Les 3 equacions del benestar emocional

“No podem canviar del tot el nostre temperament, que està format per una sèrie de predisposicions a respondre d’una o d’una altra manera, però sí podem canviar les nostres conductes, amb el resultat de canviar les nostres vivències i els nostres estats d’ànim.” https://benestaremocional.blogspot.com/2014/01/tenir-cura-de-les-relacions-socials.html

Podem estar bé emocionalment a pesar de les circumstàncies? Poden els nostres fills, els nostres familiars, els nostres amics, arribar a ser feliços enmig de circumstàncies difícils? En un article recent (vegeu https://www.theatlantic.com/family/archive/2020/04/how-increase-happiness-according-research/609619/) es reflexiona sobre quins són els elements que ens poden conduir al benestar emocional. L’autor proposa sintetitzar la investigació sobre el tema en 3 equacions. 

La primera equació fa referència als estudis que mostren quines són les variables que pesen a l’hora de contestar la pregunta “quin diries que és el teu estat emocional si penses en els darrers dies: molt feliç, bastant feliç o més aviat infeliç?”. I, el primer dels components és la genètica. El nostre temperament, la nostra primera derivada, la nostra tendència a contestar d’una manera determinada davant una estimulació concreta pesa sobre un 50% (vegeu els estudis de Sonja Lyubomirsky https://benestaremocional.blogspot.com/2014/01/tenir-cura-de-les-relacions-socials.html ).

El segon dels components que afecten al nostre benestar són les circumstàncies. El pes de les circumstàncies és més aviat baix, sobre un 10%, ja que són temporals i, per tant, el seu efecte desapareix amb el temps, retornant el nostre benestar al punt marcat pel nostre temperament. Ni la riquesa, ni l’èxit, ni la fama, ni el fracàs, ni la malaltia, tenen un efecte durador sobre el nostre nivell de benestar. Ens hi acostumem (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2015/10/els-correlats-de-la-felicitat.html). De fet, pensa en el confinament pel COVID-19: què haguessis pensat fa tres mesos si t’haguessin comunicat que et tancarien durant 6-7 setmanes sense poder sortir de ca teva?

El tercer component d’aquesta primera equació són els hàbits. En aquest sentit, Lyubomirsky parla d’activitats, de que els canvis sobre el nostre benestar venen determinats per les nostres accions (vegeu les entrades sobre activitats en el blog). Així, si volem canviar el nostre nivell de benestar emocional el que hem de fer és actuar.

Així, la primera fórmula queda de la següent manera:

Benestar emocional = Genètica + Circumstàncies + Hàbits

I, evidentment, sobre l’únic que tenim control és sobre els nostres hàbits, sobre les nostres accions. Però, de què depenen els hàbits que anem consolidant en la nostra vida? Arthur C. Brooks parla d’una segona equació, aquesta vegada resultat de quatre variables: sentit, família, amics i treball.

Pel que fa al sentit, Brooks parla de tenir fe, de saber que formem part d’un tot, sigui una filosofia de vida, sigui la sensació d’humanitat compartida, sigui una creença religiosa. En el fons es tracta de pensar en quins són els nostres valors, en què és el que realment importa al final de tot plegat. Si no ho tenim clar, altres ho decidiran per nosaltres. El sistema ho decidirà per nosaltres, de manera que si estem en un sistema materialista, la nostra posició de partida serà materialista, donant importància a tenir, a mostrar, a acumular, a l’estatus...

La família i els amics formen part de l’equació per dos motius: per una banda, no deixem de ser criatures socials i necessitem dels altres per sobreviure, en tots els sentits, però sobretot emocionalment. La qualitat de la nostra vida està íntimament relacionada amb la qualitat de les nostres relacions. Si tenim relacions profundes, el nostre benestar emocional està relativament garantit, ja que els estudis mostren que és la variable més important (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2015/11/parlem-amb-profunditat.html).

Per altra banda, s’ha de tenir en compte que les xarxes de les que formem part modulen i modelen les nostres conductes i els nostres hàbits (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2013/05/la-importancia-dels-amics-dels-nostres.html). Els hàbits saludables i no saludables es contagien en el cercle de les nostres relacions. I, també, ho fa el nostre humor, tant el positiu com el negatiu (més el positiu, afortunadament!).

Finalment, la quarta variable que forma part de l’equació dels hàbits és el treball, en el sentit d’una ocupació productiva. El sentit del treball que fem és central en el nostre benestar. La sensació de ser competent i productiu no només és una de les nostres necessitats humanes bàsiques sinó que ens fa sentir bé i dóna sentit a la nostra vida. En el cas de la feina, les preguntes sobre el prestigi social o econòmic de la feina no ens conduiran a trobar respostes per un benestar emocional més gran. Es tracta, més aviat, de sentir que tens un cert control sobre el que fas i de veure que ets d’ajuda als altres (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/12/les-desconnexions-que-ens-fan-infelicos.html).

Així, la segona fórmula queda de la següent manera:

Hàbits = Sentit + Família + Amics + Ocupació

La tercera equació fa referència a l’impacte que tenen els sentiments de satisfacció sobre el nostre benestar emocional. I aquí hi trobem allò de “no està bé qui té més, sinó qui es conforma amb el que té”. Tot això, explica Brooks, fa referència als estudis que indiquen que tenir més, guanyar més, no ens fa tenir un major benestar emocional (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/12/com-el-materialisme-ens-fa-infelicos.html). Pensem, per exemple, amb els nostres padrins: som més feliços ara que tenim més coses? El fenomen que explica això és l’anomenada habituació hedònica, és a dir, que ens acostumem al que tenim, de manera que al cap d’un temps ja no ho fruïm, sinó que ens ho agafem com un punt de partida. Així, per superar aquesta habituació i sentir-nos millor, hauríem de tenir més i la roda del desig tornaria a començar a rodar.

Aquesta tercera equació es formula com una divisió. En el numerador hi trobem el que tenim. En el denominador hi trobem el que desitgem, el que volem. Però quina és la manera de tenir més benestar emocional? Brooks proposa centrar l’atenció en el darrer component: procura no desitjar més del que tens, desfés-te de la roda del desig. Dan Ariely, des d’un punt de vista més pràctic, proposa no exposar-te a propagandes o a cercles socials on es valora tenir més coses perquè, com hem vist a l’equació anterior, els desitjos de la gent amb la que anem se’ns “enganxen” i entrem a formar part del sistema de consum.

Tanmateix, crec que és millor centrar-se més en el numerador, a pesar de la visió de Brooks. Proposo complementar la proposta d’Ariely (tria els teus 5 ximpanzés, vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/04/als-meus-5-ximpanzes.html) amb la primera pràctica de l’estoïcisme, l’acceptació de que ho podem perdre tot i la necessitat d’agrair tot el que tenim.

Així, la tercera fórmula queda de la següent manera:

Satisfacció = El que tenim / El que volem.

En resum,

·       Tens un punt de partida, que fa que tinguis un benestar més o menys gran provinent del teu tarannà; les circumstàncies no tenen massa importància perquè ens hi adaptem; les nostres accions, els nostres hàbits, poden canviar el nostre humor. Per tant, ocupa el teu temps estratègicament.

·       Els teus hàbits són el resultat de les teves decisions, del que decideixes que dóna sentit a la teva vida, de com et relaciones amb la teva família, dels lligams profunds que treballes amb els teus amics... I de cercar una ocupació que tingui sentit per tu i sobre la que tinguis un cert control.

·       Alerta amb les expectatives! Aprèn a valorar el que tens, a agrair el que hi ha; pensa, com els estoics, que de la mateixa manera que tenim coses, les podem perdre totes.

Bona reflexió!