Fer llistes millora el rendiment o la història de com les infermeres ens van salvar la vida

“quan una llista de comprovació està ben feta [...] permet que et despreocupis de la part més bàsica, de les coses rutinàries de les que no s’hauria d’ocupar-se el cervell per deixar que es concentri en les coses difícils”

“amb la llista de comprovació en el seu lloc, hem detectat al·lèrgies a medicaments, problemes de material, confusions respecte als medicaments, errors en les mostres de biòpsia destinades al laboratori de patologia. Hem dissenyat millors plans i hem estat preparats per a tot tipus de pacients. Sense la llista de comprovació no estic segur de quants problemes importants se’ns haurien escapat i haurien causat danys reals” Atul Gawande “El efecto Checklist”

A finals dels anys 60 en els hospitals occidentals es va produir una millora considerable en el que era el tractament dels pacients. Es va aconseguir disposar d’un llistat precís, cada 6 hores o menys, de les constants vitals de cada una de les persones ingressades, cosa que va permetre detectar problemes ràpidament (com, per exemple, una infecció) i intervenir de manera eficient.

Les heroïnes d’aquest canvi van ser les infermeres. El personal d’infermeria va dissenyar fulls clínics i formularis per tal d’incloure el pols, la tensió arterial, la temperatura, la respiració i, més endavant, el dolor avaluat pel pacient en una escala de 0 a 10.

Les llistes de comprovació, com explica Atul Gawande al seu llibre “El efecto Checklist”, permeten que es puguin evitar dues de les fonts d’error més freqüents en l’atenció sanitària (i en el rendiment humà, en general):

1.- La fal·libilitat de la memòria humana, sobretot quan es tracta d’accions prosaiques i rutinàries. Aquestes accions es poden passar per alt parcialment si ens trobem en situacions d’estrès o de cansament.

2.- L’excés de confiança per la sensació d’expertesa que pot fer que ens tornem descuidats i ens saltem passes d’una acció encara que la recordem.

Els errors mèdics són molt freqüents si no es protocol·litzen les passes a fer, sobretot quan es tracta d’accions automatitzades. En un estudi citat per Gawande, Peter Provonost va fer un seguiment del nombre d’errors que es feien durant la inserció d’una via central, cosa que suposa no botar-se cap de les 8 passes necessàries. En més d’una tercera part dels casos, abans de l’ús de llistes de comprovació, es saltaven al menys una de les passes. Després d’aconseguir que el personal d’infermeria pogués cridar als metges si es saltaven alguna passa, els errors en aquesta operació van disminuir dràsticament. I les infeccions en les vies centrals van caure des d’un 11% a un 0 rodó.

Les llistes de comprovació milloren el rendiment en totes les àrees en les que s’han implementat. El procés, explica Gawande, és laboriós, en el sentit que els protocols d’actuació s’han de provar fins que es demostri la seva eficiència. Gawande recorre al món de l’aviació perquè s’ha erigit com el col·lectiu professional que han dut la creació de llistes de comprovació al seu màxim nivell. L’organisme internacional que regula les normes d’aviació, amb la introducció d’una llista anònima de problemes i errors durant qualsevol vol, han fet dels errors i de les llistes per evitar-los un dels seus puntals professionals. Des que es detecta un error o un problema fins que s’implementa una llista de comprovació per tal d’evitar-lo, i ho fan tots els pilots professionals de totes les línies aèries del món, passa com a màxim un mes.

Gawande es basa en els estudis sobre el procés d’elaboració d’aquestes llistes de comprovació i en l’entrevista al responsable de la secció que investiga aquesta qüestió a la companyia de fabricants Boeing per descriure quins elements són importants. En primer lloc, les llistes de comprovació s’han de sintetitzar de manera que es centrin en les passes necessàries (entre 5 i 9 apartats), siguin visualment simples i la seva comprovació duri entre 60 i 90 segons. Han de caber en una sola pàgina i hi ha d’haver-hi lletres majúscules i minúscules. Això suposa un procés de prova i error fins aconseguir la llista adequada.

Les llistes funcionen, com demostra la disminució dels accidents aeris des que s’apliquen en aquest àmbit. No hi ha cap associació professional que pugui documentar una eficiència tan alta. El problema és que, en la resta de professions, acceptar la fal·libilitat de la memòria i de l’atenció humanes no està a l’ordre del dia.

En aquest cas, en el món de l’atenció sanitària, les llistes de comprovació creades pel personal d’infermeria van crear un precedent i són, encara avui, una excepció. La conclusió, doncs, després de veure com s’han aplicat al món de l’aviació i de com ha canviat el seu rendiment de manera dràstica, és que aquesta iniciativa hauria d’arribar a qualsevol professió.

Acceptar que l’excés de confiança i la fal·libilitat de la memòria i de l’atenció humanes s’han de tenir en compte, sobretot en condicions de cansament o de falta de son, suposaria posar en marxa l’estudi i l’adaptació de llistes de comprovació. Com conclou Gawande en els seu llibre i a partir dels seus estudis, les llistes de comprovació funcionen, salven vides, estalvien recursos i, a més, ens permeten aprendre millor.

A quin àmbit aplicaries les llistes de comprovació?

Bona reflexió!