“Els éssers humans som capaços de preocupar-nos i
ruminar: podem agafar una cosa petita, remenar-la dins del cap, donar-hi voltes
una vegada i una altra i tornar-nos folls fins que ens sentim com si aquesta
petita cosa fos la més gran que hagués passat mai. En cert aspecte, és una
profecia autocomplida. En canvi, enquadra l’adversitat com a un repte i et
convertiràs en més flexible i hàbil en afrontar-ho, anar cap a allà, aprendre’n
i créixer. Centra’t-hi, considera-ho com una amenaça i un fet potencialment traumàtic
esdevindrà un problema durador; et tornes més inflexible i augmentes la
probabilitat que t’afecti negativament” http://www.newyorker.com/science/maria-konnikova/the-secret-formula-for-resilience
“Si no trobes res que et faci feliç, fes coses petites per tal de fer feliços als altres. Aquest és un truc de màgia molt efectiu. Centra’t en els altres en lloc de fer-ho en tu mateix. Compra cafè per la persona que està al teu darrera (jo ho faig moltes vegades), fes un compliment a un estrany, fes-te voluntari a un menjador social, ajuda a un escolar de www.DonorsChoose.org , paga unes rondes als cuiners i als cambrers del teu restaurant favorit, etc. Aquestes petites coses tenen un gran retorn emocional, i saps què? No seria estrany que al menys una de les persones que et fan somriure per davant teu a la fila, estiguin batallant en silenci amb problemes gairebé idèntics als que tu tens” Tim Ferriss “Tools of Titans”
“En 1946, Viktor Frankl va publicar “L’home a la recerca del sentit”. Frankl era un supervivent de l’Holocaust i va adonar-se’n que només una cosa podia fer superar l’horror de la situació i permetre tenir possibilitats de sobreviure: el fent de sentir que alguna cosa, més gran que un mateix, tenia prou sentit com per fer que els moments terribles es superessin per tal de poder continuar amb la missió que havien d’acomplir.” https://benestaremocional.blogspot.com/2014/10/questions-sobre-el-significat-de-la-vida.html
Si ara tots els que hem passat per processos que ens hagin trencat el cor,
per pèrdues familiars, divorcis, maltractaments, desastres naturals, pandèmies,
malalties, depressions, ansietats, bullying o que hem hagut de conviure amb
persones estimades que hi han passat, si
ara totes aquestes persones que hem passat per qualsevol d’aquestes situacions
ens poséssim drets al mateix temps, gairebé tota la humanitat ens trobaríem dempeus
durant uns moments.
I sobrevivim. I d’això se’n diu
resiliència. I en podem aprendre. N’hem d’aprendre. Com explica Lucy
Hone a la seva xerrada Ted Talk (vegeu https://www.youtube.com/watch?v=NWH8N-BvhAw&feature=youtu.be
) som més forts, més resilients, més flexibles emocionalment del que ens
pensem. I podem seguir vivint i fer el dol
al mateix temps.
Lucy Hone proposa
3 estratègies per treballar la resiliència:
1.- Accepta que el dolor i el
sofriment formen part de la vida.
Les persones resilients accepten que
el dolor forma part de l’existència. I quan venen temps difícils no es queden
enganxats al “Per què jo?”.
La tragèdia més gran, diu Hone,
és que aquesta veritat no està present en la nostra societat. Sembla, si seguim
els mitjans de comunicació, que tenim dret al benestar etern i que no podem
habitar el dolor. Però la realitat continua el seu camí. I passa el que ha de
passar.
2.- Tria en el que gastes la teva
atenció.
Les persones resilients tenen
tendència a afrontar les situacions de manera realista, distingint entre el que
depèn d’elles i el que no. I intenten centrar la seva atenció en el que poden
canviar.
Aquesta destresa, la d’orientar l’atenció cap al que depèn de nosaltres, no
és fàcil, explica Hone. Com a
humans, estem cablejats per fer cas de les coses negatives, per una qüestió de
supervivència. Les emocions negatives
se’ns enganxen com un velcro perquè solen indicar perills. Les emocions
positives solen actuar com el tefló, tot el que passa patina per la seva
superfície. Tanmateix, podem entrenar-nos.
Si volem treballar aquest punt, podem de fer el següent exercici:
“durant
aquestes setmanes de confinament troba i escriu 3 coses bones cada dia”.
3.- Demana’t a tu mateix “Això
que estic fent: m’ajuda o me fa mal?”
És una qüestió molt usada en
teràpia i és una de les més potents que ens podem fer a nosaltres mateixos. Les
persones resilients se la fan contínuament.
Es tracta de practicar la pregunta: “El
que estic fent o pensant m’ajuda en el meu camí de solucionar aquest problema?
De sentir-me millor? D’aconseguir els meus objectius?” “Estaré millor si bec una altra copa de vi? Si miro més notícies
d’internet? Si parlo amb aquestes persones? Si estic pendent de les xarxes
socials?”
Aquesta eina és una de les més potents què hi ha, segons Hone.
Bona pràctica!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada