Estimada Júlia, avui que fas els anys...

Per a na Júlia, la meva filla petita...

 

 

 

 

Estimada Júlia,

M’agradaria, avui que en fas 24, poder-te donar alguna cosa que t’acompanyés en aquest camí que és la vida; però l’únic que puc fer és recordar-te que ja ho tens, que ja estàs tornant gran i recollint aquelles eines, aquelles vivències, aquelles relacions que faran que el fil de l’existència pugui desfer els nusos que a vegades es generen...

M’agradaria poder-te comunicar, i que per un foradet poguessis sentir, l’alegria oxitocínica que vam sentir després del teu naixement, el teu pare i jo, admirant la teva perfecció de bebè, sense saber qui eres, però segurs de que ens ho mostraries a mesura que et deixéssim espai per créixer...

M’agradaria veure’t la cara, en el moment en que llegissis això, amb aquesta expressivitat que tens, mostrant la teva il·lusió (m’escriuràs una cosa mamà?), el teu agraïment, la teva perplexitat davant el que la “loca” de la teva mare arriba a dir...

M’agradaria que tot això, al final, es convertís en un cant al fet de néixer, de connectar amb els altres, de viure, de superar les pors, d’aprofitar les alegries per deixar-se endur amb cos i ànima, d’agrair tot el que tenim i hem tingut durant aquests anys que ens has acompanyat, que t’hem acompanyat...

I, per això, enfilo les lletres del teu nom...

 

J

Jota de juliol, de joia, de jubilosa, així comença el teu nom, un nom sonor en la majoria de llengües, un nom preciós per a una criatura preciosa, un nom que comença fort i acaba amb una certa suavitat...

Jota de joc, de juganera, de jogassera, que és el que eres de petita, i encara ara quan feu els experiments amb el teu pare o rieu com a bojos amb el teu germà mirant mems estranys que a mi només em fan somriure...

Jota de judici, de justícia, de la teva capacitat de destriar el que passa, amb aquesta mirada compassiva que tens i que ha fet que enfadar-te amb una altra persona et resultés sempre difícil...

Jota de jansky, la unitat de flux de radiacions còsmiques...

 

U

U d’upa, de l’expressió amb la que ajudem a aixecar-se a una criatura, la que un dia vas ser tu...

U d’única, de la capacitat per ser-hi quan importa...

U d’útil, d’ulls, d’ulleres, d’ungüent, d’universitat, d’urgència, d’úter, d’umbilical, d’urgència, d’urologia, d’uricèmia... De tots els mots del teu argot mèdic...

U d’ubicació, de tenir els peus a terra, però també d’utopia, de la presència dels ideals, dels principis...

U de com es llegeix l’emoció “warm glow”, de la satisfacció íntima que sentim quan ajudem a algú...

 

L

Ela de lluminosa, de llum, que és el que vas dur a casa, amb les teves rialles, amb la teva sociabilitat extrema, amb el teu hola indiscriminat a tothom...

Ela de legal, de laboriosa, de persona feinera i activa que sempre es preocupa de fer-ho el millor possible...

Ela de lectora, de lectura, de lírica, de literatura, de llibre, de llegidora, de lletra, de lèxic, de llengües...

Ela de llibertat, de lliure, de la teva capacitat per conservar el teu criteri a pesar de les pressions...

Ela de lluna, de tot el que representa la feminitat...

Ela de llavor, de totes les que ara, del camí que va dels 20 als 30, sembres per veure-les florir més endavant...

Ela de llanada, llanuda dels peus fins al cap peluda (com era l’embarbussament?)...

Ela de Lulieta, de com t’anomenava la padrineta de Sa Granja...

 

I

I de inquieta, d’inquisitiva, de demanar-ho tot, sempre des de la sensació que es poden trobar respostes si en cerquem...

I d’intel·ligent, que és el que ens deien sempre a l’escola, fruit de la teva capacitat d’observació i del teu ordre, del teu cablejat organitzat, sempre a la recerca d’entendre el que veu, de saber el que es pot fer..

I d’insistent, per la teva valentia quan una cosa es resistia, per la teva convicció de que les coses s’aprenen si les hi dones una oportunitat...

I d’il·lusió per tantes coses...

I d’idea, d’imaginar, d’incògnita, d’intuïció, de lluitadora contra el que és il·lògic...

I d’íntegra, d’inspiradora, d’insubornable, d’intensa, d’introvertida, d’ironia que no pot fer mai falta...

I del “iriashi” que hem sentit, paraula japonesa que vol dir “la sensació commovedora que sents quan una criatura supera alguna cosa o fa alguna cosa digna d’elogi”...

I d’italià...

 

A

A d’amor, que és el que sentim tots per tu, que és el que sempre has sabut transmetre i compartir, com aquella primera vegada que t’estava canviant el paquet, quan només tenies un anyet, i vas abraçar-me i donar-me copets a l’esquena... No pots imaginar com va impressionar-me aquest gest, la sensació que vaig tenir davant una criatura tan entranyable, tan amorosa...

A d’amable, d’alegre, d’activa, d’amigable, d’autèntica, d’autoconscient, d’autocrítica, d’autònoma, d’autodidacta, d’aplicada...

A d’atenció, de tenir els ulls oberts, d’assimilar, d’assumir les coses...

A d’aprendre, d’aprenentatge, d’aprofundir, d’argumentar, d’apreciar, d’avançar...

A de totes aquelles paraules d’infermeria, d’artèria, d’aurícula, d’auscultar, d’axó neuronal, d’aorta, d’analgèsic, d’apèndix  i apendicectomia (!!!)...

A d’abraçada, de totes les que ens hem fet, de totes les que ens queden per fer...

A de “amae”, l’emoció japonesa que expressa la capacitat per deixar-se mimar i consolar, combinació de vulnerabilitat i pertinença...

 

Molts d’anys, Júlia!!!

Una abraçada de ta mare que t’estima més del món i que t’estimarà sempre, passi el que passi, passi el que passi...