“La penetració d’aquell òvul en particular per part d’aquell espermatozoide en particular, amb la implicació que els meus pares es coneguessin i, encara abans, dels seus propis naixements i dels naixements de tots els seus avantpassats, no tenia cap oportunitat entre cent milions de que anés endavant (...) I va ser l’atzar, un atzar imprevisible segons l’estat actual de la ciència, el que va fer que naixés dona. A partir d’aquí, tinc la impressió de que podrien haver sorgit milers de futurs diferents de cada petit moviment del meu passat: podria haver-me posat malalta i haver interromput els meus estudis; podria no haver conegut a Sartre; podria haver passat qualsevol cosa”
Simone de Beauvoir
L’altra dia parlàvem de la sort amb en Guillem. Hi ha persones amb sort, veritablement. Hi ha, també, persones dissortades, com les que vam veure passar mentre fèiem un gelat a plaça. Persones que quan eren criatures formaren part d’una nissaga sense massa perspectives d’èxit i que, comentava el meu estimat, es sentien obligades, inconscientment, per les altres criatures a tenir un paper marginal en les interaccions socials.
D’això parla també, en part, el llibre de Maria Konnikova “El gran farol”, una crònica sobre la seva incursió en el món del pòquer, encuriosida per descobrir què ens podia ensenyar sobre la sort, les habilitats i la presa de decisions. Ja ens havien alertat de la força de l’atzar en la nostra vida filòsofs, analistes i, ara, físics dedicats al big data. La sort és una corrent poderosa, que només t’arrossega en la direcció adequada si te troba ben situat. I, el nostre cervell, explica Konnikova, intenta trobar sentit en aquest caos i ens protegeix de la incertesa inventant històries en les que som els protagonistes i en les que tot el que tenim de bo ens ho hem guanyat.
El camí de Konnikova cap al domini del joc està ple de reflexions i, també, de connexions amb les persones que l’ajudaran en el seu èxit. Pensadors clàssics, altres jugadors del circuit, psicòlegs especialistes en presa de decisions i en l’estudi de prejudicis, el seu mentor (el gran jugador de pòquer Erik Seidel), el seu marit, el seu psicòleg (Jared Tendler, psicòleg i entrenador mental per a jugadors)...
Quines són les conclusions del llibre? Què podem aprendre sobre la presa de decisions? Com podem aplicar-ho en aquest gran joc que és la vida? Vet aquí deu punts:
· Prestar atenció. Sempre.
· Acceptar que no existeixen les certeses, només la possibilitat d’aprendre a pensar millor.
· Aprendre a dominar-te a tu mateix.
· Acceptar les regles del joc i de la vida.
· Superar els obstacles que se’t presenten si ets una dona.
· Decidir que estàs disposat a perdre. Fracassar bé. Aprendre dels errors.
· Cuidar-se el cos i l’ànima. No perdre el contacte amb la natura.
· No donar voltes a la mala sort o a les males decisions. Centrar-se sempre en el que hem après de cada situació.
· No jutjar a la gent. Pensar i mirar d’entendre perquè fan el que fan.
· Recordar que mai acabem d’aprendre, que sempre estem en procés.
1.- La clau està en prestar atenció. Sempre.
“Presta molta atenció. Veuràs com perceps patrons”, li diu el seu mentor. L’atenció és el filtre d’entrada al nostre cervell, és on comença tot i és la clau de poder analitzar el que realment és important.
“No podem controlar la variabilitat. No podem controlar el que passa. Però podem controlar la nostra atenció i com decidim usar-la”, ens recorda Konnikova. “La teva avantatge només existeix si jugues de la millor manera possible. Per jugar així, necessites ser la millor versió de tu mateixa està descansada, desperta i centrada”, li diu Erik Seidel.
2.- No existeixen les certeses. Només tenim a l’abast la possibilitat d’aprendre a pensar millor.
“No existeix alguna cosa semblant a la realitat objectiva. Cada vegada que experimentem alguna cosa, ho interpretem per a nosaltres mateixos”. “Solem desconèixer el perquè de les nostres decisions i que les justifiquem amb raonaments que pareixen objectius a pesar de que, en realitat, actuem basant-nos en impressions intuïtives i imprecises”.
“La major part del què és el món és soroll, i passem la major part de les nostres vides intentant donar-li sentit. No som, en última instància, més que intèrprets d’interferències. No podem veure més enllà del moment present. No sabem quina serà la propera carta i quan la veiem, ni tan sols sabem si és bona o dolenta”
“En el que realment som bons és en cercar excuses per autoenganyar-nos i elaborades explicacions sobre perquè seguim sent tant bons com pensem que som”.
“Admetre que no sabem, acceptar els límits de la voluntat sense recórrer a cap truc i, en lloc d’això, intentar analitzar el desconegut el millor que podem amb les eines que ens ofereix la racionalitat: aquestes són les passes més sòlides que podem donar”
3.- El primer que has de fer és aprendre a dominar-te a tu mateixa.
Això és el que li diu Erik Seidel quan comença a jugar: “Uns pocs minuts de reflexió, això és tot el que necessites per tal de passar a l’acció. Atura’t, agafa aire i pensa en les teves alternatives. (...) Has d’anar alerta a actuar massa ràpid. És un pou en el que cau la majoria de gent.”.
La manera de dominar-te per tal de prendre les millors decisions i no delatar les teves intencions als altres, explica el psicòleg i jugador professional Blake Eastman, és: “Prendre decisions seguint el mateix procés. No entrar en acció o reaccionar de manera immediata. Seguir un procés estàndard. Aquestes són les eines que ens ajuden a mantenir-nos racionals i a enfocar-nos cap a terminis més llargs.” Això és semblant al que es proposa a https://benestaremocional.blogspot.com/2020/05/fer-llistes-millora-el-rendiment-o-la.html , amb els protocols i les llistes de tasques.
“Una de les lliçons més importants de l’estratègia del pòquer [i de la vida, afegiria jo], íntimament relacionada amb l’autoanàlisi, és aquesta: a vegades, són les mans que no jugues les que te duen a guanyar el torneig”. Aprendre a dir “no”, saber on no et vols ficar, això és una de les claus d’una bona vida. Només així pots arribar a trobar-te en ambients que et permeten fer el teu millor joc.
“T’has d’entrenar, eliminar els desencadenats per no respondre emocionalment en aquest moment [en el que estàs alterada per alguna cosa que ha passat o que t’han dit]”, li explica Jared Tendler, el seu psicòleg de capçalera. “L’autoconsciència és una habilitat que s’aprèn”. “L’objectiu és aprendre a identificar les nostres emocions, analitzar la seva causa i, si no formen part del nostre procés racional de presa de decisions -i, amb molta freqüència no en formen part-, desestimar-les com a font d’informació”. Aquesta també és la font de la saviesa: detectar les emocions, ser conscients del context i prendre les millors decisions basades en els propis valors.
“En Jared ha creat una rutina per a mi i jo ara la segueixo al peu de la lletra. Primer, cinc minuts de descans i desfer-me de la càrrega mental i anotar el que em passa pel cap. Apunto alguna de les jugades clau per tal que no m’ocupin espai mental i poder seguir endavant. Les analitzaré més tard amb n’Erik. Per ara, el més important és treure-les del meu sistema per tal que la meva ment estigui oberta a nova informació. Després, uns minuts de contemplació del meu procés de presa de decisions. Me demano a mi mateixa què tal els meus raonaments. Hi ha hagut alguna decisió emocionalment compromesa? No es tracta d’analitzar-ho ara, sinó de prendre nota de cara al futur. Els següents deu minuts: res. (...) Simplement caminar i relaxar-me. I després, just abans del final del descans, uns pocs minuts d’escalfament pel següent nivell. Preparar-me mentalment, estar psicològicament a punt. El meu objectiu és mantenir la meva ment el més clara i fresca possible, durant el major temps possible”
4.- Accepta les regles del joc i de la vida.
“Si vols ser un bon jugador [i viure bé la vida, segons els estoics, vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2021/02/dotze-aportacions-dels-estoics.html], has de reconèixer que se’t “deu” res, ja siguin bones cartes, bon karma, bona salut, diners, amor o el que et passi pel cap”.
“La vida passa i al final juguem. Juguem, adquirim perspectiva, habilitats per sobreviure, la força i el coneixement necessaris per ser conqueridors en lloc de conquerits. Juguem i reconeixem, amb tota la força del món exterior, que som afortunats d’asseure’ns a una taula, de tenir l’oportunitat de poder jugar una partida”
“Algunes persones s’impliquen massa, emocionalment parlant, en la seva tristesa i la seva mala sort. Obliden sentir-se agraïts per poder ser al torneig i ho acaben perdent tot”.
“Estem aquí i tenim la possibilitat d’experimentar la vida amb totes les seves vicissituds, amb totes les seves injustícies i tot el seu soroll. Més enllà dels incomptables mils de milions -bilions i trilions, més dels que la ment és capaç d’imaginar- de possibles persones que mai existiran, som nosaltres els que podem jugar a una taula”
Continuarà...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada