Passa al contingut principal

El club del 20% (i II)


“Si alguna cosa et molesta en la relació, has d’estar disposat a dir-li-ho. El fet de dir-ho genera confiança i la confiança genera intimitat. Pot fer mal, però és necessari fer-ho. Ningú pot arreglar la teva relació en ves de tu. Ni ho hauria de fer. De la mateixa manera que causar dolor als teus músculs permet que creixin més forts, sovint el fet d’introduir alguna mena de dolor en la relació a través de la vulnerabilitat és l’única manera de fer que la relació sigui més forta”

“(...) la parella perfecta no és algú que no crea problemes en la relació, la parella perfecta és algú que crea problemes en la relació que fan que et sentis bé quan intentes solucionar-los” https://qz.com/884448/every-successful-relationship-is-successful-for-the-same-exact-reasons/

“Quan escoltem els pensaments, les creences i els sentiments d’una altra persona, passa a ser més difícil projectar sobre ella les nostres percepcions sobre qui són. Passa a ser més difícil manipular-les”

“Quan veiem l’amor com una combinació de confiança, compromís, cura, respecte, coneixement i responsabilitat, podem treballar per tal de desenvolupar aquestes qualitats o, si aquestes ja formen part del que som, podem aprendre a estendre-les més enllà de nosaltres mateixos”
bell books “all about love”










En el seu llibre "all about love", bell books ens recorda que l'amor no és un substantiu, sinó que es tracta d'un verb, carregat d'accions i de responsabilitats. L'amor no és el que sentim per una altra persona. Quan l'amor dóna lloc a una relació autèntica, l'amor és el que fem per l'altra persona, és l'espai que deixem per tal de poder respectar-la tal i com és. En una entrada anterior (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/07/aconseguir-entrar-en-el-club-del-20.html ) parlava de les dificultats per aconseguir tenir una relació autèntica. Només un 20% de les parelles entren a formar part d’aquest club. Com aconseguir entrar-hi? D’acord que podem intentar ser millor persones i practicar l’honestedat. Però, si volem seguir un protocol més concret, com ho podem fer?

Aquí, a part de passar temps junts de manera significativa (veieu l’entrada sobre les cinc hores màgiques, https://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/03/la-rutina-de-les-cinc-hores-magiques.html ), podem seguir una sèrie de recomanacions (vegeu l’entrada d’Eric Baker a http://www.bakadesuyo.com/2017/06/amazing-relationship/  i la de Mark Mason a https://qz.com/884448/every-successful-relationship-is-successful-for-the-same-exact-reasons/):

1.     No estiguis amb ella/ell per no estar sol o per pressió social o esperant que la relació pugui arreglar els teus propis problemes. Una relació és un compromís entre dues persones que generen una nova dinàmica, la relació. Una vegada consolidada hi seguirà havent dues persones amb el seu propi caràcter i amb la seva pròpia història. Les “neures” de cada un de nosaltres seguiran sent de cadascú.

2.     Accepta a la teva parella tal com és. Accepta la realitat. Ho fas? O intentes que canviï coses? Si no deixes d’intentar que l’altra persona sigui d’una altra manera, causaràs dolor i patiment, tant a l’altra com a la relació. Fes-te responsable dels teus sentiments. Val, hi ha coses que et fan sentir malament o que t’agradaria que fossin d’una altra manera, però no és culpa de l’altra persona. Tots som com som.


3.     Expressa apreciació de manera freqüent. Deixa de criticar, pots queixar-te de forma concreta. Explica el que et molesta de manera concreta i amb amabilitat. Mira d’expressar admiració pel que fa l’altra persona. Les parelles del 20 % conten el que les passa amb calidesa, afecte i respecte cap a l’altra persona i es fan compliments de manera espontània.

4.     Dedica temps a les petites coses. Mira de tenir clara la importància de “les cinc hores màgiques”. Sigues amable i càlid. No deixis que la feina, les preocupacions, els fills, et condueixin a perdre de vista la importància de passar un moment agradable. Dedica un moment cada dia a preguntar-te “Com puc fer-li la vida més agradable?”.


5.     Comunica’t des de la integritat. Sigues honest i no penalitzis a l’altra persona pel fet de ser-ho. Es tracta d’estar oberts als fets i a les evidències independentment de la nostra posició. Es tracta de reconèixer els nostres errors. Es tracta de tenir molt clar que el que volem és entendre més a l’altra i no, simplement, guanyar la discussió. Es tracta d’acceptar les nostres pors i viure situacions en les que sent honestos pot ser no quedem massa bé als ulls dels altres. Inclús les mentides piadoses danyen les relacions. La desconfiança genera desconfiança. Els secrets generen ferides a la relació. Dir les coses genera confiança i la confiança genera intimitat. S’ha de ser honest però amb tacte.

6.     Comparteix i explora les diferències amb la teva parella. Parteix del fet que la teva parella té una posició que, com a mínim, es digne de considerar. Us podeu trobar en que esteu d’acord en que teniu un desacord. Però no val evitar el desacord per tal d’evitar el conflicte. Es tracta, sempre, d’intentar connectar abans de discutir sobre la posició de l’altra persona. Connectar suposa obrir-se a la visió de l’altra. Connectar suposa escoltar amb atenció. Connectar suposa informar a l’altra persona de què realment entenem el que ens està dient. I, després, intentar anar identificant les parts de la visió que podem arribar a compartir. De manera explícita hem de fer saber la part de raó que té l’altra persona quan diu el que diu.


7.     Dóna suport a la teva parella en la persecució dels seus somnis i les seves metes. Deixa-li espai perquè pugui acomplir-les. Sense deixar de ser fidels als nostres principis, hem de ser capaços de donar suport a la parella, fins i tot quan no acabem d’estar d’acord amb el que vol fer. Aprèn a celebrar els seus triomfs. Comparteix-los. L’amor és un compromís pel benestar de l’altra persona.

8.     Dóna a la teva parella el dret a equivocar-se. Ningú no és perfecte. Deixa espai perquè l’altra no tingui por a admetre els seus errors. No confonguis la conducta amb la persona. El perfeccionisme sempre ens farà més desgraciats. El respecte és l’ingredient secret de les relacions del 20 % que tenen més de 20 anys. Això suposa NO queixar-se de les equivocacions de la parella als amics o familiars. Les coses de parella han de quedar a la parella. Parlar malament de la parella a altres persones suposa traspassar una línia vermella.


9.     Estigues obert als canvis vitals. Aquesta és una variant més de l’acceptació de l’altra persona. Hem d’aprendre a estimar les versions diferents de la nostra parella. Hem de ser conscients dels canvis de l’altra persona, gràcies a mantenir la comunicació oberta i, també, hem d’acceptar aquests canvis com a part del seu camí de creixement personal.

10.                  Reenquadra els teus desitjos com a metes. Pensar en com haurien de ser o anar les coses suposa voler que el món i els altres facin el que considerem que s’ha de fer. I ens porta de cap cap a la desgràcia. Les coses no són com haurien de ser; les coses són som són. Moltes de les nostres expectatives sobre com haurien de ser les coses en una relació no són realistes. I danyen la connexió. Recorda que l’enamorament és un sistema que ha generat l’evolució per tal d’ajuntar dues persones i procrear. Només està pensat per a durar uns anys. Si vols que duri més temps, has de ser estratègic, honest i respectuós.

En resum, es tracta de ser honestos i de suposar que l’altra està com nosaltres, intentant connectar i viure de la millora manera possible. Seguiu les recomanacions i viviu una relació amb intimitat, passió i compromís.


Bona pràctica! 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva .

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una gran distància, i una es

Estimat Kiko, avui en faig 60...

  “Quan vas néixer, jo era una nina petita superada pel caos de tenir una mare que havia tingut tres fills en tres anys... I no volia més caos. Jo creia que el que necessitava era ordre, tranquil·litat; però ara, en privat, he de dir que la vida em va donar una cosa que jo no sabia que seria part de la meva marca personal: haver de lidiar amb un germà petit ple d’ocurrències forassenyades i absurdes que es van convertir en dinàmiques que, en moltes ocasions, m’han salvat la vida, com a mínim l’emocional...” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/08/avui-en-faig-58-estimat-kiko.html   “Diuen que som les nostres històries, les que contem als altres i, sobretot, les que ens contem a nosaltres mateixos. I, en aquestes, històries, mentre jo sigui jo, mentre les meves neurones encara connectin (sí, en tinc més d’una, senyor!), sempre hi tindràs un paper important. La teva mort, però sobretot la teva vida, es colaran per les anècdotes de la meva infància, pel relat del que ens d