa que podem contar. I, per això, es solen usar tres maneres de fer-ho: la primera és posar distància del passat (usant el passat quan en parlem o quan hi pensem); la segona, usar el llenguatge en positiu (assegurant-nos que estarem bé, que millorarem, que trobarem la calma o el benestar); i la tercera, suposa construir una història de redempció, en la que al final hem après alguna cosa important (com deia Florence Williams, demanar-nos “Què puc aprendre de tot això?”, vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2023/07/com-superar-una-ruptura.html).
Les dues primeres eines, identificar les emocions i ritualitzar el canvi, estan més associades amb la fase del llarg adeu (el moment en el que ens adonem de que hem de canviar i hem de deixar enrere el nostre mode de funcionament). Les dues següents, abandonar les antigues maneres de fer i provar coses noves, generalment es donen durant la caòtica part del mig (la fase de la transició en sí, el moment en què estem entre dues aigües). Les dues darreres, desvetlla el teu nou jo i composa una nova història, normalment estan més presents durant el nou començament (el moment en el que consolidem la transició que hem anat fent). La cinquena eina, cerca la saviesa dels altres, és útil en les tres fases de la transició vital.
Ja ho saps.
Si estàs passant per un terratrèmol vital, recorda aquesta caixa d’eines:
En tot moment cerca ajuda i la saviesa dels altres; Identifica i accepta les teves emocions; Crea rituals per agilitzar el canvi; Abandona les antigues mentalitats; Prova coses noves; Desvetlla el teu nou jo; Composa una història nova en la que deixes enrere el passat o vas cap a un futur en el que la vida té sentit i aprens coses noves.
Bones històries!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada