Mai és tard per treballar la resiliència

-“Estic zombie...”

-“No te preocupis, reina, és normal. Quan et penses que no pots més, el teu cos i la teva ment es posen en mode zombie i el moment es travessa...” Conversa amb la meva neboda Laura al tanatori el dia de la mort del seu pare.

En un article recent (vegeu https://www.nytimes.com/2017/07/25/well/mind/how-to-boost-resilience-in-midlife.html ) l’autora ens explica sistemes per tal de treballar la resiliència a la maduresa. Seguint les passes d’Adam Grant (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/08/la-vida-esta-plena-de-perdues.html ) i dels experts en l’àrea Steven Southwick i Dennis Charney, recomana fer-ho com si es tractés de qualsevol altra activitat, a base de practicar.

Les activitats que es proposen són:  1) Cultivar l’optimisme; 2) Reescriure la pròpia història; 3) No agafar-ho com a una cosa personal; 4) Recordar les nostres històries de superació; 5) Donar suport als altres; 6) Trobar moments per a rompre el cicle d’estrès; 7) Sortir de la zona de confort. Com sempre, en faré una lectura personal.

1)    Cultivar l’optimisme. Es tracta de no cedir a la desesperació i de plantejar el problema, la pèrdua o el que sigui com un repte. Es tracta de tenir clar que els moments dolents passaran i que en vindran altres de bons. Encara que, en part, la disposició a ser més o menys optimistes és temperamental (és a dir, genètica), també es pot treballar. Hem de recordar que les actituds optimistes o pessimistes són contagioses. Compte amb qui tenim al nostre costat quan estem travessant una crisi!

2)    Reescriure la pròpia història. Una vegada que la vida et fa un revés fort, no hi ha forma de tornar enrere. L’única solució és tirar endavant, acceptant el repte i reenquadrant la situació. En el camí, haurem de trobar la forma de deixar de ser víctimes i convertir-nos en supervivents. Els supervivents troben la manera d’aprendre de la situació, de veure-la com una història de superació que pot portar al creixement personal. Aquesta habilitat també s’ha de practicar. Hem d’aprendre a qüestionar el que ens diem a nosaltres mateixos. Hem d’aprendre a qüestionar el que ens contem a nosaltres mateixos i als altres (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/nomes-reconeixer-la-nostra-ignorancia.html ). En aquest sentit, és més fàcil fer-ho si seguim el consell de James Pennebaker i escrivim per tal d’agafar perspectiva (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/10/escriure-per-tal-de-superar-el-dolor.html ).

3)    No agafar-ho com una cosa personal. Quan ens agafem les coses en clau personal, passem a veure-les com a nostres, com si fossin el resultat del que hem fet o deixat de fer, com si pensant en elles poguéssim canviar alguna cosa. En una paraula: ruminem. Hem d’aprendre a resistir-nos a aquesta tendència. Hem d’aprendre a veure les coses com el que són: el resultat d’una sèrie de factors, alguns que podem controlar i altres que no estan sota el nostre control. Aquí hem de recordar “les 3 P”: no és personal, no és permanent, no és global (vegeu l’explicació de “les 3 P” a https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/08/la-vida-esta-plena-de-perdues.html ).

4)     Recordar les nostres històries de superació. L’avantatge de tenir una certa edat és que, segurament, ens hem trobat amb la necessitat de superar situacions difícils abans. Quan ens trobem amb una dificultat o amb una situació traumàtica, podem dir-nos i recordar-nos que sempre pot ser pitjor. De fet, és fàcil trobar persones que tenen una situació més complicada que la nostra. Però, també, podem tenir en compte les vegades en les que hem desenvolupat recursos per tal de poder superar els reptes de la vida: davant aquella pèrdua, aquella decepció, aquell fracàs... És com aprendre a dir-se “He superat altres coses al passat. Es tracta de tornar a posar-me en marxa. Sé que ho puc superar”.

5)    Donar suport als altres. Els estudis sobre resiliència demostren que les persones ho són més si compten amb una bona xarxa familiar i d’amistats que donin suport. Però es pot aconseguir augmentar la resiliència DONANT suport als altres. Com explica l’expert  en resiliència Steven Southwick, una part important de la resiliència es fonamenta en responsabilitzar-se de la pròpia vida, de que aquesta tingui un propòsit i un sentit. No fa falta generar grans projectes; basta sentir la necessitat de fer la vida millor a les persones properes. Sentir que tenim una vida amb sentit ens fa més resistents davant les dificultats.

6)    Trobar moments per a rompre el cicle d’estrès. Hem d’acceptar que les respostes d’estrès formen part de la nostra vida. No hem de veure l’estrès com una cosa a evitar, sinó com una resposta que hem de gestionar (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/03/lestres-bo-i-lestres-dolent-visca.html). Es tracta de rompre el cicle viciós de l’estrès i aconseguir entrar en estats de recuperació per aprofitar els recursos que ens donen cada una d’aquestes respostes del nostre organisme. És el mateix que fem quan ens entrenem: programar descansos entre sèries d’esforç. Caminar, meditar durant cinc minuts, anar a fer un cafè amb un amic, per exemple, són maneres de rompre el cicle de la resposta d’estrès i donar un respir al nostre cos i a la nostra ment. Com explica Jack Groppel, “l’estrès és l’estímul que ens fa créixer;  els estats de recuperació són el moment en què és possible créixer. Així és com construïm el múscul de la resiliència”. No deixis de respirar (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/11/respira.html ).

7)    Sortir de la zona de confort. Una de les lliçons més importants que ens donen les investigacions sobre resiliència, és que aquesta no només està feta a base de superar experiències negatives. Es pot treballar la resiliència posant-nos en situacions noves i que ens suposin un repte (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/08/sortir-de-la-zona-de-confort-per-tal.html ). Superar reptes suposa que les hormones de l’estrès es disparin menys quan es trobem en situacions d’estrès, explica Dennis Charney. D’aquesta manera, podrem gestionar millor les situacions.

Així, sempre hi som a temps de treballar la resiliència. Comença per cuidar-te, per saber rompre el cicle d’estrès del teu cos. Respira. Segueix posant-te reptes, prova coses noves, surt de la teva zona de confort. Aprèn a veure les desgràcies com a part de la vida, converteix-les en reptes. Això t’ajudarà a no veure el que passa com a res personal. Pensa que tot espassa. Escriu i mira de donar la volta al que està passant. Mira de recordar altres vegades en les que has hagut de superar problemes. Ajuda als altres, sigues agraït i generós sempre que puguis. La teva vida tindrà més sentit i, a més, guanyaràs resiliència.

Bona pràctica!!!