Passa al contingut principal

Mai és tard per treballar la resiliència


-“Estic zombie...”
-“No te preocupis, reina, és normal. Quan et penses que no pots més, el teu cos i la teva ment es posen en mode zombie i el moment es travessa...” Conversa amb la meva neboda Laura al tanatori el dia de la mort del seu pare.








En un article recent (vegeu https://www.nytimes.com/2017/07/25/well/mind/how-to-boost-resilience-in-midlife.html ) l’autora ens explica sistemes per tal de treballar la resiliència a la maduresa. Seguint les passes d’Adam Grant (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/08/la-vida-esta-plena-de-perdues.html ) i dels experts en l’àrea Steven Southwick i Dennis Charney, recomana fer-ho com si es tractés de qualsevol altra activitat, a base de practicar.

Les activitats que es proposen són:  1) Cultivar l’optimisme; 2) Reescriure la pròpia història; 3) No agafar-ho com a una cosa personal; 4) Recordar les nostres històries de superació; 5) Donar suport als altres; 6) Trobar moments per a rompre el cicle d’estrès; 7) Sortir de la zona de confort. Com sempre, en faré una lectura personal.

1)    Cultivar l’optimisme. Es tracta de no cedir a la desesperació i de plantejar el problema, la pèrdua o el que sigui com un repte. Es tracta de tenir clar que els moments dolents passaran i que en vindran altres de bons. Encara que, en part, la disposició a ser més o menys optimistes és temperamental (és a dir, genètica), també es pot treballar. Hem de recordar que les actituds optimistes o pessimistes són contagioses. Compte amb qui tenim al nostre costat quan estem travessant una crisi!

2)    Reescriure la pròpia història. Una vegada que la vida et fa un revés fort, no hi ha forma de tornar enrere. L’única solució és tirar endavant, acceptant el repte i reenquadrant la situació. En el camí, haurem de trobar la forma de deixar de ser víctimes i convertir-nos en supervivents. Els supervivents troben la manera d’aprendre de la situació, de veure-la com una història de superació que pot portar al creixement personal. Aquesta habilitat també s’ha de practicar. Hem d’aprendre a qüestionar el que ens diem a nosaltres mateixos. Hem d’aprendre a qüestionar el que ens contem a nosaltres mateixos i als altres (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/nomes-reconeixer-la-nostra-ignorancia.html ). En aquest sentit, és més fàcil fer-ho si seguim el consell de James Pennebaker i escrivim per tal d’agafar perspectiva (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/10/escriure-per-tal-de-superar-el-dolor.html ).

3)    No agafar-ho com una cosa personal. Quan ens agafem les coses en clau personal, passem a veure-les com a nostres, com si fossin el resultat del que hem fet o deixat de fer, com si pensant en elles poguéssim canviar alguna cosa. En una paraula: ruminem. Hem d’aprendre a resistir-nos a aquesta tendència. Hem d’aprendre a veure les coses com el que són: el resultat d’una sèrie de factors, alguns que podem controlar i altres que no estan sota el nostre control. Aquí hem de recordar “les 3 P”: no és personal, no és permanent, no és global (vegeu l’explicació de “les 3 P” a https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/08/la-vida-esta-plena-de-perdues.html ).

4)     Recordar les nostres històries de superació. L’avantatge de tenir una certa edat és que, segurament, ens hem trobat amb la necessitat de superar situacions difícils abans. Quan ens trobem amb una dificultat o amb una situació traumàtica, podem dir-nos i recordar-nos que sempre pot ser pitjor. De fet, és fàcil trobar persones que tenen una situació més complicada que la nostra. Però, també, podem tenir en compte les vegades en les que hem desenvolupat recursos per tal de poder superar els reptes de la vida: davant aquella pèrdua, aquella decepció, aquell fracàs... És com aprendre a dir-se “He superat altres coses al passat. Es tracta de tornar a posar-me en marxa. Sé que ho puc superar”.

5)    Donar suport als altres. Els estudis sobre resiliència demostren que les persones ho són més si compten amb una bona xarxa familiar i d’amistats que donin suport. Però es pot aconseguir augmentar la resiliència DONANT suport als altres. Com explica l’expert  en resiliència Steven Southwick, una part important de la resiliència es fonamenta en responsabilitzar-se de la pròpia vida, de que aquesta tingui un propòsit i un sentit. No fa falta generar grans projectes; basta sentir la necessitat de fer la vida millor a les persones properes. Sentir que tenim una vida amb sentit ens fa més resistents davant les dificultats.

6)    Trobar moments per a rompre el cicle d’estrès. Hem d’acceptar que les respostes d’estrès formen part de la nostra vida. No hem de veure l’estrès com una cosa a evitar, sinó com una resposta que hem de gestionar (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/03/lestres-bo-i-lestres-dolent-visca.html). Es tracta de rompre el cicle viciós de l’estrès i aconseguir entrar en estats de recuperació per aprofitar els recursos que ens donen cada una d’aquestes respostes del nostre organisme. És el mateix que fem quan ens entrenem: programar descansos entre sèries d’esforç. Caminar, meditar durant cinc minuts, anar a fer un cafè amb un amic, per exemple, són maneres de rompre el cicle de la resposta d’estrès i donar un respir al nostre cos i a la nostra ment. Com explica Jack Groppel, “l’estrès és l’estímul que ens fa créixer;  els estats de recuperació són el moment en què és possible créixer. Així és com construïm el múscul de la resiliència”. No deixis de respirar (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/11/respira.html ).

7)    Sortir de la zona de confort. Una de les lliçons més importants que ens donen les investigacions sobre resiliència, és que aquesta no només està feta a base de superar experiències negatives. Es pot treballar la resiliència posant-nos en situacions noves i que ens suposin un repte (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/08/sortir-de-la-zona-de-confort-per-tal.html ). Superar reptes suposa que les hormones de l’estrès es disparin menys quan es trobem en situacions d’estrès, explica Dennis Charney. D’aquesta manera, podrem gestionar millor les situacions.

Així, sempre hi som a temps de treballar la resiliència. Comença per cuidar-te, per saber rompre el cicle d’estrès del teu cos. Respira. Segueix posant-te reptes, prova coses noves, surt de la teva zona de confort. Aprèn a veure les desgràcies com a part de la vida, converteix-les en reptes. Això t’ajudarà a no veure el que passa com a res personal. Pensa que tot espassa. Escriu i mira de donar la volta al que està passant. Mira de recordar altres vegades en les que has hagut de superar problemes. Ajuda als altres, sigues agraït i generós sempre que puguis. La teva vida tindrà més sentit i, a més, guanyaràs resiliència.


Bona pràctica!!!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva .

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una gran distància, i una es

Estimat Pere, avui fa 6 anys...

“Si la mort és una pregunta, nosaltres mirem de respondre-la pensant en la teva com a indicació de que hem d’acceptar el que ve, hem de fer el millor pels altres i hem d’intentar aprendre del que ens va passant. I, també, com ens recorda Maria Konnikova en el que ella anomena “El gran farol”, hem de fer com si, al final, tinguéssim prou força per fer-ho bé, el millor possible.” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/07/estimat-pere-avui-fa-5-anys.html “Tal dia com avui, dos dies abans de morir, els de pal·liatius van dir-te que la vida s'escolava del teu cos de manera definitiva... I vas enfonsar-te unes hores per tornar a renéixer amb més força per tal de poder despedir-te de tothom, de dir les darreres paraules, de tancar la teva història i la que havies compartit amb nosaltres... Vas donar les gràcies i vas dir que estaves molt content de la família, de cada un de nosaltres...” https://benestaremocional.blogspot.com/2020/07/estimat-pere-ara-fa-3-anys.html “En Pere,