4 pautes per ajudar als fills a ser emocionalment flexibles

“La vida tindrà moments difícils. I no puc fingir que aquestes dificultats no existeixen. Així que, quines són las habilitats que necessito per viure en aquest món sent realment feliç, en el món tal i com és, no com m’agradaria que fos?” Susan David

 

“Entre l’estímul i la resposta hi ha un espai. En aquest espai tenim el poder de triar la nostra resposta. En la nostra resposta hi ha la nostra possibilitat de creixement i la nostra llibertat” Viktor Frankl “L’home a la recerca de sentit”

“Abandona, d’una vegada per totes, la idea de no tenir por i, en lloc d’això, camina directament cap a les teves pors, amb els teus valors com a guia; camina cap al que realment t’importa. Coratge no és l’absència de por; coratge és una por que camina cap al seu objectiu” https://benestaremocional.blogspot.com/2017/02/agilitat-emocional.html

 

“és normal tenir por i la podem sentir lliurement, l’únic que hem de fer és sentir-la en moviment, seguint endavant. Com explica Susan David, la valentia és por en moviment” https://benestaremocional.blogspot.com/2019/03/estrategies-per-afrontar-lansietat-de.html

 

“la resiliència només pot ser el resultat d’acceptar i viure qualsevol de les emocions que ens neixen a dintre. Les emocions són informació. Les emocions ens guien. Però les emocions NO determinen, necessàriament, la nostra conducta” https://benestaremocional.blogspot.com/2018/02/parlem-democions.html

 

“Si els adults intenten superar l’ansietat resolent el problema o ajudant a evitar la situació (per exemple, un examen, una situació social...), l’únic que aconseguiran serà augmentar l’ansietat de l’adolescent, per una banda perquè l’evitació alimenta l’ansietat i, per altra, perquè no esperar a que l’adolescent afronti el problema torna a ser un missatge de desesperança i de manca de confiança en les seves capacitats.” https://benestaremocional.blogspot.com/2019/03/estrategies-per-afrontar-lansietat-de.html

 

Ara més que mai, ens preocupa la resiliència, la capacitat de superar els moments difícils de la vida. El confinament resultat de la pandèmia ens ha recordat la nostra fragilitat, la fragilitat del nostre món, de la nostra espècie. I ha posat damunt la taula la idea que només ens en sortirem junts, si acceptem les regles del joc de la vida i entenem que l’aïllament, la negació i l’egoisme no ens portaran enlloc (vegeu el recordatori que ens fa Yuval Noah Harari a https://benestaremocional.blogspot.com/2020/03/per-superar-una-epidemia.html).

Volem que les coses millorin. Volem que els nostres fills superin tot això i segueixin endavant amb una força renovada. Volem que siguin resilients, emocional i cognitivament flexibles, per tal de poder fer-se un camí en aquest món estrany. Però les dades ens mostren un panorama difícil, amb un augment dels trastorns d’ansietat i depressius entre els més joves, com si ens trobéssim amb una altra pandèmia.

En un article de The Atlantic (vegeu https://www.theatlantic.com/magazine/archive/2020/05/childhood-in-an-anxious-age/609079/ ) se’ns recorda que hi ha sortida a tot això. Però hem de canviar la nostra visió de les emocions. Les emocions, siguin positives o negatives, s’han d’acceptar i s’han de veure com el que són: informació sobre la situació. La solució no serà mai reprimir el malestar o deixar que es manifesti sense gestionar-lo. El que no podem fer és seguir tractant a les criatures com si necessitessin que els adults asseguréssim que tot va sempre bé, que no poden sentir-se malament perquè no podran superar-ho, que no són capaços de trobar solucions i que, per tant, ens hem d’assegurar que sempre estan “feliços”, lluny de qualsevol emoció negativa.

Els estudis ens indiquen que encara que els pares, davant situacions traumàtiques, intenten "protegir" els nins de la part fosca de la realitat, els nins que expressen les seves pors, que tenen un espai per fer-ho, estan més sans física i mentalment. Parlar del que ens fa por, posar-hi paraules i etiquetes fa que gradualment ens faci menys por. El mateix amb la tristesa.

Preparar als nins per temps difícils suposa deixar que s'equivoquin, que acceptin els obstacles i sàpiguen cercar solucions. Els nins són per naturalesa antifràgils, és a dir, ells es tornen resistents i resilients a mesura que aprenen a recuperar-se dels entrebancs, problemes i reptes de la vida. 

En aquest sentit, recupero un vídeo de Susan David en el que parla de la flexibilitat emocional que ella anomena agilitat emocional (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2017/02/agilitat-emocional.html ). L’agilitat emocional té a veure amb la capacitat per connectar amb nosaltres mateixos, els nostres sentiments, les nostres emocions, els nostres pensaments, per tal de poder avançar en la direcció de ser la persona que volem arribar a ser, d’acord amb els nostres valors. L’agilitat emocional és el que fa possible sentir benestar emocional a pesar dels moments difícils de la vida. I, això, al final és el que volem pels nostres fills. En el cas dels pares i els mestres, recomana quatre passes per tal d’aconseguir-ho (vegeu https://aprendemosjuntos.elpais.com/especial/cuatro-pasos-para-alcanzar-la-agilidad-emocional-susan-david/ ). Vet aquí la meva lectura:

1.- Ajudar als nins a reconèixer i acceptar les pròpies emocions.

En cas de les emocions negatives això és més difícil. Per exemple, si una nina està trista i plora perquè no pot veure les amigues, hem de reconèixer la seva tristesa: “Ai, reina, veig que estàs molt trista” i deixar que ens acabi d’explicar els seus motius (la regla dels 3 perquès) “perquè no puc veure les meves amigues, perquè me fa por que no me recordin, perquè me fa por quedar-me sola”. 

Deixar sentir la tristesa i anomenar-la ajuda a acceptar-la i a reconèixer-la sempre que es torni a sentir. Expressar el perquè, fa que pugui pensar en els missatges que ens dona l’emoció. Experimentar-la recorda que, de la mateixa manera que ha vingut, se n’anirà i deixarà de sentir-la. Les emocions venen, sí, i també se’n van.

Amb l’anar i venir de les emocions els nins aprenen a veure-les com el que són: informació sobre com ens afecta una situació, sobre quines són les nostres necessitats, sobre la transitorietat del que sentim, del que experimentem... Una vegada que aprenen a acceptar i veure el que senten, poden decidir si actuar d’acord amb el que “el cos demana” o fer una altra cosa que serà més efectiva. És “sí, estic trista, però si ho dic, si parlo amb les amigues, si ball una estona, després estaré millor...”

Acceptar les emocions, sobretot si ho fa un adult en el cas dels nins, fa que la intensitat de l’emoció en qüestió disminueixi. Així, si acceptem qualsevol emoció, la seva intensitat disminuirà i, de retruc, fem possible que el nin també aprengui a acceptar-la.

2.- Ajudar a aprendre agafar distància de les pròpies emocions.

La distància de les pròpies emocions ve del fet de reflexionar-hi per tal de poder etiquetar-les i tenir un vocabulari emocional i situacional el més ric possible. Quan un nin ve amb una emoció, podem ajudar a reflexionar sobre la pròpia emoció i la situació en la que es dóna. A vegades l’emoció no és la que sembla. Estem tristos perquè la nostra amiga ens ha dit una cosa que no ens agrada o tenim por a la pèrdua o sentim un poc de ràbia perquè ho considerem injust? 

Com més ric sigui el vocabulari emocional i de les situacions que podem considerar, més àgils i flexibles serem davant la vida. Hem d’aprendre a veure les emocions com a una part de nosaltres, no com un llast i una maledicció o una manera de veure el món que ens condemnarà a actuar de determinades maneres.

3.- Ajudar a identificar els seus valors, que pensin en com volen ser, en quin tipus de persona es volen convertir.

Dóna importància al que en té, al que són els teus valors. I fes que els nins ho puguin fer per la via de  parlar amb ells sobre el que volen aconseguir, el que troben què és important, el que consideren que són els seus valors. Com haurien de tractar amb una emoció determinada? O amb una situació determinada? Està bé actuar malament perquè et sents malament? Està bé molestar perquè estàs avorrit?

Si sabem que l’important són les relacions, perquè seguim tan centrats en mantenir les criatures en la “zona de la felicitat” quan l’important és saber viure amb els altres, ser amables, saber agrair les coses? Si una criatura està trista perquè la seva amiga no ha volgut jugar amb ella podem dir: “Sí, estàs trista perquè la teva amiga no ha volgut jugar amb tu i això és perquè consideres que l’amistat és molt important”. L’amistat, en aquest cas, és el valor important. Li podem demanar “Què és l’amistat per a tu? Quin tipus d’amiga vols ser tu demà o en una situació semblant? Com vols actuar si et torna passar el que t’ha passat?” 

L’objectiu és acceptar les emocions, posar-les-hi nom i saber de quins valors estem parlant per poder decidir què és el què volem fer, què és el que vol fer la criatura si es torna a trobar amb la mateixa situació.

Aquest tercer punt ens permet a nosaltres i als nostres fills passar de reaccionar emocionalment a respondre d’acord amb els nostres valors. La criatura en qüestió podria decidir emocionalment “Idò jo tampoc voldré jugar amb ella” o reflexionar sobre si vol jugar amb ella en cas que es porti bé, si vol tenir amigues que a vegades facin això o si ha de pensar en jugar amb altres persones que tinguin una altra manera de negociar els jocs.

4.- Ajudar a actuar en funció dels seus valors, deixar clar que sempre podem aprendre habilitats per fer-ho.

El fet de tenir clars els valors, d’entendre les nostres emocions, de saber veure-les com el que són, de no fusionar-nos amb elles, permet pensar en el què volem, en com volem actuar. Una vegada que saps el que passa i saps quin paper hi vols jugar, estàs en posició de saber què necessites per tal de ser qui vols ser a cada moment. I de fer la primera passa cap al teu objectiu.

Dos dels comodins que sempre hem de tenir en compte els pares són el de l’amabilitat, les petites coses que podem fer pels altres i que fan la vida més agradable, i, per altra banda, la gratitud. Com deia Solomon (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2011/12/lagraiment-com-pilar-de-la-nostra-vida.html ) la gratitud podria ser el valor sobre el qual construir tots els altres. 

Per poder agrair, s’ha d’aprendre a agafar perspectiva de les coses, a veure quin és el nostre lloc en el món i a acceptar que formem part de cercles d’humanitat que es fan cada vegada més grans: la nostra família, els nostres amics, els nostres companys, els nostres veïnats, el nostre conciutadans, el món.

A partir d’aquest quart element del que parla David, ens trobem amb les accions i en com aprendre a donar passes per aconseguir el que volem aconseguir. En el cas dels nins, una vegada que hem treballat els altres tres punts podem passar a veure la manera de posar en marxa el que la criatura vol que passi. I aquí entrem en el món dels propòsits i dels hàbits. 

Hem d’actuar des de la visió que dona el fet de tenir l’anomenada “mentalitat de creixement” (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2015/10/la-mentalitat-de-creixement.html). Saber que podem aprendre sempre coses noves, que podem anar canviant les nostres conductes a mesura que tenim més clar com funciona el context en el que es donen, ens ajuda a mantenir la nostra atenció en el que depèn de nosaltres mateixos, en les solucions i no en els obstacles.

En resum, hem d’ajudar a les criatures a expressar les emocions, a etiquetar-les i no perdre’s en elles, a trobar quins són els seus valors i, a partir d’aquests, donar-los espai perquè puguin trobar la seva manera d’actuar. 

Si, a tot això, que fonamentalment és respectar a la criatura com el que és, una persona en formació a la que les seves emocions donen informació, hi afegim el que ens proposen els experts en salut mental de donar-los més autonomia i acostumar-los a ajudar a casa, tindrem una forma d’assegurar-nos que totes les criatures puguin arribar a ser el que poden ser: persones amb flexibilitat o agilitat emocional.

Recordem el que Susan David deia de les persones amb agilitat emocional en el seu llibre:

“són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades”.

Bona pràctica!