Moltes gràcies, Bàrbara Moragues!!!

“Obre’t a l’amor que vindrà amb dolor i al dolor que vindrà amb amor; i a l’èxit que vindrà amb fracàs i al fracàs que arribarà amb l’èxit.” https://benestaremocional.blogspot.com/2017/02/agilitat-emocional.html

 

“Comença per cuidar-te, per saber rompre el cicle d’estrès del teu cos. Respira. Segueix posant-te reptes, prova coses noves, surt de la teva zona de confort. Aprèn a veure les desgràcies com a part de la vida, converteix-les en reptes. Això t’ajudarà a no veure el que passa com a res personal. Pensa que tot espassa. Escriu i mira de donar la volta al que està passant. Mira de recordar altres vegades en les que has hagut de superar problemes. Ajuda als altres, sigues agraït i generós sempre que puguis. La teva vida tindrà més sentit i, a més, guanyaràs resiliència.” https://benestaremocional.blogspot.com/2017/08/mai-es-tard-per-treballar-la-resiliencia.html

 

 

 

 

 

La meva esquena és com una serp que respon contínuament al que passa a la meva vida. Necessita espai i aire, força i elasticitat, estiraments i relaxació. Des dels meus 24 anys em va avisar que la nostra relació seria complicada, en pla “tracta’m molt bé i et deixaré fer; descuida’m i recordaràs totes les maneres en les que podem sentir dolor”. I així ha sigut des de llavors. Tinc la sort d’haver de cuidar-me, d’haver de fer exercici sí o sí, de trobar mil maneres de dur millor el dolor quan apareix. I sí, he dit la sort. Perquè això m’ha fer descobrir coses sobre la salut, el dolor, l’estrès, la valentia, la gestió emocional, que, d’altra manera, segurament no sabria.

I, gràcies al meu dolor, he tingut la sort de conèixer a persones, com la meva fisioterapeuta, na Bàrbara Moragues, que, gairebé cada dues setmanes saluda la meva esquena i li recorda com ha de comportar-se. Amb na Bàrbara tenim una relació personal, som amigues. Parlem de la vida, però, la majoria de vegades, parlem de les nostres inquietuds a l’hora de fer millor la nostra feina. Na Bàrbara és una persona curiosa, valenta, aplicada, oberta a noves informacions. Sempre mira d’entendre millor la seva funció, d’estar en procés d’aprenentatge, amb la il·lusió de poder ajudar el millor possible als seus pacients.

Avui hem tingut cita. Ha repassat la meva serp muscular, ha posat a lloc les seves ramificacions, ha desbloquejat vèrtebres i m’ha fet guanyar espai en tots els sentits. I hem parlat. Darrerament comentem molt els seus projectes sobre el tractament del dolor crònic. Parlem de les persones que pateixen, dels camins de recuperació possible, de l’acceptació del dolor per tal d’alliberar-nos d’ell, de tot el que queda per fer...

Na Bàrbara i dos fisioterapeutes més van engegar un programa pilot per tractar el dolor crònic. Els resultats són molt bons. Més que bons. Donen esperança a gent que ja l’havia perduda. Donen força, literalment, a gent que ja no en tenia. Però el sistema mèdic no està preparat per fer la feina d’aquesta manera. I, després de decidir que sí, que era un èxit, els gestors del servei l’han aparcat a dintre d’un calaix.

Així i tot, na Bàrbara segueix engrescada en seguir aquest camí, en aprendre més com ajudar millor a les persones que cauen a les seves mans. I m’ha reenviat un enllaç que ha trobat un dels seus companys de projecte sobre com observar al cervell mentre fa una tasca amb material emocional (apropar-se a cares enfadades i allunyar-se de cares alegres) ens pot donar informació sobre com reaccionarem davant de situacions traumàtiques (vegeu https://neurosciencenews.com/brain-activity-ptsd-17819/). I la clau està en una àrea del còrtex prefrontal que regula la gestió emocional durant les situacions d’estrès. En el fons, l’article ens recorda la importància de la flexibilitat emocional (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/09/et-veig-les-teves-emocions-les-teves.html ) i de com aquesta és la clau de la resiliència (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2017/08/mai-es-tard-per-treballar-la-resiliencia.html ).

Tenim una tendència natural a evitar els estímuls emocionals negatius i a apropar-nos als positius. La capacitat per revertir aquesta tendència quan venen maldades és la que pot fer que ens sortim bé de les situacions traumàtiques. Necessitem acceptar per tal d’arribar a superar. L’evitació ens condueix, inevitablement, a una carrera de patiment que no ens deixarà seguir amb la nostra vida, amb una vida centrada en els nostres valors.

“A vegades, la desgràcia ens colpeja. És part de la vida”, diu John Sellars en el seu llibre “Lecciones de estoicismo”. L’adversitat, afirmava Sèneca, és un entrenament. Al final ens permetrà aprendre i desplegar les virtuts de la paciència, el coratge i la resistència. Ningú vol passar per una desgràcia, però alguna ens en passarà i, com els prefrontals de les persones resilients, hem d’acceptar el repte tal i com ve.

Moltes gràcies, Bàrbara!!!

Seguim en contacte.