Per superar una epidèmia...

“Per superar una epidèmia, la gent necessita confiar en els experts científics, els ciutadans necessiten creure en les autoritats públiques i els països necessiten confiar els uns en els altres.

Durant els darrers anys, els polítics irresponsables han fet malbé de manera deliberada la confiança en la ciència, en les autoritats públiques i en la cooperació internacional.

Per tal de prevenir una catàstrofe necessitem recuperar la confiança que hem perdut. No podem superar una epidèmia global a través de la propaganda i l'aïllament. L'antídot real és el coneixement científic i la cooperació global.” Yuval Noah Harari

“Aquesta és una bona oportunitat de reconèixer que a més de minimitzar la probabilitat d’exposar-nos nosaltres mateixos al contagi, el confinament és també una acte de generositat i compassió cap als altres, per la via d’eliminar les nostres interaccions com a possible vector de la transmissió viral” ”La propagació del virus no respecta les fronteres nacionals, les religioses, les d’estatus socioeconòmic ni diferències racials o ètniques” “A més, els esdeveniments d’aquest darrer mes són un recordatori punyent de la nostra finitud”. Richard Davidson

Font: Instagram

En aquests dies incerts, haurem de replantejar-nos què podem aprendre de tot això. Les malalties, encara que vulguem creure que estan controlades i que arribarà el dia en què serem immortals, formen part del que, segons els estoics, “no depèn de nosaltres” o “només podem influir-hi indirectament”. Tots morirem. Un moment o un altre. I haurem de pensar en com volem deixar aquest món.

Sona fatal. I som conscient de que la majoria de persones, en aquest punt del discurs, han renunciat a seguir llegint. I és una llàstima. Perquè tenim una gran oportunitat. L’oportunitat de plantejar-nos el que realment és important. L’oportunitat d’anar en compte, no pel que ens pugui passar a nosaltres mateixos, sinó a tots aquells que són molt vulnerables davant aquestes malalties.

Deia un expert a la ràdio (sempre molt bé la part informativa de Catalunya Ràdio) que nosaltres, els europeus, “no som com els xinesos”, que acompleixen les directrius de les autoritats al peu de la lletra. Ho hem vist amb els italians i ara tenim ocasió  de veure-ho en nosaltres mateixos. Però, curiosament, la gent explica aquesta diferència per una qüestió de respecte a l’autoritat. I no, no només és això el que ens diferencia dels ciutadans d’orient. També hi ha una altra cosa més profunda: la diferència de visió. La nostra és una visió molt més individualista. La seva és una visió més contextual i més col·lectivista.

Quan mostres una peixera a un occidental, el que fa és mirar el peix que hi neda. Quan la presentes a un oriental, mira tot el conjunt, el context general de la peixera, amb tots els seus elements.

Quan una mare occidental vol fer menjar al seu fill, contava una psicòloga social, li diu que ho faci per tornar gran. Quan una mare oriental vol fer menjar al seu fill, li recorda tota la gent que ha hagut de treballar per tal que el menjar arribés a taula i com de desagraït seria davant tot aquest esforç si no s’alimentés.

Tal vegada aquesta crisi ens ajudi a recordar que som una única espècie, per molt que hi hagi ratlles pintades sobre un mapa que ens fan creure que nosaltres, els humans del nord, estem segurs i que no ens hem de preocupar per ningú més. Però els virus i els bacteris són al planeta des de fa més temps que nosaltres. I si no ens posem tots junts en això, prioritzant el benestar de tothom, ens guanyaran en algun moment.

Ara és el moment de quedar a casa, tothom que ho hagi fer, i recordar que tots estem en el mateix vaixell, navegant per aquest univers, en aquest petit planeta blau, l’únic que podem habitar i compartir.

El meu llum, el meu despatx, estarà obert seguint totes les normes d’higiene i mirant d’ajudar a apaivagar l’angoixa que ens provoca, en moltes ocasions, la nostra existència.

Molta bona sort a tothom!

Salut!