Quan els problemes ens bloquegen...

“Jo no m’he equivocat centenars de vegades, sinó que he descobert centenars de solucions que no funcionen” Thomas Edison, inventor

“He fallat més de 9.000 tirs durant la meva carrera. He perdut gairebé 300 partits. 26 vegades m’he trobat amb el tir decisiu en un partit i l’he fallat. He fallat una vegada i una altra durant la meva vida. I aquesta és la raó per la que he triomfat” Michael Jordan, jugador de bàsquet

“Els errors són el fonament de l’èxit i el camí pel que s’aconsegueix. L’èxit es troba en el camí de les errades; però qui sap en quin punt el trobarem?” Lao-Tsè, filòsof xinès fundador del taoisme

“...estem equivocats sobre el que significa estar equivocats. Lluny de ser un signe d’inferioritat intel·lectual, la capacitat d’errar és crucial per a la cognició humana. Lluny de ser una debilitat moral, és indestriable d’algunes de les qualitats més humanes i honorables: empatia, optimisme, imaginació, convicció i coratge. I lluny de ser una marca d’indiferència o intolerància, cometre errors és una part vital de com aprenem i de com canviem. Gràcies als errors, podem revisar la comprensió de nosaltres mateixos i canviar les nostres idees sobre el món.”  Kathryn Shulz

 

https://benestaremocional.blogspot.com/2015/03/les-5-actituds-que-fan-possible-lexit-i.html

 

 

 

 

 

Una feina que no t’agrada, una relació que et fa sentir desgraciat, una amistat que es complica, una família que pivota al voltant d’una persona problemàtica... Tots ens quedem bloquejats, estancats, en alguna cosa, en algun moment de la nostra vida.

Quedar-se bloquejat, entrampat, significa “tres coses: (1) que ets temporalment incapaç de fer progressos en una àrea de la vida que és important per tu; (2) que has quedat fixat en el mateix lloc prou temps per sentir-te malament; i (3) que els teus hàbits i estratègies habituals no estan solucionant el problema.” Així defineix el problema Adam Alter a “Anatomy of a Breakthrough”.

Alter, després de fer una enquesta per aclarir el que significa el bloqueig per la gent, arriba a les següents conclusions:

1.- Quedar-se bloquejats o entrampats en una o més àrees de la vida (feina, relacions, sentit de la vida, projectes...) és la norma, no l’excepció.

2.- Tanmateix, quan passa, tothom pensa que és una cosa personal, que només les passa a ells i ho viuen com un fracàs.

3.- Els problemes que ocasionen el bloqueig responen a dues categories: els causats per factors externs (un 10% dels casos i que, en la majoria d’ocasions, poden ser intractables) i els que tenen a veure amb la gestió del propi individu (un 90% i, en la majoria de casos, abordables).

“Desbloquejar-se requereix una mescla d’eines emocionals, mentals i conductuals i “Anatomy of a Breakthrough” és una guia estratègica en la guerra contra el bloqueig -una guerra amb quatre batalles distintes que ocupen les quatre seccions d’aquest llibre”, escriu Alter. Aquestes quatre seccions revisen les causes i les solucions dels bloquejos i ens ajuden a trobar el camí cap a la superació i el creixement.

La primera, AJUDA, comença per l’acceptació de que, en algun moment ens bloquejarem. Els fracassos, els bloquejos, no són l’excepció en el camí de la vida. Quedar-se entrampat forma part del procés d’aprendre. Les barreres i els obstacles són universals. Una vegada que ho acceptem, hem d’aprendre a distingir entre el que està en les nostres mans i el que està fora del nostre control. Després, podrem buscar ajuda, podrem plantejar-nos les potencials solucions.

Un dels fenòmens que hem de tenir en compte és que molts obstacles les trobarem a meitat d’un camí llarg. La solució, explica Alter, recau en dividir el repte en passes petites. A més, haurem d’acceptar els sentiments d’estar estancats i posar en marxa noves estratègies i mètodes diferents per afrontar la tasca. Hem d’anar en compte amb les pressions que venen de coses com l’edat (els anys acabats en 9 que ens angoixen pensant que marquen un canvi d’etapa). Convé que ens marquem metes a llarg termini per tal de prendre les millors decisions. En la vida, els canvis no esperats (pèrdues, fracassos, separacions...) són la regla, no l’excepció. Si ho acceptem, tindrem més opcions a l’hora de respondre.

Alter ens recorda que les millors idees no són les primeres que ens venen el cap. Hem d’esperar. I no suposar que els obstacles indiquen fracàs; al contrari, indiquen que hem sortir de la nostra zona de confort.. Tanmateix, de la mateixa manera que hem d’aprendre a persistir en el desconfort, hem d’aprendre a deixar anar quan la cosa no avança. El temps, però, va a favor nostre. I ens anem acostumant a pensar abans d’actuar, a no precipitar-nos.

La comunicació és molt important per tal de no quedar estancat. Hem de suposar que ens costarà entendre’ns i ens hem d’esforçar per millorar-la. En general, tenim tendència a minimitzar els problemes que considerem menys greus i, per tant, tendeixen a estancar-se. La forma d’evitar tot això és fer un pla de manteniment i elaborar un pla de futur en el que es tinguin en compte els problemes petits. S’ha d’aprendre a pensar en com ens afectaran les coses en un, dos, cinc, deu i, fins i tot, vint anys.

 

La segona part del llibre, COR, aborda la part emocional del fet de quedar-se entrampat. El bloqueig, el fracàs, són dolorosos, provoquen ansietat. Podem sentir-nos sols. Gestionar la nostra pròpia resposta emocional pot ser el graó crític cap al desbloqueig i hem d’anar molt en compte, ja que moltes de les nostres respostes intuïtives davant les emocions negatives que ocasiona el bloqueig ens poden portar a enfonsar-nos més.

A més, els bloquejos mentals són més perillosos que els físics, pel fet que tenim més dificultat per detectar-los i afrontar-los. Un dels més importants és la pressió per l’èxit. Eliminar aquesta pressió és la millor forma d’augmentar la creativitat i el rendiment. Hem d’acceptar la nostra vulnerabilitat i, així, aprofitar-la per créixer. De fet, una mentalitat d’acceptació radical és la millor per superar els bloquejos emocionals.

Acceptar les nostres limitacions també fa que puguem maximitzar esforços de manera puntual i fer el que sigui acceptable en la majoria d’ocasions. Hem d’apostar per l’excel·lència. La perfecció és una trampa. Comença sempre per la passa més petita que puguis fer.

Prepara molt. Organitza bé. Pensa estratègicament. I dona’t permís per sentir ansietat. Així trobaràs la forma de travessar-la, centrant l’atenció cap a fora, cap el que està passant (en lloc de quedar-se atrapat en l’observació de la pròpia ansietat). Aprèn a usar l’estratègia RAIN: R de reconèixer el que està passant; A d’allow (permetre) que passi; I d’investigar els pensaments i les pròpies emocions; N de notar, d’estar present, moment a moment. A partir d’aquí, ves fent petites exposicions al que et molesta.

Un dels elements de l’èxit és treure partit dels errors. Accepta els errors. Convida’ls com a part important de la teva vida. Hi ha una proporció òptima de fracàs que es situa en una de cada cinc o sis vegades que fas una cosa. Més errors indica que estem en un nivell més difícil de l’òptim per aprendre. Menys errors indica que no aprendrem massa cosa i quedarem estancats. Si acceptes fracassar i aprens a fer-ho bé, estaràs preparat per aprendre millor. Si alguna cosa et supera, aplica la densensibilització sistemàtica (exposa’t al que sigui de manera progressiva, passa a passa). Cuida’t.

 

La tercera part del llibre d’Alter, CAP, fa referència a les possibles estratègies mentals per superar els entrebancs que ens porten al bloqueig. La millor manera de seguir endavant és simplificar el problema, identificar les oportunitats de desviar-se del camí traçat i reconèixer que l’input de molts de cervells és sovint, però no sempre, millor que el del nostre cervell sol.

Hem d’aprendre a identificar patrons en les activitats que fem. Hem de fer auditories dels punts calents, del que ens resulta més difícil. Un dels punts més importants a l’hora de desencallar-se és saber identificar el que NO és important i no perdre-hi temps. Hem de simplificar sempre que sigui possible.

Recorda la importància de les passes petites i de que l’originalitat absoluta no existeix. Prova a combinar dues o més idees existents. Manté la ment oberta. Intenta sempre tenir la sensació del principiant.

Cerca estar atent a la manera de fer dels altres. Mira que fan els nouvinguts i els considerats outsiders. Els amics et donaran suport emocional, però les noves visions d’un problema vindran de persones que tenen un context diferent al teu. Aprecia les ovelles negres. La diversitat de les persones implicades a l’hora d’aprendre és molt valuosa i ho és més com més complexa és la tasca a fer. Mira de practicar la saviesa de la “diversitat interior”: primer, no donis per bona la primera solució; segon, pensa en les raons de que puguis estar equivocat; tercer, pensa en les conseqüències de tenir-les en compte i genera una nova perspectiva; i, quart, a partir d’aquest nou punt d’observació genera una nova solució.

 

La quarta part d’”Anatomy of a Breakthrough”, HÀBIT, es centra en les accions que ens porten des del bloqueig a la superació. El secret està en l’acció. Entrar en acció és el gran desbloquejador perquè canvia la inèrcia pel moviment. Bàsicament, actuar ens permet sortir del solc en el que havíem quedat entrampats.

Per això, fes experiments. Aplica aquest sistema: Observa, orienta’t, decideix i actua. Recorda la curiositat del nins i mira d’aplicar-la. Col·lecciona dades sobre el que fas, el que penses, com actues.

Explora les opcions. Només després podràs treure profit de les teves accions. Només si estàs dient sí a les oportunitats estàs en mode explorador. Una vegada que entres en acció, dedica la teva atenció i la teva energia a allò que és més productiu (recorda el principi de Pareto: el 20% de les accions obtenen el 80% dels resultats).

Prepara’t pel que no està previs. Permet que la teva ment badi. Dona’t espai per pensar i per deixar de fer-ho. Si quedes bloquejat, posa’t en marxa. Fes alguna cosa que se’t doni bé. Dona passes molt petites. Recorda que posar en marxa el cos és una de les millors maneres per desbloquejar la ment.

Si vols superar un bloqueig, dona’t permís per fer malament el que hagis de fer. De les males idees en poden sortir moltes de bones.

Practica. Practica. Practica.

 

Bon desbloqueig!

 

Bona pràctica!