“Si la mort és una pregunta, nosaltres mirem de respondre-la pensant en la teva com a indicació de que hem d’acceptar el que ve, hem de fer el millor pels altres i hem d’intentar aprendre del que ens va passant. I, també, com ens recorda Maria Konnikova en el que ella anomena “El gran farol”, hem de fer com si, al final, tinguéssim prou força per fer-ho bé, el millor possible.” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/07/estimat-pere-avui-fa-5-anys.html
“Tal dia com avui, dos dies abans de morir, els de pal·liatius van dir-te que la vida s'escolava del teu cos de manera definitiva... I vas enfonsar-te unes hores per tornar a renéixer amb més força per tal de poder despedir-te de tothom, de dir les darreres paraules, de tancar la teva història i la que havies compartit amb nosaltres... Vas donar les gràcies i vas dir que estaves molt content de la família, de cada un de nosaltres...” https://benestaremocional.blogspot.com/2020/07/estimat-pere-ara-fa-3-anys.html
“En Pere, com podeu veure en l’entrevista que va sortir aquesta setmana al Diario de Mallorca (vegeu http://www.diariodemallorca.es/deportes/2017/04/12/dicen-tienes-cancer-quedas-ko/1206185.html), no ha deixat mai de jugar en equip. No ha deixat mai, diria Rebecca Solnit, que la història del càncer l'empresonés en la seva desesperació. Ara, a part del futbol, de la feina, de la família Vicens-Bauzà, intenta mantenir-se fidel als seus compromisos amb els seus fills i la seva dona. El càncer no l’ha canviat. Només ha fet que sigui més conscient del que és important.” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/04/en-pere-vicens-i-les-llicons-de-jugar.html
“Això vas fer tu: viure i fer el dol per la teva malaltia al mateix temps. Recordes la primera vegada que vam quedar després del diagnòstic? Recordes que tu vas marcar l’ordre del dia? Recordes que em vas dir que hi havia d’haver un moment per cada cosa? I que els nostres cafès eren una sortida a l’angoixa, un sistema de reciclatge, una forma de convertir la por en coratge?” https://benestaremocional.blogspot.com/2020/03/estimat-pere-ara-fa-5-anyso-3.html
Estimat Pere,
Avui fa 6 anys.
I ara, aquí, me venen molts records d’aquells últims dies...
Els altres, els records de tota una vida, venen sols, enmig de converses sobre la vida, sobre el passat, sobre valors, sobre la mort, sobre les coses que depenen de nosaltres, sobre com fer la vida més agradable als altres, sobre com sobreposar-se al conflicte, sobre lligams que sobreviuen a discussions, a desacords...
Sobre amor incondicional.
Sobre tonteries compartides al darrera del cotxe cantant o rient.
Sobre lligams de sang.
Sobre com construïm la nostra memòria, la nostra història...
Sobre com, a pesar de la mort imminent, podem viure amb alegria els darrers alens, les darreres interaccions...
Sobre el que és realment important a la vida...
Avui fa 6 anys.
I tot passa lentament, però també amb un instant. Els nins es fan grans, els grans ens fem més i més grans, entren persones noves i criatures noves. És a dir, la vida, el pas del temps. I segueix viu el vincle que teníem amb tu, amb les persones que estimaves, amb les coses que t’agradaven...
De cada vegada entenc més el teu agraïment per la vida, expressat quan la mort estava a dues passes, bé, a dues setmanes... Hem tingut sort. Hem heretat part de la capacitat obsessiva del pare, amb allò que deia “Quina sort que tot el que he fet m’ha agradat!” i jo li contestava que això venia d’ell, de la seva capacitat d’estar present... Hem heretat, sobretot tu, l’alegria de la mare, amb allò de “donar gust poc costa”... I, després, vam experimentar la possibilitat d’expressar el que sentíem...
Avui fa 6 anys.
I som divendres, com fa 6 anys, i ens fa recordar aquell dia tan llarg... Els plors, la sensació d’irrealitat, la cridada a la funerària (“ha de ser el bagul més barat de tots!”, vas dir i vam dir, després, na Bàrbara i jo), la preparació de la cerimònia, tota la gent donant el condol, la calor...
Però ara, avui, anirem a sopar a ca na Laura i et recordarem, com cada dia, amb tota la força que tenies, amb totes les teves ganes de viure, amb la plenitud d’aprofitar cada moment mentre va ser possible...
Gràcies per ser-hi.
Una abraçada
Gràcies Paula pel teu emotiu i profund record en l'aniversari del teu germà Pere, te ben assegur que m'arriben mes al moll dels ossos que no la majoria de sermons que me toca escoltar...Destacaria 4 trets del teu escrit:
ResponElimina1,"Ganes de viure veient propera la mort"
2."Els vincles ( i jo consider que tenc molts de vincles amb ta mare) malgrat la mort es fan palesos".
3.Saber el què és important en la vida
4. Poder viure amb alegria els darrers moments
Gràcies una vegada mes i que el seu record ens ajudi a descobrir l'imortant de la vida.