Dotze aportacions dels estoics

 

“Això és el que és l’estoïcisme. És esforç. És entrenament. Per ser millor. Per evitar un altre error, per fer una passa més cap al nostre ideal. No la perfecció, sinó el progrés.” Ryan Holiday,“The Lives of Stoics”

“Actua correctament; la resta no importa”

”Reconeix que si una cosa és humanament possible, tu també pots fer-la” Marc Aureli

 “No són les coses les que ens afecten; són les opinions que tenim sobre les coses les que ens fan patir” Epitect

 

 

 

 

Si volem passejar pels camins de la joia, s’han de cultivar les quatre virtuts estoiques:

·        La saviesa és el resultat de saber quines coses s’han de fer i quines no, i inclou la capacitat de judici.

·        L’autocontrol o la temprança es basa en conèixer quines coses valen la pena i quines no, i inclou la modèstia i l’autoconeixement.

·        La justícia s’aconsegueix per la via de donar a cada situació i a cada persona el que li pertoca i inclou l’amabilitat.

·        La valentia ve a com a resultat de saber destriar el que és terrible i el que no ho és i inclou la perseverança i la intrepidesa.

Els seus contraris serien l’estupidesa, la manca de control, la injustícia i la covardia. Aquestes anti-virtuts ens deixarien en la misèria emocional i no ens deixarien tenir una vida plena.

Ryan Holiday, en el seu llibre “The Lives of Stoics”, ens acompanya en el camí que van fer els filòsofs grecs i romans que van practicar l’estoïcisme. Aquests autors estoics ens recorden que les nostres accions són el punt de referència de la nostra vida i parlen de prendre decisions, de fer-nos responsables dels nostres actes, de construir un món millor a partir de la nostra implicació en el benestar dels altres, d’assegurar-nos que fem el correcte i de com arribar a la pau d’esperit.

Aquí en teniu dotze aportacions:

 

1.- Els humans, per la seva naturalesa, tendeixen a cercar l’autonomia, la competència i la bona connexió amb els altres.

”El que ens caracteritza com a persones, segons Epictet, és el nostre nucli de llibertat indestructible, invulnerable”, representat per la capacitat de poder triar el que depèn de nosaltres, la nostra actitud davant la vida, el que ell anomena “l’elecció fonamental de vida”. Podem triar la nostra actitud moral, determinar el sentit i l’objectiu de la nostra existència.

 

2.- Podem controlar els nostres judicis, els nostres impulsos i els nostres desitjos.

“Hem d’aprendre a distingir entre el que depèn de nosaltres i que, per tant, pot fer que tinguem una bona vida i el que no depèn de nosaltres, i pot convertir-nos en esclaus de les circumstàncies”, recorda Epitect. Entre el que no en depèn hi trobem la salut, la riquesa i el que pensen els altres de nosaltres, per exemple. Només podem perdre el que tenim.

 

3.- Les nostres decisions marcaran el nostre caràcter i la nostra vida.

“La construcció del nostre caràcter davant la vida depèn de nosaltres”, recorda Marc Aureli. Només nosaltres mateixos ens podem allunyar de la bondat i de la integritat. Només nosaltres podem decidir en què ens volem convertir i cultivar qualitats com la sinceritat, la dignitat, la perseverança, la temprança i la sobrietat. I, en aquells moments en que necessitem coratge per tal de fer el correcte, recordem les qualitats d’aquelles persones que ens envolten i a les quals admirem: la seva energia, la seva modèstia, la seva generositat...

 

4.- Els nostres actes parlaran per nosaltres.

“Hem d’aprendre a fer el que és correcte, siguin quines siguin les circumstàncies”, recomanava Antípater. Cada persona ha d’intentar “fer el seu paper a la vida” de la manera més digne possible. I això suposa sempre intentar fer el bé, en el sentit de prioritzar el benestar comú. “Deixa de parlar de ser una bona persona. Sigues una bona persona”, deia Marc Aureli. I, continuava, “potser que trobis obstacles, però mai t’impediran actuar amb temprança, justícia i saviesa”.

 

5.- Si vols canviar, reflexiona sobre els teus actes, cerca un bon mestre i practica les virtuts.

“Al benestar s’hi arriba fent petites passes. Adopta bons hàbits. Sigues humil. Aprèn del que visquis. Tingues en compte que pots aprendre en qualsevol situació”. Necessitaràs algú que et faci de guia i necessitaràs estimar el procés d’aprendre. O tornaràs a la teva zona de confort. Recorda que només aprenen els que són humils i que la més apreciada font per les nostres reflexions haurien de ser els nostres errors, tal i com feia Epictet cada matí.

 

6.- Hem d’acceptar que els humans som part de la naturalesa i estem sotmesos a les seves lleis.

No som especials. Formem part de la història, una història que es va repetint cíclicament des de principis dels temps. Naixem, vivim, morim. Estem lligats uns als altres. Epictet ens recorda que cap humà és l’únic autor de la seva pròpia vida: ens hem de prendre el que ens passa com si forméssim part d’una obra de teatre en la que ens han assignat un paper i “la nostra feina és representar-hi el nostre paper el millor possible”. Hem de centrar la nostra atenció en arribar a la saviesa, per la via del que podem controlar: les opinions sobre el que ens va passant, les nostres actituds, les nostres emocions, les nostres desitjos, les nostres accions, les nostres eleccions.

 

7.- Les relacions amb els altres són centrals pel nostre benestar.

“La majoria de gent actua per impuls o per equivocació, de manera que hauríem de ser compassius amb ells”, ens recorda Marc Aureli. Has de centrar la teva atenció en les fortaleses de les persones i ser tolerant amb les seves debilitats. “Cada situació de la vida té dues cares”, ens recorda Epictet. I seguint amb el seu discurs: una d’elles és potent, l’altra és dèbil. “Posem per cas que ens enfadem amb el nostre germà perquè considerem que s’ha portat malament amb nosaltres. Podem considerar, per una banda, que és una mala persona i un desconsiderat. O, per l’altra, podem recordar que som fills de la mateixa mare, que l’estimem, que no era la seva intenció danyar-nos, que nosaltres també tenim impulsos reprovables.  La manera en la que decidim tractar l’assumpte condicionarà la nostra vida i el tipus de persona amb la que ens convertirem”.

 

8.- Aprèn a gestionar les teves emocions.

“Controla les teves passions. Només poden que donar-te problemes. Els grans líders no deixen dur-se pels mals moments, intenten gestionar les seves reaccions amb el mateix coratge i control amb el que afronten els obstacles i entrebancs de la vida” “No et capfiquis amb els ignorants. Només parla de la veritat amb els que poden acceptar-la. Fes-te enfora, en cas contrari”, ens aconsella Sèneca. I també, “l’imperi més gran és arribar a ser l’emperador d’un mateix”.

 

9.- Formem part de la humanitat. Ens hem d’ajudar.

 “Som aquí per ajudar als altres, hem d’actuar en conseqüència”, afirmava Marc Aureli. Per tal de convertir-te en filòsof, Cató afirmava que havíem d’actuar i sacrificar-nos pels nostres conciutadans. “Hem de treballar per ser millors persones, millors pensadors, millors ciutadans”, ens recorda Epictet.

 

10.- El poder sempre és una responsabilitat.

 “El poder, recorda Sèneca, és una responsabilitat i el poderós serà mesurat per com tracta a aquells que no en tenen.” “El deure d’un home és ser útil als seus companys; si no pot ser, al major número possible; si no pot ser, a alguns d’ells; si no pot ser, ser útil als seus veïnats i, si això tampoc pot ser, ser útil a un mateix; quan ajudem als altres treballem pels interessos de la humanitat”

 

11.- Hem d’agrair la vida. Hem de celebrar viure cada dia.

“Ens hem de preparar com si arribéssim al final de les nostres vides. No hem de posposar res. Hem de passar comptes cada dia amb els llibres de la vida. Mai li falta temps a la persona que dóna els darrers retocs a la seva vida cada dia.”, “Morim cada dia i no se’ns retornarà res una vegada morts”, ens recorda Sèneca. Estem sentenciats a mort des del moment que naixem. “El més benaventurat no és el que mor tard, sinó el que mor bé”, afirmava Musoni Rufus. Epictet recordava sempre als seus alumnes que la vida és un do i havien d’estar preparats per a la pèrdua: de la gent estimada, de la pròpia salut, de la reputació, de la riquesa. “Pensa en tu mateix mort. Has viscut la teva vida. Ara agafa’n el que en queda i mira de viure-la de manera apropiada”, reflexionava Marc Aureli. “Si has de dir adéu, fes-ho dignament”.

 

12.- Som resilients.

 “Inclús en els pitjors moments podem seguir aprenent”, afirmava Musoni Rufus. El nostre camí serà la raó. I el resultat serà la nostra fortalesa, gràcies a la pràctica de les virtuts. “Conserva l’espai interior de la teva ànima”, recorda Marc Aureli; en aquest espai de reflexió hi pots trobar la pau que necessites.

 

Bona pràctica!