“Les dones, no els homes, són penalitzades si demanen més diners en una negociació (...) L’agressivitat en les dones, no només no es valora: s’entén com una cosa negativa. En els homes, passa al contrari, es veu com un potencial evident. Si una dona arriba a ocupar una situació de lideratge i actua de forma que s’entengui com a autoritària o assertiva, serà vista molt més negativament que el seu homòleg masculí. Si es contracta una dona per un lloc de feina, té moltes més probabilitats de que la jutgi per les seves habilitats socials que pel seu nivell de competència. Els homes, contràriament, segueixen sent valorats per les qualificacions que portaren a la seva contractació” Maria Konnikova (resum dels estudis de Hannah Riley Bowles) “El gran farol”
Els consells sobre la vida (i el pòquer) es resumeixen, segons la meva lectura, en el decàleg que s’ha anat desglossant entre l’entrada anterior i aquesta que ara teniu al davant. Maria Konnikova, acaba el darrer capítol del seu llibre citant al mestre estoic Epictet:
“Les coses que podem controlar són l’opinió, la decisió, el desig, l’aversió i, en poques paraules, allò que depèn de les nostres accions. Les coses que no estan sota el nostre control són el cos, les propietats, la reputació, l’autoritat i, en poques paraules, tot allò que no depèn de les nostres accions.”
Per això, en el decàleg, només hi incloc allò que està relacionat amb les nostres accions. Recordem que són:
1.- Prestar atenció. Sempre.
2.- Acceptar que no existeixen les certeses, només la possibilitat d’aprendre a pensar millor.
3.- Aprendre a dominar-te a tu mateix.
4.- Acceptar les regles del joc i de la vida.
5.- Superar els obstacles que se’t presenten si ets una dona.
6.- Decidir que estàs disposat a perdre. Fracassar bé. Aprendre dels errors.
7.- Cuidar-se el cos i l’ànima. No perdre el contacte amb la natura.
8.- No donar voltes a la mala sort o a les males decisions. Centrar-se sempre en el que hem après de cada situació.
9.- No jutjar a la gent. Pensar i mirar d’entendre perquè fan el que fan.
10- Recordar que mai acabem d’aprendre, que sempre estem en procés.
Així, seguint l’entrada anterior (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2022/07/10-consells-per-viure-millor-la-teva.html):
5.- Si ets una dona, recorda els biaixos que et juguen en contra per tal de no quedar-hi enganxada.
“Com a dona, ho tens tot tan costa amunt que has de ser doblement excepcional per tal de sobreviure”
Recorda la necessitat de ser valenta, d’arriscar-te més enllà del que, en principi, estàs disposada (hi ha una xerrada TED dedicada a això, vegeu https://www.ted.com/talks/reshma_saujani_teach_girls_bravery_not_perfection ). Les dones, explica Konnikova, no estem socialitzades pel coratge, sinó per la conciliació i, en un món tan competitiu, ens podem trobar jugant a la defensiva, intentant no perdre massa, en lloc d’arriscar-nos i anar a guanyar.
“Qui sap quantes fitxes m’haurà costat la meva passivitat durant la meva vida. Quantes vegades hauré abandonat una situació perquè algú va mostrar més força. Quantes vegades m’hauré quedat en una situació esperant que les coses es posessin millor en lloc d’agafar el control i donar-li la volta a l’assumpte. Quedar-se quieta sembla l’opció més senzilla. En realitat, pot ser la llavor de problemes molt més grossos”, es lamenta.
“Ja sigui rebre consells no desitjats o comentaris condescendents o intervencions paternalistes, el que tenen en comú totes aquestes situacions (més enllà de les òbvies implicacions de gènere) és que anul·len la meva voluntat. Me col·loquen en una situació en la que em sento obligada a reaccionar. Posant-me els auriculars [com si escoltés música quan és a la taula de joc] recupero un poc d’espai per a mi mateixa”
“T’has de dir a tu mateixa: és possible que m’equivoqui, però acovardir-me davant la Maria del futur [la que pensa que li donarà creu per les possibles equivocacions] és l’error més gran que puc cometre. El major error és no agafar la via assertiva, encara que m’equivoqui i la Maria del futur ho haurà d’acceptar”.
6.- Decidir que estàs disposat a perdre. Fracassar bé. Aprendre dels errors.
“La utilitat del fracàs és que amb ell obtens una visió objectiva, una cosa que l’èxit, simplement, no pot oferir” “No es tracta de guanyar o perdre, això té a veure amb la sort. Es tracta de pensar, del procés”
“El tilt [un concepte que significa que estàs deixant que les emocions alienes al procés de decisió afectin a la teva conducta de forma negativa] provoca que la teva pitjor versió surti a la llum. Pensa en la teva manera de jugar com si fos una eruga dividida en tres seccions, A, B i C, em diu en Jared [el seu psicòleg personal]. La A és el meu millor joc. És infreqüent i he d’estar en el meu millor moment per tal d’aconseguir-lo. La C és el meu pitjor joc, un joc que hauria de ser, al menys en teoria, també infreqüent. El joc B és la part acampanada de l’eruga, la campana. És la part més llarga i la més visible. Per millorar el meu joc, he de desplaçar la campana tal i com ho fan les erugues, empènyer lentament per tal que la part C es converteixi en B, el meu joc A es desplaça cap al B i inclús un millor A ocupi el seu joc”.
7.- Cuidar-se el cos i l’ànima. No perdre el contacte amb la natura.
Si vols rendir, t’has de cuidar, en tots els sentits, ens recorda Konnikova. Fes les teves menjades. Dorm el que toca. Cuida la teva màquina biològica. Regula el teu nivell d’estrès.
“L’aire fresc, el cel, l’aigua, els arbres: tots són elements claus per a la lucidesa. Les nostres ments fan un resset en presència de la natura”.
Com explica Samantha Walton a “Todos necesitamos la belleza”: “Els llocs verds i blaus, siguin parcs, boscos o zones costeres, poden alleujar l’estrès, tornar la capacitat de prestar atenció i millorar l’estat d’ànim”.
8.- No donar voltes a la mala sort o a les males decisions. Centrar-se sempre en el que hem après de cada situació.
“Si t’obsessiones amb la teva mala sort, no seràs capaç de veure les coses que podries fer per superar-la. Les oportunitats passaran de llis; la gent es cansarà de sentir les teves queixes i la teva xarxa social de suport i les teves oportunitats també es reduiran”, li recorda Erik Seidel, el seu mentor, quan Maria Konnikova dones voltes a les males decisions. Les ruminacions (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2015/03/les-5-actituds-que-fan-possible-lexit-i.html) l’únic que fan és agreujar la situació, consumint el nostre espai mental donant voltes als problemes (derivats de la nostra mala sort) i no deixant lloc a la possibilitat d’aprendre nous camins i noves solucions.
Es tracta, una altra vegada, en centrar-se en el procés, no en el resultat, per tal d’anar millorant.
9.- No jutjar a la gent. Pensar i mirar d’entendre perquè fan el que fan.
“Mirem a una persona i, de seguida, es forma en el nostre interior una impressió del seu caràcter”, explicava el psicòleg Solomon Asch. “En només 34 mil·lisegons -menys del que dura una aclucada d’ulls- ja hem decidit si aquesta persona és digna de confiança o hostil”. I, curiosament, a mesura que passa el temps, l’únic que fem és seguir cercant informació que ens confirmi els nostres judicis automàtics inicials.
“Per què algú es comporta d’aquesta manera? Per què me comport jo d’aquesta manera? “ “Quina és la història d’aquesta persona? Té sentit el que fa sabent el que saps?”. Aquestes són les preguntes que no ens hem de deixar de fer, per tal que els nostres judicis automàtics no ens juguin una mala passada.
10.- Recordar que mai acabem d’aprendre, que sempre estem en procés.
Diu Konnikova: “Com més aprens, més dur és tot. Com més millores, pitjor ets: els defectes en els que ni tan sols havies pensat abans, ara són visibles i s’han de treballar. Si el que vols és créixer, si vols progressar, has d’aprofundir sempre”.
“A mesura que guanys competència, perds perspectiva (...) Nivell expert: una altra vegada una persona torna a veure els seus defectes i entén que no importa lo hàbil que siguis, l’atzar juga igualment un paper destacat. En el pòquer i en la vida, el patró d’aprenentatge és el mateix”.
Al final, en la vida i en el pòquer, sempre hem de mantenir una mentalitat de creixement, ens recorda Maria Konnikova. “El gran farol”, el títol del llibre del que hem extret el decàleg sobre la vida, fa referència a que
“mai sabem, mai sabrem, si serem capaços o no. Però hem d’estar convençuts de que ho podrem fer. Que, al final, la nostra habilitat serà suficient per superar els problemes. Perquè així ha de ser”.
Bona reflexió!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada