“Jota de juliol, de joia, de jubilosa, així comença el teu nom, un nom sonor en la majoria de llengües, un nom preciós per a una criatura preciosa, un nom que comença fort i acaba amb una certa suavitat...
Jota de joc, de juganera, de jogassera, que és el que eres de petita, i encara ara quan feu els experiments amb el teu pare o rieu com a bojos amb el teu germà mirant mems estranys que a mi només em fan somriure...
Jota de judici, de justícia, de la teva capacitat de destriar el que passa, amb aquesta mirada compassiva que tens i que ha fet que enfadar-te amb una altra persona et resultés sempre difícil...
Jota de jansky, la unitat de flux de radiacions còsmiques...”
https://benestaremocional.blogspot.com/2022/07/estimada-julia-avui-que-fas-els-anys.html
“El do d’en Pau és saber veure i fer sortir les coses bones de la gent. El do de na Júlia és saber veure el que necessiten i saber situar-se per no fer-los sentir malament, mai.” Això deia l’altra dia dinant amb una amiga quan parlava de vosaltres dos, Júlia. Podia haver dit que ets intel·ligent, feinera, agradable, curosa, amorosa, persistent, responsable... Que tens sentit de l’humor, que sempre vols millorar, que has heretat un poc la meva vena dramàtica en certs moments...
Ara que en fas 25, voldria agrair-te que formis part de la meva vida. Quan jo en tenia 25, encara no havia imaginat que un dia existiries i que em sentiria privilegiada de poder celebrar aquest aniversari amb tu. He tingut molta sort a la vida. La sort de viure tots els anys que em separen dels meus 25 acompanyada de bona gent, pensant, cada nit quan tornava a casa, que em trobaria amb persones amb les que vull compartir la meva vida.
Ara que en fas 25, esper que em vulguis a la teva vida, encara que sigui de resquitllada, encara que només sigui a moments... Jo sempre hi seré, fent el que pugui per compartir moments de connexió...
No sabia si escriure una cosa tipus “Perquè pagaria 0 euros per tenir 25 anys o Molts d’anys, Júlia!”. Als meus 25, encara que tenia moltes coses bones en forma d’oportunitats de creixement, no sabia viure del tot bé. Duia relativament bé la incertesa de no acabar de saber massa bé què és això de la vida i no em posava massa nerviosa haver d’afrontar determinats fracassos, però sentia molt de dolor, físic (tensió, maldecap, mal d’esquena...) i psicològic (tensió, tristesa, enyorança, un cert descol·locament...). Encara no sabia tractar-me del tot bé a mi mateixa i la regulació de les meves emocions no era una cosa que em fes sentir orgullosa...
Però no, no vull escriure això. M’agradaria fer un guió de coses que m’agradaria que recordessis quan hagin passat més anys. Coses que has compartit amb “ta mare que t’estima i t’estimarà sempre, passi el que passi, passi el que passi”.
1.- Les abraçades de quan eres petitona. La primera vegada que, després de canviar-te el paquet, vas abraçar-me i em vas donar copets a l’esquena
2.- Els contes que m’inventava perquè caminessis. Te’n recordes de na Magraneta i les seves cames com a fils perquè no corria ni caminava?
3.- El bon dia de cada matí. Un bot del llit i un bon dia rialler (fins que vas haver d’aixecar-te prest per anar a l’institut...).
4.- El “Qui t’estima més del món?” que hem repetit milions de vegades...
5.- Les converses sobre com evitar el mal rollo al pati, de com aprendre a navegar enmig de conflictes...
6.- Els dinars familiars a la creperia. Els projectes sobre fer-nos rics escrivint una novel·la (negre: “Les patates de Sa Pobla són les millors del món...!”) o inventant una app o generant un nou negoci…
7.- El rellotge per poder saber quan t’havies de llevar el tap de l’ull. Abans cada un parell de minuts demanaves: “Ja han passat dues hores, mamà?”
8.- Els trajectes amb cotxe -te’n recordes del Twingo?- cantant Antònia Font (“un planeta de merdaaaa”)
9.- Totes les vegades que hem dit “Això ho aprendràs, amb la pràctica ho dominaràs…”. Totes les vegades que has practicat una destresa per assolir-la.
10.- “El cervell no m’ho ha dit” com a resposta a “Per què no ho has fet?”
11.- “Això es fa fent” com a resposta a “Com ho fas en això?”
12.- La frase de la teva mestra de 3r “Quan sigui gran vull ser com na Júlia”, referint-se a la teva capacitat per no tenir problemes i per ser correcte amb tothom.
13.- El missatge penjat al suro del teu quarto: “Cada persona amb la que et topes està passant per coses de les quals no saps res. Sigues amable. Sempre”
14.- La persistència per aconseguir coses que et feien por quan eres petita. La teva manera de trobar la forma de practicar per aconseguir el teu objectiu.
15.- El teu somriure. De petita. De més gran. Ara mateix.
16.- Les teves rialles. Els teus vídeos dels viatges familiars. Els teus vídeos sobre ton pare fent Pamela amb tu. Les teves bromes.
17.- Els teus pastissos. De xocolata. Totes les vegades que ens has alimentat amb els teus cuinats.
18.- Les anades a comprar, amb un munt de roba als provadors, però amb la idea de només endur-te “dues coses”.
19.- Totes les vegades que m’has donat les gràcies. Totes les vegades que he pogut agrair-te que m’agraïssis el que m’agraïes.
20.- La teva valentia. La teva capacitat per fer el que trobes que has de fer.
21.- Totes les coses que hem investigat per tal d’aprendre com les fan els que en saben.
22.- Tots els cafès que hem compartit, amb la tranquil·litat que ens dona saber que podem parlar de qualsevol cosa.
23.- La teva capacitat per tornar a connectar quan hi havia un problema, el que fos… La teva paciència amb nosaltres, amb les teves amigues, amb el teu germà…
24.- Totes les vegades que m’has cobert part del torn amb la padrina. L’adoració que ella sent per tu.
25.- La joia de trobar-me amb una criatura, nina, adolescent i adulta tan bona gent, tan expressiva, tan aguda...
Com podria comunicar-te la meva gratitud pel fet de que formis part de la meva vida?
Una (i 25 mil) abraçada
Paulaaaaaa, fes-li una abraçada molt forta a na Júlia de part de la tribú taujana!
ResponElimina