Tenir cura de les relacions socials

El benestar, explica Sonja Lyubormirsky en el seu llibre “La ciencia de la felicidad”, depèn dels hàbits. No podem canviar del tot el nostre temperament, que està format per una sèrie de predisposicions a respondre d’una o d’una altra manera, però sí podem canviar les nostres conductes, amb el resultat de canviar les nostres vivències i els nostres estats d’ànim.

Un dels patrons més clars entre els persones que expressen la seva felicitat és la cura que tenen de les seves relacions personals. Així, imitar els hàbits d’aquestes persones donarà com a resultat, segons Lyubomirsky, un major benestar. Tenir una bona relació amb la parella, la família o els amics fa que la gent sigui més feliç i, per la seva banda, ésser més feliç fa més probable tenir bones relacions. Si es cultiven i es milloren les relacions, augmenten les emocions positives (veure l'entrada del 22 de desembre de 2013).

El desig de formar i mantenir vincles socials té una base evolutiva, està gravat en els nostres gens, ja que durant la història de la nostra espècie aquest desig ens ha permès sobreviure. Els vincles socials ens proporcionen recolzament social en les moments d’estrès i necessitat, de maneres molt diverses: ajudant-nos amb actes de generositat, donant-nos suport emocional o proporcionant informació sobre el que ens preocupa. El suport social es confirma com un element clau a l’hora de viure una vida llarga i saludable.

Seguint els passos de John Gottman (veure l’entrada del 2 de març de 2013), Lyubomirsky recomana una sèrie d’estratègies per a millorar les relacions íntimes:

La primera, lògicament, és dedicar més temps a les relacions, siguin la parella, la família o els amics. S’han de dedicar 5 minuts  cada dia a reconèixer o expressar agraïment per alguna cosa concreta. S’ha de recordar alguna cosa de l’agenda de l’altra i en tornar-nos a veure tenir una “conversació de retrobada”. Es tracta d’establir rutines per tal de passar temps junts, de compartir activitats que generin sensació de vincle. La conversa és molt important. Les persones que tenen vincles satisfactoris dediquen temps a mantenir-se al dia sobre el que preocupa als altres.

La segona, suposa generar formes de mostrar admiració, agraïment i afecte. Les relacions felices es caracteritzen per una proporció d’afecte positiu a negatiu de 5 a 1. És a dir, per cada afirmació o comportament negatiu (criticar, remugar, sermonejar) n’hi ha cinc de positius. D’aquesta manera, una forma de millorar una relació suposa augmentar la proporció d’afecte positiu. Es poden fer més manifestacions d’afecte. I comunicar de forma directe admiració i agraïment. En les relacions més positives, els altres desperten la “millor versió” de nosaltres mateixos, gràcies a com ens inspiren i motiven. El respecte cap a l’altra persona es pot incrementar fent una sèrie d’exercicis: la primera setmana fer una llista en la que surtin les qualitats que ens varen atraure de l’altra persona i una situació il·lustrativa de cada una d’elles; la segona, intentar recordar i escriure sobre una bona època de la relació; la tercera, es tracta de considerar un incident que ens hagi portat a sentir-nos enfadats o desil·lusionats, des d’una òptica més benèvola, generant dues o tres explicacions que no tinguin a veure amb el caràcter o la mala intenció; finalment, durant la quarta setmana s’han d’escriure sobre objectius concrets, valors o creences que es comparteixen amb l’altra persona.

La tercera estratègia es basa en capitalitzar la bona sort, en fruir dels èxits dels amics, familiars i de la parella. Les bones relacions es distingeixen de les no tan bones en la capacitat de generar reaccions positives davant les coses bones que les passen als altres. Ens hem de proposar reaccionar amb interès i entusiasme davant les bones notícies. Es tracta d’escoltar bé i de compartir l’alegria de l’altra, enfortint la sensació de proximitat i de connexió.

La quarta, suposa la superació dels conflictes. Les relacions poc satisfactòries es caracteritzen per una determinada manera de tractar els conflictes: un desacord inicial violent (amb acusacions i sarcasme, per exemple), una exposició contínua de crítiques, una demostració activa de menyspreu (amb insults o cares de disgust, per exemple), una actitud defensiva passant al contraatac (“tu sí que sí!”) i, al final, una presència d’evasives (deixar de prestar atenció o inclús anar-se’n). Les relacions satisfactòries mostren un patró diferent, ja que expressen queixes en lloc de crítiques i són capaces de mantenir la connexió durant el conflicte, reconeixent la posició de l’altra, introduint una mica d’humor o demostrant afecte.

La cinquena tracta de compartir la vida interior. Encara que les altres quatre estratègies anteriors funcionin, podria passar que la relació seguís sense ser satisfactòria. En el fons de les bones relacions hi ha una sensació profunda de compartir rituals, somnis i objectius. Aquesta sensació genera un “nosaltres”. Es tractaria de conèixer i recolzar els objectius i els somnis de l’altra persona.

Entre les estratègies per fer nous amics hi trobem:

1. Dedicar-hi temps. Establir rituals per tal de compartir moments. 
2. Aprendre a comunicar els nostres pensaments i sentiments íntims. No deixar de banda les habilitats d’escolta (veure l’entrada del 14 de juliol de 2012). 
3. Manifestar suport i celebrar els èxits. 
4. Abraçar. Manifestar afecte amb abraçades constitueix una manera efectiva de reforçar la sensació d’intimitat i l’amistat.

Bona pràctica!